El MiraMon ja és gratuït per a la comunitat educativa de tot el món

MiraMon ja és gratuït per a la comunitat educativa internacional

Aquest pas ubica el MiraMon, creat pel professor de la UAB Xavier Pons, entre els pioners dels software de teledetecció d’ús gratuït i afegeix l’eina a la llista de Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG) que aposten per l’ús lliure.

29/09/2017

Després de 23 anys de constant evolució i millora, el MiraMon vol fer un pas endavant i esdevenir un referent internacional. Per aconseguir-ho, l’equip i el seu creador han decidit que el MiraMon sigui gratuït des d’aquest setembre per a la comunitat educativa de tot el món: centres educatius, entitats vinculades i estudiants. “Hem fet aquesta aposta amb la voluntat d’ampliar-ne el nombre d’usuaris, no només d’Espanya, sinó d’arreu d’Europa i del món”, comenta Xavier Pons, catedràtic de Geografia de la UAB i investigador del CREAF, creador del MiraMon. “Amb aquesta decisió la nostra posició pionera de softwares aplicats a teledetecció des d’una plena integració SIG continua a través de la gratuïtat i ens afegim als altres SIG que ja ofereixen els seus programes sense cap cost”, conclou.

La seva solidesa, potencia i rigor, sumats a la facilitat d’obtenir-lo gratuïtament, han convertit el MiraMon en un dels Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG) i Teledetecció més coneguts i utilitzats a Catalunya, on compta amb milers d’usuaris que des de la seva creació, el 1994, ja fa molts anys que poden utilitzar-lo gràcies a un conveni amb la Generalitat de Catalunya. Amb aquesta decisió el creador i el seu equip esperen repetir aquest èxit a molts altres països. Darrere del MiraMon hi ha un equip de professionals del CREAF i de la UAB amb més de 20 anys d’experiència desenvolupant SIG, tractant imatges de satèl·lit i gestionant servidors, portals de dades geoespacials i grans volums de dades (Big Data).

Una eina pensada per a l’educació

Unes 200,000 persones utilitzen el MiraMon en 38 països diferents. En destaquen, amb diversos Postgraus i Màsters, la UAB a Catalunya o la Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED) a tota Espanya. També en són usuaris centres de recerca, instituts de secundària i Parcs Naturals.

El MiraMon Professional gratuït té unes funcionalitats úniques molt útils per a l’educació. En primer lloc perquè bona part dels seus desenvolupadors són també docents i el dissenyen i milloren contínuament per maximitzar la seva aplicació didàctica. En segon lloc, però també important, perquè s’instal·la i es gestiona de forma molt fàcil en aules o laboratoris ja que no té dependències de configuracions/compilacions de terceres parts ni problemes de validacions de llicència. A més, la seva estructura robusta es comporta de forma homogènia en diverses plataformes i versions de sistemes operatius.

D’altra banda, el MiraMon té al darrere un equip de desenvolupament professional que pot oferir un servei personalitzat i ininterromput per correu o, sota demanda, per telèfon. A més, hi ha fòrums multiidiomàtics d’usuaris on consultar dubtes, un Diari de Versions on es va informant de totes les millores i correccions i es pot assistir a un gran ventall de cursos bàsics, avançats o fets a mida per millorar en l’ús de l’eina. 

Fet a mida per la R+D en observació de la Terra

El MiraMon té una especial potència com a software de teledetecció, amb prestacions superiors a altres SIG. Disposa d'eines especialment dissenyades per a aquesta finalitat, com ara correcció de la geometria de les imatges preses des de satèl·lits, avions o drons, correcció de les dades radiomètriques captades (en l’espectre solar, en el tèrmic, etc), metadades normalitzades per plataforma i sensor (que permeten un ús fàcil i rigorós alhora), suport conjunt a les múltiples bandes espectrals captades pels instruments de teledetecció, convertidors de les imatges en mapes temàtics (classificadors), o generació avançada d’estadístics diversos per a conèixer la qualitat dels productes obtinguts des del punt de vista del productor i de l’usuari, entre d’altres.

Així mateix, compta amb un gestor de metadades molt complet i especialitzat que incorpora dues eines. D'una banda té el Gestor de Metadades (GeMM) que permet generar, editar i desar les metadades i les relacions amb altres bases de dades d'una capa o d'una sèrie cartogràfica. El GeMM segueix la Directiva INSPIRE i és conforme amb els estàndards (ISO 19115, FGDC, etc). A diferència d'altres aplicacions simplement documentals, el GeMM controla la consistència de les metadades i comprova la seva coherència amb les dades. D’altra banda també té una aplicació anomenada Catàleg de Metadades, dissenyada conforme a l'esquema i els elements Core ISO 19115, que permet crear una interfície web personalitzable per a consultar-los.

Per últim, el MiraMon permet automatitzar molts processos gràcies al disseny i a la implementació d’algoritmes en entorns distribuïts d’altes prestacions o en ordenadors multi-nucli (el que anomenem paral·lelització, que permet tractar moltíssimes més dades i que fa el MiraMon singular en el seu sector).

Una eina de prova i desenvolupament d’estàndards internacionals

L’equip MiraMon té diversos projectes europeus actius sobre estàndards internacionals i interoperabilitat i, a més, participa en multitud de plataformes internacionals sobre aquest tema. Això ha convertit el MiraMon en una plataforma de desenvolupament i experimentació dels principals estàndards geoespacials d’interoperabilitat (de dades, de qualitat i de compressió i preservació de les dades). A partir de tecnologia MiraMon de codi obert, per exemple, es poden crear portals interoperables de visualització, consulta i descàrrega de geoinformació per Internet.
 
http://www.creaf.uab.cat/miramon/

 

Notícies relacionades

Comencen les "masterclass" sobre La Marató de TV3

La Facultat de Biociències acollirà la primera de les tres masterclass sobre La Marató de TV3 que es faran aquest curs a la UAB. Aquesta serà el proper 25 d'octubre, i tractarà del finançament en la recerca, amb experts, investigadors i testimonis. Llegir més

Troben gravats del Paleolític Superior a la Cova Gran de Santa Linya

Troben els gravats prehistòrics més antics de Catalunya

Investigadors del Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Prehistòria (CEPAP-UAB) han descobert diversos gravats del Paleolític Superior a les parets de la Cova Gran de Santa Linya (La Noguera, Lleida). Es tracta de les manifestacions artístiques més antigues identificades fins ara a Catalunya. Llegir més

Totes les notícies