Sala de premsa Premsa i mitjans

Estudi sobre accessibilitat a les infraestructures de turisme d'esdeveniments

Conferència a l'Hotel Campus de la UAB
Un treball de Tatiana Montes per al Màster en Direcció i Organització de Turisme d'Esdeveniments estudia l'accessibilitat a les infraestructures de turisme d'esdeveniments a Barcelona. Les principals barreres es troben al mobiliari, els ascensors, els bucles magnètics i els serveis higiènics.

31/08/2016

Segons el treball "Análisis de la accesibilidad en las sedes de turismo de eventos en Barcelona", les infraestructures i serveis de les seus de turisme d'esdeveniments a Barcelona tenen un 66,61% d'elements accessibles (referint-se a l'adequació d'ascensors, rampes, mobiliari, portes, places de pàrquing, places d'espectador, etc.), un 15,15% de bastant accessibles, un 4,87% de poc accessibles i un 13,37 de gens accessibles. L'estudi, que analitza també els webs d'aquests serveis, conclou que es vulnera normatives legals d'accessibilitat, que cal més subvenció per part de les administracions i que incrementar l'accessibilitat permetria aprofitar millor les oportunitats de negoci en aquest mercat. Ha estat realitzat per Tatiana Montes com a treball de fi de màster al Màster en Direcció i Organització de Turisme d'Esdeveniments de la UAB, i va obtenir una de les dues distincions extraordinàries al Fòrum REDINTUR (Red Interuniversitaria de Posgrados en Turismo).

Montes ha analitzat, al seu treball, 19 seus a Barcelona de turisme d'esdeveniments, concepte que inclou el turisme de convencions, congressos o reunions. Les ha analitzat basant-se en les normes tècniques legals en infraestructura (el R.D. 173/2010, de 18 de febrer de  2010 pel que fa a la legislació espanyola; el 135/1995 de 24 de març de 1995 i la Llei 14/2014, de 30 d'octubre, pel que fa a la legislació catalana).

Precisament, el treball destaca que l'assignatura d'accessibilitat no és obligatòria als estudis acadèmics d'arquitectura: això provoca que els arquitectes, dissenyadors i tècnics que atorguen llicències d'ús públic no estiguin ben informats sobre les normatives legals referents a accessibilitat a infraestructures, serveis i pàgines web; per tant, les normatives són vulnerades inconscientment. Montes valora també que l'accessibilitat podria millorar mitjançant millores i que fa falta més subvenció per part de les administracions públiques.

Les millores revertirien en un millor aprofitament de l'oportunitat de negoci que representaria apostar per un turisme competitiu i de qualitat amb la professionalització d'aquest sector. El turisme accessible representa un mercat econòmicament rellevant: segons dades facilitades per l'OMS un 15% de la població mundial té algun tipus de discapacitat. A més, ens trobem en ple procés d'envelliment de la població. D'acord amb les dades utilitzades per la investigadora, es perd 142 milions d'euros a l'any per mala dotació en infraestructures i serveis turístics accessibles.

Barreres més comunes

A les seus analitzades, les barreres més comunes a les infraestructures afecten al mobiliari (a 13 dels 19 casos), a l'absència d'ascensors (11 casos), els serveis higiènics (10 casos) i la falta de rampes (9 casos). Pel que fa als serveis, la mancança més comuna és no disposar de bucles magnètics per a persones amb deficiències auditives (11 casos). Entre els aspectes millor resolts, es troben l'accés a les instal·lacions, l'habilitació de places de pàrquing o el permís per accedir amb gossos guia, que no pateix restricció a cap de les seus estudiades.

Pel que fa a les pàgines web de les seus de turisme d'esdeveniments, la principal barrera detectada és la manca de conversió de text a veu, mancança que presenten tots els portals analitzats. Amb menys prevalença, s'ha detectat també falta de subtítols als vídeos (8 dels 18 webs) o àrees massa petites on clicar (5 dels 18). En canvi, cal destacar que cap web falla en alternatives de comunicació (tots faciliten números de telèfon, adreces de correu electrònic o formularis de contacte) ni en aspectes com textos massa complexos o mecanismes massa difícils d'utilitzar.

Segons els propis paràmetres de l'estudi, les seus de turisme d'esdeveniments amb millors graus d'accessibilitat són Confortel Barcelona, l'Auditori ONCE, el Teatre Nacional de Catalunya, el MACBA, el Disseny Hub Barcelona (DHUB), el Born Centre Cultural i Fira de Barcelona, totes elles amb més d'un 80% d'indicadors positius. Pel que fa als webs, el treball distingeix els resultats obtinguts per experiència personal i mitjançant amb Tingtun Checkers: els portals que destaquen més positivament des de tots dos punts de vista són els de l'Auditori ONCE, l'Hotel Campus de la UAB, el Poble Espanyol, l'Auditori Axa, la Torre de Collserola, el Born Centre Cultural i Fira de Barcelona, tots ells sempre per sobre del 80% d'indicadors positius.

Més informació: Article a ROTUR