"Cal qüestionar la nostra condició humana més enllà d'ideologies"

28/05/2015

Freddy Ehlers, ministre del "Buen Vivir" de l'Equador, va oferir una conferència a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia el 19 de maig passat, dins d'una gira europea en què exposa la filosofia de les polítiques de "buen vivir" del govern de Rafael Correa, a més de buscar noves complicitats a aquesta banda de l'oceà. "Després de sis anys -va afirmar-, no hi ha una entesa clara sobre què és el 'buen vivir' ni hi ha d'haver-ne, ja que no es tracta d'una ideologia". Segons va explicar, "és un anhel de l'ésser humà que es pot resumir amb l'expressió 'Sumak Kawsay'", un vocable kichwa que fa referència al desenvolupament de la consciència de cada individu i a l'harmonia dels humans entre ells mateixos i amb la natura.

Ehlers, molt crític amb els valors consumistes de la nostra societat, no es conforma amb impartir una conferència convencional, i per això va preferir un format participatiu en el qual els assistents van meditar, van compartir els seus pensaments, van resoldre un anagrama i van veure un videoclip del govern equatorià que divulga la idea del "buen vivir". El ministre, periodista de professió, tampoc es va cenyir a una entrevista convencional de preguntes i respostes, sinó a un format més distès de conversa oberta.

Una qüestió de valors

A l'Equador, tenim ara millors carreteres, però no els millors conductors; tenim millors hospitals, però també hi ha més malalts... Ha canviat el país, però no ha canviat l'ésser humà. El "buen vivir" és una mica diferent del benestar: podem ser feliços sense voler tant. Pepe Mujica [expresident d'Uruguai] diu que pobre no és qui té menys, sinó qui desitja més i més. I el filòsof marxista Erich Fromm deia que el problema és que volem tenir més, enlloc de ser més. El benestar "europeu" consisteix a tenir més; la proposta del "buen vivir" és ser més. Cal desenvolupar la capacitat humana de ser feliç.

Canviar els conceptes

És un error fonamental de la humanitat creure que creixement és sinònim de desenvolupament. Cal redefinir benestar i desenvolupament. Sempre poso els exemples de Gandhi i Einstein, dues de les figures més destacades del segle XX. Portaven una vida molt simple; en el cas de Gandhi, en els límits del que avui anomenaríem pobresa. Però eren, potser, els éssers més desenvolupats del seu temps.

Què fer amb Internet i les noves tecnologies? Cal incidir en els continguts o en l'ús que fem d'aquests mitjans?

Internet, com tot, té una part fosca. L'accés al coneixement humà és meravellós però l'ús que fem d'Internet no és aquest, sinó consumista. El planeta Terra s'està convertint en un mercat mundial. Per a mi, el problema és el màrqueting, una matèria maleïda: els ensenyen a mentir, i a fer-ho amb un gran orgull perquè així vendran més. Hauríem d'analitzar el que es ven a Internet: primer t'engreixen amb els productes que et venen, i després et venen els cursos per aprimar... No necessitem pràcticament res d'això. L'economia del món està basada en l'engany i la mentida. És demoníac. Els joves haurien rebel·lar-se contra això.

Tornar a ser humans

El màrqueting, Facebook i Twitter són l'espai perfecte per fer que no visquem aquí i ara. Per gaudir de la vida, no necessitem res. Hem de protegir-nos: per exemple, no estar tot el dia contestant missatges per telèfon, usar-lo una hora al dia com a molt. A l'Equador, a les escoles, els estudiants estan començant a fer uns minuts de silenci. Els nens de cinc anys, fan cinc minuts de silenci; els de nou anys, nou minuts; els de deu, deu minuts... I canvien: els nois, després, busquen aquest silenci, demanen estar un moment amb sí mateixos. Això és tornar a ser humans.

Quina rebuda està tenint el projecte en la seva gira per Europa?

Està tenint un enorme suport i interès. A la Universitat de Florència, vam proposar crear una trobada entre pensadors de Sud-amèrica i Europa per tractar aquest tema: un centre internacional de pensament (sobre economia, cultura, política, ciència i tecnologia) a les illes Galápagos com una "alternativa a Davos". A Grenoble, col·laborarem en crear uns indicadors -i potser un segell- per a la ciutat del "buen vivir". I estem treballant amb la fundació Prince Charles perquè s'ha construït al Regne Unit alguns barris molt bonics, molt funcionals i tremendament ecològics, mantenint la tradició estètica del lloc.

Divulgació a Barcelona

Una altra de les idees és que hi hagi un curs o seminari del "buen vivir" a Barcelona, ​​perquè el tema està generant un gran interès. Que es pugui analitzar el camí de Bhutan, el de Bolívia, el de l'Equador... I que puguin venir alguns dels pensadors més destacats en aquest terreny i obrir, així, un espai en el camp de les ciències polítiques i la sociologia.

Quin pot ser el paper de l'educació superior en el foment del "buen vivir"?

Edgar Morin, creador de la Facultat Llatinoamericana de Ciències Socials (FLACSO), diu que l'error de l'educació moderna universitària és la "departamentalització" de la vida. Cadascú veu la vida del color del vidre amb què la mira: l'arquitecte veu formes, el metge veu cossos, etc. Morin diu que la matèria que falta a la universitat és ensenyar a ser un ésser humà. Hi hauria d'haver una fórmula amb la qual qüestionar la nostra condició humana més enllà de les ideologies.