La supervivència del sistema públic de pensions depèn de la manca de treball

19/10/2016

Un estudi del Centre d'Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que s'ha publicat recentment a la revista "Perspectives Demogràfiques" situa el debat de les pensions més enllà de l'envelliment de la població i evidencia el desaprofitament del potencial demogràfic que es dóna actualment a Espanya causat per la recessió econòmica. Aquest tema s'ha abordat en profunditat en el seminari que ha tingut lloc el 20 d'octubre, al CED-UAB, on l'investigador Pau Miret ha presentat aquest estudi, titulat "La fallida en el sistema públic de pensions: no en nom de la demografia!”.

No falten treballadors, falta treball
L'estudi explica que el gruix de la població vinculada a la Seguretat Social es concentra entre els 38 i 59 anys: són els "baby-boomers", nascuts a les dècades dels seixanta i setanta. Els més grans es jubilaran en vuit anys i als més joves els queden trenta anys de productivitat. No és una població envellida sinó tot el contrari. Però només un 70% d'aquesta immensa població activa està treballant i contribuint a la Seguretat Social: la resta està desocupada, en l'economia informal o -minoritariamente- són funcionaris de l'administració central de l'Estat.
 
"No falten treballadors, el que cal és feina", explica l'investigador del CED-UAB Pau Miret, autor de l'estudi, que subratlla que "la culpa no és de la demografia, sinó de la crisi econòmica". "Enfront del conegut argument que l'envelliment de la població farà inviable el pagament de les pensions, en no haver-hi suficients persones en edat activa per fer front a la creixent nòmina de les pensions, es té menys present la idea que Espanya gaudeix a la actualitat de bona salut demogràfica ", explica Pau Miret.
 
Els "baby-boomers", les generacions més nombroses d'Espanya, haurien de ser ara els grans sustentadors del sistema. Estan en les edats centrals laborals (entre 38 i 59 anys), en què haurien d'haver assolit un bon posicionament en la seva carrera laboral i, per tant, es troben en plenes facultats productives i contributives, amb encara algunes dècades de vida laboral per davant.
 
Encara que mai hi ha hagut tanta població disponible per treballar, des de la recessió econòmica una part important ha quedat fora del mercat laboral formal. La població laboralment activa va arribar als 23 milions el 2008 i des de llavors s'ha estabilitzat, mentre la població cotitzant ha caigut després de la crisi per sota dels 16 milions. S'estima que actualment s'està desaprofitant com a mínim el 18% del potencial demogràfic. Hi ha 4 milions de persones que podrien cotitzar i no ho fan.
 
Tensions en el sistema públic de pensions
La població que cobra una pensió de jubilació ha augmentat el 23% entre 2004 i 2014, passant de 4,5 a 5,6 milions de persones. La relació de dependència demogràfica entre cotitzacions i jubilacions al final de l'expansió econòmica era d'1 a 4. Tot i que la situació a finals de 2014 ha empitjorat, no és dramàtica, ja que actualment hi ha 3 cotitzants que sostenen cada pensió de jubilació.
 
El panorama s'agreuja quan s'afegeixen els altres col·lectius de població que perceben pensions i prestacions contributives (d'invalidesa, viduïtat i altres com les d'orfandat o en favor de familiars). Al 2014 aquesta ràtio era de 0,6: superior a 1 pensionista per cada 2 contribuents nets.
 
Però la tensió esdevé insuportable quan s'afegeix a la població pensionista que estan cobrant una prestació per desocupació. La relació demogràfica de dependència en la Seguretat Social arriba llavors a 0,8: 4 persones que perceben pensió o prestació per desocupació per cada 5 contribuents nets.
 
"Les tensions del sistema contributiu de la Seguretat Social ni tenen ni tindran en les pròximes dècades una causa estrictament demogràfica, sinó que es deuen a la fase recessiva del cicle econòmic capitalista", assenyala l'investigador de la UAB, Pau Miret.
 
Aquesta tensió es relaxaria si s'aprofités tot el potencial demogràfic. Incorporant completament a la població laboralment activa al mercat de treball formal, augmentarien els cotitzants alhora que desapareixien els que cobren una prestació per desocupació. Si, a més, es millorés la salut laboral de manera que les pensions d'invalidesa passaran a ser una categoria residual, la relació de dependència seria menys de la meitat que l'actual.
 
El seminari que ha tingut lloc el 20 d'octubre, titulat "Ajudar i rebre ajuda: mercat laboral i seguretat social", inscrit en un projecte d'investigació I + D + I, en el qual diferents experts en el tema han debatut sobre això. L'investigador Pau Miret ha pronunciat la conferència "El paraigua de la Seguretat Social: qui el sosté i qui es protegeix”, i a continuació presentarà l’estudi que avui publica la revista Perspectives Demogràfiques sobre les pensions i la demografia a Espanya.

ARTICLE PERSPECTIVES DEMOGRÀFIQUES