La UAB cerca indicis de població visigòtica en dues necròpolis romanes de Sant Cugat

Presenten primers resultats estudi antropològic de Can Graells i Can Cabassa

Les excavacions de Can Graells i Can Cabassa han permès recuperar restes esquelètiques d’un centenar d’individus que investigadores de la UAB estan estudiant. Els primers resultats mostren com eren i quines malalties van tenir. Estudis posteriors podrien permetre saber si hi havia ja població d’origen visigòtic a la zona.

Foto: Localpress

05/12/2017

La presentació dels resultats de les intervencions arqueològiques i els primers resultats antropològics s’han donat a conèixer dilluns, 4 de desembre, a la UAB, en un acte que ha comptat amb la participació d’Eulàlia Subirà, professora de l’Àrea d’Antropologia Biològica de la UAB, i Andrea Fernández, investigadora predoctoral que estudia les migracions de la població catalana en època tardo-romana a la seva tesi doctoral; Carmela Fortuny, tinenta d’alcalde de Cultura de l’Ajuntament de Sant Cugat i Gemma Caballé, directora de la intervenció de Can Graells. Les col·leccions estudiades pertanyen al Museu de Sant Cugat, amb qui la Universitat treballa en la recerca.
 
En total, les investigadores estan estudiant les restes de 98 individus de 104 enterraments de Can Cabassa i de 18 individus de 23 tombes d’un sector de Can Graells. Ambdues necròpolis pertanyen a l’última etapa de l’imperi romà (s. III/IV-VII/VIII), un període de grans canvis en què es va produir l’entrada dels visigots a la Península Ibèrica. A Catalunya, però, encara no s’ha pogut demostrar la presència de població visigòtica en aquest període. En aquest sentit, l’estudi d’ambdues necròpolis podria permetre, a més de conèixer les característiques pròpies del grup i l’estat de salut de la població que s’han presentat ara, si es van produir canvis poblacionals en aquest moment de transició històrica.
 
En les restes de Can Cabassa les investigadores han identificat diferents malalties i lesions, així com patologies associades al sobreesforç físic en individus molt joves -menors de 20 anys-, com ara una hernia discal, a causa del treball intens propi de poblacions que practiquen l’explotació intensiva del terreny. Ara, els estudis d’isòtops i de l’estronci permetran conèixer la seva alimentació i donar pistes sobre la seva procedència geogràfica.
 
Pel que fa a Can Graells, han observat que la mitjana d’edat dels individus no era molt alta i segurament no estaven sotmesos a una forta activitat física, atès que havien desenvolupat més les extremitats superiors que les inferiors. Destaca el fet que tres individus presenten incisius en pala, un caràcter poc comú en poblacions caucàsiques, però habitual entre grups asiàtics, el que les fa pensar que podria tractar-se d’individus forans o d’una població tancada i, per tant, emparentada.
 
Les investigadores confien poder continuar la recerca fins poder realitzar l’anàlisi genètica de les mostres, el què permetria saber amb major exactitud si hi va haver no població d’origen visigòtic a les viles romanes de Sant Cugat. La continuïtat de l’estudi depèn de l’obtenció del finançament necessari.
 
El descobriment de les necròpolis

El sector de la necròpolis de Can Graells va sortir a la llum el passat mes de juny, durant el procés de construcció d’un nou edifici en els terrenys de l’empresa Hewlett Packard a Sant Cugat, que va finançar els treballs de recerca. La intervenció arqueològica realitzada apunta a un possible assentament agrícola de l’època tardo-romana (entre els segles III i IV), tot i que de moment no ha estat localitzat l’assentament on vivien els individus localitzats a la necròpolis, si bé podrien estar relacionades amb el conjunt de sitges localitzat al jaciment veí de Can Marcet.
 
Les 23 tombes estaven excavades al subsòl en fosses simples i es presentaven majoritàriament en caixa de tègula (teula plana romana) de doble vessant. Totes elles contenien un sol individu, excepte una, amb dos. Tots els individus es trobaven en posició de decúbit supí.
 
D’altra banda, Can Cabassa va ser localitzada en dues fases (2000-2001 i 2008), al ritme del procés d’urbanització del barri del mateix nom. Es tracta d’una vil·la romana que va tenir el seu moment d’esplendor als segles IV i V i que inclou tres àrees de necròpolis (del segle III al VI) amb diferents tipologies de tombes, més un conjunt d’enterraments aïllats (segles IV-V), alguns dels quals són individus abocats en sitges.
 
Les restes d’ambdues necròpolis permeten constatar que la zona de Sant Cugat ja tenia una població estable en l’època tardo-romana. Juntament amb la vil·la de Can Cabassa es va crear també la fortificació romana i la basílica paleocristianes d’Octavià, els precedents de l’actual monestir del municipi.

 

Notícies relacionades

Totes les notícies