Diàleg i reflexió a la jornada sobre drets humans de la UAB

28/11/2016

Davant la crisi humanitària i política actual, la Jornada de diàleg sobre Drets Humans i Asil organitzada per la FAS tenia per objectiu apropar a la comunitat universitària les principals qüestions entorn a les vulneracions de drets de les persones refugiades i migrants, avaluar críticament les polítiques sobre migració i refugi, i plantejar possibles alternatives que tinguin com a prioritat la protecció dels drets humans i l’abordatge de les causes profundes dels desplaçaments forçats.
 
La jornada va començar amb una breu ponència a càrrec d’Arcadi Oliveres, introduint una reflexió sobre les diferències conceptuals i socials dels termes migrant i refugiat. Seguidament, Oliveres va parlar de la globalització, de les relacions internacionals injustes i de la influència del model econòmic dels països del Nord en els conflictes del Sud, aportant dades sobre el comerç d’armes, l’explotació laboral i el deute extern, entre d’altres.
 
El nucli de l’activitat van ser cinc sessions simultànies dinamitzades per especialistes provinents de centres de recerca i entitats socials. Mitjançant una metodologia basada en el diàleg i la participació activa, aquests espais van permetre aprofundir en aspectes relacionats amb el conflicte a Síria i la construcció de pau, les polítiques migratòries i les respostes europees, les vies legals i segures durant el procés migratori, el dret d’asil o el model d’acollida a l’Estat espanyol.
 
La sessió conduïda per Pamela Urrutia, investigadora de l’Escola de Cultura de Pau, va proposar, a partir del cas de Síria, una reflexió sobre la naturalesa dels conflictes armats actuals i els impactes que tenen en la població, tot destacant de manera específica les seves conseqüències des d’una perspectiva de gènere i el paper de les dones com a constructores de pau.
 
David Moya, professor de Dret Constitucional de la UB i membre del CER-Migracions, va qüestionar les diferents estratègies aplicades per la Unió Europea per tal d’afrontar la crisi des d’un abordatge transversal del rol de la recerca en aquest àmbit. Al llarg de la sessió es va analitzar també el paper dels estats més rellevants, les seves posicions de vegades antagòniques i aproximacions a la crisi, així com els principals dilemes en la configuració d’instruments de gestió dels fluxos de refugiats.
 
El diàleg amb Júlia Trias, politòloga i membre del Centre per la Defensa dels Drets Humans IRÍDIA, es va centrar en les vulneracions de drets durant i després del procés migratori. Va plantejar la discussió entorn a la instrumentalització política de la Convenció de 1951, les polítiques migratòries europees i els interessos per part dels estats membres en la seva gestió actual, i les vulneracions que es produeixen els Centres d'Internament d'Estrangers (CIEs) espanyols.
 
Per la seva banda, Pascale Coissard, responsable de comunicació i d’incidència política de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat(CCAR)va tractar del procés de sol·licitud de protecció internacional i del model d’acollida a l’Estat espanyol i a Europa. En concret, va detallar la tres fases del model d’acollida espanyol, especificant els objectius de cadascuna d’elles i les actuacions associades. Posteriorment, el debat es va orientar a la reflexió sobre els elements positius d’aquest model i de les contradiccions que presenta.
 
També s’hi va donar a conèixer el Programa Acollida UAB-CCARamb Oscar Revilla, educador social i tècnic de la CCAR. Es tracta d’una experiència real d’intervenció a nivell UAB que funciona des del curs passat i que té com a objectiu contribuir a la plena integració de les persones sol·licitants de protecció internacional residents al campus a través de la implicació de la població universitària en el desenvolupament d’accions d’acollida i acompanyament.
 
Un cop finalitzats els diàlegs, persones portaveus de cada grup van exposar els principals temes tractats a cadascun dels espais, la qual cosa va permetre posar en comú i vincular les diferents perspectives.
 
La jornada va estar organitzada per la FAS, amb la col·laboració de Cultura en Viu, LA Unitat de Dinamització Comunitària i la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB. Hi va participar un grup d’estudiants de Pedagogia de l’assignatura “Educació i contextos educatius”.