Els primers europeus no van emprar foc per consumir aliments

Els primers humans europeus no van emprar foc per consumir aliments

Una recerca d’ICREA, la UAB i la Universitat de York revela per que els primers humans europeus, al jaciment d'Atapuerca, tenien una dieta equilibrada de plantes i carn.  El càlcul dental d'una mandíbula de fa 1,2 milions d'anys indiquen que van ingerir els aliments crus, el què avala la hipòtesi que l'ús intencionat del foc encara no s'hauria produït.

15/12/2016

Una nova recerca liderada per investigadors d’ICREA, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat de York ha revelat la prova directa més antiga de consum d’aliments pel gènere homo a la placa dental de la mandíbula d'un hominin d'1,2 milions d'anys, recuperada per l’equip d’investigació d’Atapuerca el 2007 al jaciment Sima del Elefante.

En l'anàlisi dels microfòssils incrustats en la placa dental d'un dels molars els investigadors van identificar traces de teixit animal cru, grans de pol·len d'una espècie de pi, grànuls de midó crus que indiquen el consum de plantes herbàcies gramínies, fragments d'insectes i espores fúngiques. També una resta de fibra vegetal no comestible al costat d'un solc interdental, la qual cosa suggeriria el seu possible ús com a escuradents.

Cap de les restes no havia estat sotmesa al foc; i tampoc no es va trobar evidència de la inhalació de microcarbó, que normalment és un indicador clar de proximitat al foc.

“Obtenir proves de qualsevol aspecte de la vida dels hominins de fa més d'un milió d'anys és un gran repte. En aquest estudi hem pogut demostrar que els europeus més antics d'Europa entenien i explotaven el seu entorn per obtenir una dieta equilibrada fa 1,2 milions d'anys, menjant diversitat d'aliments i combinant plantes riques en midó -carbohidrats- amb carn”, explica Karen Hardy, professora investigadora ICREA en la UAB, que ha liderat l'estudi.

El moment en què es va començar a usar el foc per cuinar aliments és tema de controvèrsia. Alguns investigadors el situen al voltant de fa 1,8 milions d'anys, mentre d’altres suggereixen que va ser posterior, fa entre 300.000 i 400.000 anys.

“En alguns jaciments molt antics d'Àfrica s'han trobat possibles evidències de l'ús del foc. No obstant això, la falta de proves a la Sima del Elefante suggereix que aquest coneixement no el tenien els primers hominins que van abandonar el continent africà. A Europa, les proves més antigues de l'ús del foc daten de 800.000 anys, al jaciment de Cova Negra (Múrcia) ) i poc després a Israel, al jaciment de Gesher Benot Ya’aqov. Tot això ens fa pensar que el desenvolupament de les tècniques per controlar i usar el foc va tenir lloc en algun moment entre fa 1,2 milions i 800.000 anys, la qual cosa revela una nova cronologia sobre quan els primers humans van començar a cuinar els aliments”, destaca Karen Hardy.

Conèixer quan es va produir l'ús intencionat del foc té implicacions significatives per ajudar a entendre l'evolució humana, perquè els aliments cuinats proporcionen major energia i el seu ús per cuinar pot estar vinculat al ràpid increment de la grandària del cervell ocorregut a partir de fa 800.000 anys.

“Aquesta nova cronologia també es correlaciona bé amb recerques prèvies que hem liderat en les quals hipotetitzem que el moment en què es van començar a cuinar aliments està vinculat a la multiplicació del gen de l'amilasa salival, necessària per processar el midó cuinat, i que aquests productes rics en midó van ser un element essencial per facilitar el desenvolupament cerebral. Contràriament a la creença popular sobre la “paleodieta”, el paper dels carbohidrats en la dieta del Paleolític va ser important”, conclou la investigadora.

Anita Radini, investigadora de la Universitat de York, defineix els resultats com a “fascinants, perquè destaquen el potencial del càlcul dental per emmagatzemar informació alimentària i mediambiental del més recòndit del passat evolutiu humà. També resulta interessant veure que el pol·len està preservat sovint en millors condicions que al sòl de la mateixa època. És, en general, un pas molt positiu en la disciplina pel que es refereix a la preservació de material en la matriu del càlcul”.

En l'estudi, publicat a The Science of Nature, han participat també investigadors del Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana (CENIEH), el Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), la Universitat Rovira i Virgili i la Sydney University.

Referència:   Karen Hardy,  Anita Radini, Stephen Buckley, Ruth Blasco, Les Copeland, Francesc Burjachs, Josep Girbal, Riker Yll, Eudald Carbonell, Jose María Bermúdez de Castro. Diet and environment 1.2 million years ago revealed through analysis of dental calculus from Europe’s oldest hominin at Sima del Elefante, Spain. The Science of Nature. DOI 10.1007/s00114-016-1420-x.

Imatges:
http://www.uab.cat/uabdivulga/img/UAB_CalculoDental_MandibulaAtapuerca_TextCatala.jpg
Els microfòssils identificats en la mandíbula d'Atapuerca. Foto: Karen Hardy

http://www.uab.cat/uabdivulga/img/CENIEH_MandibulaAtapuerca.jpg
La mandíbula de l'hominin més antic d'Europa, descoberta el 2007 en la Sima del Elefante del jaciment d'Atapuerca. Foto: CENIEH

 

Notícies relacionades

Èxit de participació a la Nit de la Ciència de Sabadell

L’acte central de la Nit de la Ciència de Sabadell va omplir dijous passat, dia 18 de maig, l'Auditori Espai Cultura de la Fundació Antiga Caixa Sabadell. En el decurs de l’acte es van presentar els contractes de recerca del projecte europeu P-SPHERE vinculats a l’àmbit de la salut. Llegir més

Totes les notícies