La fragància de les flors depèn dels bacteris i dels fongs que les recobreixen
03/12/2014
Tots recordem la suau fragància de la lavanda. El seu perfum característic el provoquen uns compostos químics anomenats compostos orgànics volàtils (COV). Fins ara se sabia que les plantes amb flors utilitzaven diverses vies bioquímiques per produir un ampli ventall de compostos orgànics volàtils que conferien a les flors el seu propi aroma. Ara, un estudi del CREAF, en col·laboració amb la UAB, ha descobert que les flors fan olor a alguna cosa més que a flors. Segons un estudi publicat a la revista Scientific Reports, del grup Nature, els perfumistes del planeta, els protagonistes a l’hora d’elaborar els aromes florals més delicats, no són tan sols les flors, sinó també els microorganismes i fongs que les recobreixen.
Els investigadors han fet una sèrie d’experiments en què han polvoritzat les flors del saüc amb antibiòtics d’ampli espectre. En les plantes tractades amb antibiòtics el contingut floral intern de compostos volàtils i la respiració es van mostrar estables, fet que demostrava que els antibiòtics no causaven danys ni estrès a les plantes. Tot i això, la quantitat dels compostos aromàtics emesos per les flors, que proporcionen l’olor, van disminuir dràsticament en els casos en que es va ruixar amb antibiòtic. D’altra banda, els antibiòtics havien modificat també els tipus de compostos que emetia la flor: s’havien deixat de generar alguns compostos. Així doncs, en general, el bouquet de les flors de saüc era completament diferent fins a 7 dies després de la polvorització amb antibiòtics.
“Amb els antibiòtics, el saücs, tot i seguir tenint flors sanes no feien olor de saüc. I és que els antibiòtics no havien afectat la planta, però havien eliminat els microorganismes i fongs que viuen a les flors. Es demostra així el paper cabdal de fongs i bacteris en les olors i perfums que ens regalen les flors”, comenta Josep Peñuelas.
Els autors de l’article confirmen que els bacteris com els fongs tenen la capacitat de produir compostos aromàtics com el linalool. S’ha de tenir en compte que la mateixa planta respon davant d’alguns d’aquests microorganismes emetent també compostos químics especials. Segons Jaume Terradas, fundador del CREAF i catedràtic emèrit d’Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona que també ha participat en l’estudi, la microbiota de les flors sembla tenir un paper clau en la fragància final, i això tindria implicacions rellevants.
Un element a tenir en compte durant la pol·linització
En efecte, els compostos orgànics volàtils, en ser fragants, permeten la comunicació química de les plantes amb altres organismes. Diversos teixits de la planta, com ara les flors, emeten aquests compostos per cridar l’atenció, per exemple, dels pol·linitzadors. Davant de l’actual “crisi de la pol·linització”, produïda en gran part per la davallada d’insectes pol·linitzadors però també per l’alteració dels aromes florals, estudis com aquest proporcionen un coneixement molt valuós que pot aportar millores en aquest tema vital. “Si les olors que guien els pol·linitzadors estan produïdes en gran part per fongs i microorganismes, haurem de revisar, per exemple, els efectes de l’ús d’alguns antifúngics en els cultius, perquè podrien alterar les fragàncies i la futura pol·linització de les mateixes plantacions”, conclou el professor Peñuelas.