"El dilema de l'autonomia universitària és que comportaments irresponsables quedin impunes"

Manuel Villoria

La UAB ha lliurat el Segell Infoparticipa, creat pel Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural per reconèixer la qualitat en la comunicació pública local. A l'acte, el catedràtic de la Universitat Rei Joan Carles Manuel Villoria va oferir la xerrada "El repte de la transparència".

27/04/2018

Manuel Villoria, catedràtic del Departament de Dret Públic i Ciència Política de la Universitat Rei Joan Carles (URJC), va pronunciar la conferència "El repte de la transparència" a l'acte de lliurament del Segell Infoparticipa a la qualitat i la transparència de la comunicació pública local, que va tenir lloc el 25 d'abril, al Rectorat de la UAB.

Sembla que ha crescut la sensibilitat de la societat respecte a la necessitat de la transparència informativa de les institucions i càrrecs públics. És així?

Sí, ha crescut la sensibilitat, la qual cosa no vol dir que la gent es preocupi molt més d'entrar a les pàgines web, buscar informació i controlar els poders públics. Però hi ha una mica més de preocupació tant en la societat com en l'administració.

I per què creu que ha estat així?

Des dels mitjans de comunicació, s'ha fet molt èmfasi en la importància de la transparència i s'ha vingut incorporant a la cultura democràtica a través fins i tot de les sèries de televisió. La transparència, en les democràcies consolidades, forma part de l'ADN del sistema; però, en una democràcia com l'espanyola, que encara no ha complert els cinquanta anys, ha entrat a poc a poc i encara té molt per fer.

Pel que diu, el paper dels mitjans de comunicació és determinant.

Per al periodisme, la transparència és un element clau per controlar el poder públic. Es tracta de poder accedir a documents determinants; la transparència a Espanya deu molt a la pressió dels mitjans, que veuen que en altres països es pot accedir a documents bàsics i aquí no.

Pot estar lligada aquesta major sensibilitat a un cert desprestigi de la classe política que hi ha hagut els darrers anys?

La classe política es preocupa de la transparència per a, en gran mesura, recuperar legitimitat. S'ha perdut confiança sobretot en les institucions representatives (parlament, govern i partits polítics) i una resposta a això ha estat "relegitimar-se" amb més transparència, millor rendició de comptes, més participació ciutadana, menys escàndols d'integritat... El que passa és que la transparència s'ha convertit també en un bumerang. Sovint, l'ús que es fa d'ella per al combat polític -fer sortir temes menors amb els quals atacar al contrari- està deslegitimant més la classe política, amb la qual cosa, es dona una situació paradoxal: generes transparència per legitimar-te però el que surt et deslegitima. És un bucle melancòlic.

Suposo que cal aprofundir en la cultura de la transparència.

Cal saber utilitzar la transparència per a allò fonamental. Si jo descobreixo que vostè diu que va acabar una carrera i resulta que no va ser així, és un escàndol terrible; però potser no genera tant d'escàndol que vostè estigui gestionant quelcom de manera absolutament deficient i fent-nos perdre milions d'euros.

Estem potser obsessionats per conèixer coses com les retribucions dels càrrecs públics i hi ha altres aspectes que ens afecten més i hauríem de conèixer també?

És el que anomenem les patologies de la transparència. Una cosa és la transparència per si mateixa i el que implica per al control de l'acció pública, i una altra cosa és la tafaneria, el safareig d'allò que és menor. El que guanyen els polítics està a les lleis i qualsevol pot accedir-hi treballant una mica els butlletins oficials de l'Estat i de les comunitats autònomes; allò realment preocupant no és el que posa allà sinó el que poden obtenir per vies corruptes, i això no estarà per escrit, per descomptat... [Riu]

És més rellevant saber en què fan servir les seves hores els polítics, si són eficaços.

És clar. El currículum dels polítics, a mi, em sembla una cosa secundària. Algú sense una carrera molt prestigiosa en el món universitari o professional pot ser un gran polític. De fet, algun dels nostres millors polítics, com Adolfo Suárez, han estat persones que no havien tingut grans actuacions professionals fora de la política. El fonamental és: quants diners gestiona, en què se'ls gasta, com se'ls gasta i quin impacte té sobre la nostra societat. I el gran problema és que això és el que no obtindràs ara mateix a cap web de l'administració espanyola.

I, a propòsit del Segell Infoparticipa, creu que les administracions locals han evolucionat en aquest terreny?

A Transparència Internacional, hem començat a elaborar índexs de transparència als ajuntaments i les comunitats autònomes. Hi ha una millora claríssima en la transparència formal: la quantitat de documentació que es va publicant a la pàgina web és certament interessant. Ara bé, és aquesta informació prou clara i reutilitzable? Aquí és on tenim problemes. Falta, doncs, entrar en una transparència més profunda, la que permet el veritable control.

Pel que fa a la universitat, no és una de les institucions que més ret comptes a la societat?

En certa manera, la universitat ret comptes; però, d'altra banda, donada la nostra autonomia, tot depèn dels equips rectorals i de qui estigui al comandament. Pot haver-hi universitats que estiguin retent comptes bé i d'altres que no. El gran dilema de l'autonomia universitària és la possibilitat que comportaments irresponsables quedin completament impunes. En aquest sentit, hauríem de replantejar-nos moltes coses: autonomia sí, però amb més responsabilitat.

En què podria millorar la transparència informativa a les universitats?

Hi ha molts elements que podríem millorar, com ara la transparència econòmica. I és bo tenir plans estratègics, definir indicadors per veure com es van complint, establir una connexió entre indicadors i pressupost, etc. Després, cal donar més capacitats perquè la gent pugui triar entre universitats i entre carreres. Per exemple, per què no posem en obert tots els treballs finals de màster, "anonimitzant" l'autor, per poder veure la qualitat d'uns màsters i d'altres? Potser, en uns màsters, els treballs són de 150 pàgines molt rigoroses i, en altres, amb quinze pàgines mal escrites ja et donen el títol.

I quina és la seva visió de la crisi que ha viscut la URJC a causa del famós màster de l'expresidenta Cristina Cifuentes?

Quan crees una universitat al servei d'un partit i d'una ideologia, i si a més la crees malament -sense un bon disseny ni una bona selecció del personal, i amb gent amb pocs compromisos morals-, estàs generant les bases per a la crisi. Tot i que la URJC ha crescut molt i s'ha incorporat una gent cada vegada millor, hi ha aquí un nucli que origina, de tant en tant, problemes i escàndols. Quan acabaran? Mentre la universitat no sigui controlada per grups diferents a aquells que van contribuir a crear-la d'aquesta manera, serà difícil. La URJC necessita una neteja en profunditat. I, després, potser sigui el moment de recuperar o adquirir el prestigi que es mereix per la qualitat de molts dels seus professors i alumnes.

Més informació: La UAB lliura el Segell Infoparticipa a 104 administracions

 

Notícies relacionades

Totes les notícies