La majoria dels negocis pakistanesos són botigues de mòbils i d’alimentació

23/11/2017

La investigadora ha explicat les principals conclusions del seu treball en la conferència ''Els comerços ètnics: el cas dels negocis pakistanesos a la ciutat de Barcelona'', realitzada dimecres, 22 de novembre, al Col·legi d’Economistes de Catalunya. L’acte també ha comptat amb la presència Carlota Solé, exdirectora del GEDIME. La tesi de Berta Güell ha estat dirigida per la professora de Sociologia Sònia Parella.

Güell ha iniciat la seva intervenció destacant que “la comunitat pakistanesa representa el segon grup estranger a Barcelona amb 18.859 residents i el segon grup amb més estrangers treballant per compte propi a Barcelona (20%), només superat per la comunitat xinesa”. També ha apuntat que “la majoria de pakistanesos provenen del Punjab, es concentren a Barcelona (un 45% del total de Catalunya), són en un 75% homes i en un 65% té educació primària”.

“En relació al número d’establiments comercials, no és possible saber quants n’hi ha per nacionalitat ja que no existeix un cens oficial. No obstant, a partir de dades generades amb la investigació pròpia, podem afirmar que en el cas del Raval del 2001 al 2011 els negocis pakistanesos es dupliquen amb escreix passant de 112 a 244”.

La recerca parteix d’una anàlisi que considera la relació entre l’oferta per part dels empresaris pakistanesos i una demanda amb una estructura d’oportunitats laboral, econòmica, social, institucional i normativa als barris del Raval, Vila de Gràcia i Besòs Mar de Barcelona en el marc dels efectes de la crisi, la globalització i el transnacionalisme.

Segons l’enquesta realitzada entre 160 establiments pakistanesos, els negocis predominants són botigues de mòbils (38%) i d’alimentació (33%). Més d’un terç dels negocis (28%) té entre 0 i 2 anys d’antiguitat i la majoria compta amb una clientela mixta. A més, el 62% té 1 o 2 treballadors i el 74% té mà d’obra d’origen pakistanès. Pel que fa als proveïdors, en alimentació són majoritàriament d’origen espanyol, i en telecomunicacions d’origen pakistanès o xinès. D’altra banda, els resultats de l’enquesta apunten que el 73% no està associat, el 82% té un local de lloguer i el 58% està constituït en SL.

Pel que fa a les característiques principals dels empresaris, Güell ha destacat que “el paisatge comercial pakistanès és eminentment masculí, la meitat porta més de 10 anys a Barcelona i la gran majoria ve del Punjab”. La sociòloga ha apuntat que “el 46% només té 1 establiment i el 32% 2 o 3 establiments, cosa que desmenteix el rumor de màfies organitzades”. En referència als treballadors, ha detallat que “gairebé la meitat acumula entre 0 i 6 anys de residència a Barcelona, també ve del Punjab, mentre que un terç té una relació familiar amb el propietari i un altre terç té una relació purament laboral, especialment al barri del Raval”.

Cap a un model de negoci més occidental

La recerca conclou que es dóna “una especialització sectorial i un control de nínxols de mercat especialment al sector de la telefonia mòbil”, així com “una evolució cap a un comerç més generalista i un salt a l’obertura de franquícies de supermercat amb un model de negoci més occidental”. A més, la sociòloga ha argumentat que “la crisi econòmica i la forta arribada d’immigrants pakistanesos els últims anys ha afavorit l’expansió dels negocis”.

Güell ha afegit que “els canals de finançament i fonts d’informació dels negocis pakistanesos són principalment a través de la comunitat” i que “es fa poc ús de recursos institucionals i bancaris amb una gran rellevància de l’economia informal”. També ha admès que “aquests negocis fan majoritàriament ús de mà d’obra pakistanesa, amb relacions laborals jeràrquiques i unes condicions laborals molt precàries”.

A nivell macroeconòmic, la investigadora del GEDIME ha apuntat que “el context és favorable per als negocis ètnics per la tradició de petit comerç de Barcelona, la projecció internacional com a ciutat, la diversitat cultural i el turisme”. A més, ha opinat que “el discurs institucional està centrat en el paradigma de la interculturalitat i la normalització”, mentre que a nivell social “hi ha una manca de relleu generacional local que genera una sèrie de llocs vacants, a més a més d’un canvi d’hàbits de consum”.

Finalment, Güell ha apuntat que les principals motivacions dels pakistanesos per obrir empreses són “la mobilitat social ascendent en clau familiar, l’alternativa davant de l’atur accentuat per la crisi, una edat relativament avançada adequada per aquest tipus de negocis, una sortida a l’exclusió social i la discriminació, i uns valors culturals i religiosos relacionats amb l’emprenedoria”.