L'ACUP presenta un informe sobre la docència a les universitats catalanes

18/10/2016

L’Informe d’Indicadors de Formació i Docència de les Universitats Públiques Catalanes (2016), elaborat per l’Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP), té com a objectiu principal aportar informació rellevant sobre la formació i la docència, i posar en valor social la seva importància. Aquesta és la seva primera edició, que segueix la pauta de l’Informe d’Indicadors de recerca i innovació, del que l’ACUP ha publicat ja quatre edicions. En aquest sentit, l’Informe d’Indicadors de Formació i Docència tindrà, a partir d’ara, continuïtat i contribuirà a prendre el pols de manera periòdica a la situació de la universitat pública catalana.

L'acte de presentació va tenir lloc el 17 d'octubre passat a la UAB-Casa Convalescència i va comptar amb la participació de Margarita Arboix, rectora de la UAB; Maribel Rosselló, vicerectora d’Ordenació Acadèmica de la UPC; Josep M. Vilalta, secretari executiu de l’ACUP i Arcadi Navarro, secretari d’universitats i recerca de la Generalitat de Catalunya.

L’Informe es divideix en tres capítols dedicats al sistema català de formació universitària (L’oferta formativa, El perfil dels estudiants, El perfil del professorat, Carrera investigadora, Recursos econòmics i infraestructures); al procés formatiu: Metodologies i Innovació docent (Qualitat de l’oferta formativa, Mobilitat i internacionalització, Rendiment, Pràctiques professionals); i a la Universitat permanent (Formació continuada, Xarxes i vincles amb la societat). Cada capítol es completa amb un seguit de casos d’innovació docent de cadascuna de les universitats. Tanca l’estudi un monogràfic amb un tema que variarà a cada edició i que, enguany, s’ha centrat en l’ocupabilitat dels titulats universitaris.

Entre les conclusions que s’obtenen de l’Informe destaca la diversificació de l’oferta formativa en les universitats públiques catalanes que ha comportat la implantació del Pla Bolonya i la seva evolució cap a la internacionalització. Per exemple, els màsters impartits en terceres llengües ha passat de 212 el curs 2010-11 a 303 en el curs 2014-15, i l’oferta d’estudis dobles ha augmentat de 9 a 55 per a aquest mateix període. En el nou marc de major autonomia per al disseny de titulacions, l’oferta s’ha diversificat amb dobles titulacions internacionals i en programes Erasmus Mundus finançats per la Unió Europea; els graus i màsters en tercera llengua han crescut.

En aquest sentit s’evidencia la creixent mobilitat internacional d’estudis de grau i màster que ha permès que al voltant del 20% dels titulats hagin fet una estada a l’estranger, una dada que està en consonància amb l’objectiu europeu. Així mateix l’Informe evidencia la qualitat de l’oferta formativa del sistema universitari públic català, mitjançant els processos d’acreditació de l’agencia AQU que certifiquen que les titulacions de les universitats compleixen satisfactòriament amb els estàndards de qualitat europeus.

La innovació en els mètodes docents i el nou paper central de l’estudiant en el seu procés de formació ha tingut uns bons resultats acadèmics, que es mostren en un augment del 12% de la taxa de rendiment només en cinc anys. Aquesta taxa, que mesura el resultat de l’esforç de l’estudiant per a superar les matèries de la titulació, va passar del 75% al 83%, mentre que per als màsters es manté molt alta, al voltant del 90-93%.

Així mateix, cal destacar l’augment sostingut d’estudiants matriculats a cursos de grau i màster passant de prop de 95.000 estudiants al curs 2010-11 a 173.000 al curs 2014-15, malgrat la reducció de recursos públics aportats a les universitats.

També es posa de relleu l’enfortiment dels vincles entre la universitat i el món econòmic/laboral mitjançant programes pioners com els doctorats industrials. En només 4 anys, s’han desenvolupat 99 programes en els quals participen 118 estudiants que realitzen el doctorat en una de les 113 empreses participants. L’evolució del nombre d’estudiants per branca de coneixement que han fet pràctiques professionals ha augmentat de manera considerable. Mentre que en el curs 2011-12 van ser al voltant de 12.000, en el curs 2014-15 eren més de 25.000. El percentatge de graduats insertats laboralment a través de pràctiques professionals ha passat del 8,8% el 2001 al 12,2% el 2014.

En aquesta línia l’Informe deixa palès l’alt percentatge d’inserció laboral dels estudiants de grau, màster i doctorat i constata que les persones amb una formació universitària tenen una taxa d’ocupabilitat molt més elevada, malgrat la crisi dels darrers anys. Això és així també per l’aposta de les universitats públiques catalanes amb la formació al llarg de la vida. En aquest sentit, desenvolupen tot un seguit de programes que tenen com a finalitat apropar la formació a tota la societat i, d’aquesta manera, donar resposta a la constant necessitat d’ampliar i actualitzar coneixements.

Durant el curs 2014-2015, més de 40.000 estudiants es van matricular en aquests tipus de cursos, amb una oferta de més de 2.000 cursos altament especialitzats, que tenen com a objectiu l’actualització i ampliació de coneixements adreçats al món professional. També és molt rellevant la formació a mida per a empreses i organitzacions (formació in company). Durant el curs 2014-2015, més de 400 programes van ser seguits per gairebé un 15.000 professionals. D’altra banda el nombre d’estudiants en campus joves, cursos d’estiu, cursos d’extensió universitària, universitat gent gran i study abroad ha passat de 19.000 en el curs 2010-11 a gairebé 23.000.

Així mateix, el monogràfic s’ocupa de la inserció laboral dels titulats de les universitats catalanes i de l’ocupabilitat i les competències dels graduats recents. Una dada rellevant que s’hi mostra és l’increment de la diferencia entre la taxa d’ocupació d’aquells amb formació superior i els qui compten amb estudis bàsics. Mentre que l’any 2008 la diferència percentual entre uns i altres era de 24 punts (62% i 86% d’ocupació), el 2014 la diferència s’havia eixamplat en 36 punts (41% i 77%). En el monogràfic es recullen també algunes accions que podrien millorar l’ocupabilitat com ara incloure practiques obligatòries en empreses en el pla d’estudis, classes practiques en els cursos, proveir de suport després d’obtenir la titulació , per exemple, fer cursos més rellevant per a les necessitats de les empreses.