Cada turista genera 14 kg de CO2 al dia a Menorca per l’energia consumida
03/07/2014
Investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB, han quantificat per primera vegada els fluxos energètics i les conseqüències ambientals relacionades amb el turisme de masses a Menorca a partir de l’aplicació d’eines socials, geogràfiques i ambientals. L’anàlisi dels 10 nuclis turístics més representatius de l’illa permet observar les tendències en el consum energètic de diferents patrons urbans així com la influència dels hàbits turístics.
La tendència actual de concentrar els serveis turístics en nuclis, especialment en zones de turisme de masses (com la Mediterrània), posa de manifest la importància d’analitzar ambientalment aquests sistemes. Així mateix, els nuclis turístics mostren un patró de consum energètic concentrat en el període estival i que requereix de la sobredimensió de les infraestructures de subministrament. D’altra banda, en el turisme en illes el transport té un paper rellevant donat l’aïllament geogràfic. No obstant, el metabolisme energètic i les conseqüències ambientals del turisme en nuclis turístics situats en illes encara no ha estat analitzat.
El metabolisme energètic es modela per a tres etapes diferents: la mobilitat externa, que inclou el trajecte des del lloc de residència fins al nucli turístic; la mobilitat interna, que engloba els trajectes dins de l’illa durant l’estada; i el consum durant l’estada als allotjaments turístics.
Els investigadors han combinat diferents eines per a una quantificació detallada dels fluxos energètics. A partir d’un qüestionari realitzat a 754 turistes (entre els mesos de juliol i agost de 2010 i 2011), s’han recollit les dades necessàries per al càlcul de la mobilitat tant externa com interna: el perfil turístic (origen, mitjà de transport, duració de l’estada), el tipus d’allotjament i les característiques de la mobilitat interna. Una enquesta als gestors dels allotjaments turístics ha permès recollir el consum energètic als establiments turístics. D’altra banda, el perfil ambiental dels fluxos energètics s’ha quantificat amb mètodes de càlcul de les emissions de CO2. Per últim, una cartografia realitzada amb sistemes d’informació geogràfica (SIG) ha permès calcular la potencial producció d’energia elèctrica amb sistemes fotovoltaics.
Amb tota aquesta metodologia, els investigadors conclouen que, de mitjana, un turista consumeix 4.756 MJ (megajoules) d’energia, associats a unes emissions de 277 kg de CO2 per una estada promig de 20 dies. El metabolisme energètic depèn del perfil del turista (origen, ús de transport públic, durada de l’estada) i de la tipologia de nucli turístic (morfologia, disponibilitat de serveis). Segons el tipus de nucli turístic, aquest valor varia dels 4.000 MJ en nuclis mixtos (entre residencials i hotelers) fins a 6.000 MJ en nuclis exclusivament residencials. El 77% del consum energètic i les emissions de CO2 són degudes al desplaçament fins a l’illa.
Els investigadors han observat que el consum energètic intern en els allotjaments turístics podria ser 100% d’origen renovable amb l’aprofitament de les seves cobertes amb panells solars. Els nuclis residencials podrien ser autosuficients tot l’any, mentre els nuclis hotelers i mixtos ho serien al llarg d’entre 7 i 10 mesos.
L’estudi presenta recomanacions per als gestors turístics i les autoritats locals per reduir el consum energètic, molt similar al de la població general de l’illa, i promoure l’autosuficiència energètica. A més de l’aprofitament de l’energia solar fotovoltaica i fomentar la millora de l’eficiència energètica dels edificis, s’aconsella la promoció de l’ús de transport públic per a la mobilitat interna tot millorant la xarxa de comunicacions; el desenvolupament d’eines de comunicació ambiental per als turistes, com l’ecoetiquetatge dels establiments; incrementar el nombre de botigues de serveis a prop dels nuclis turístics, per tal de reduir els desplaçaments; així com fomentar l’ús del transport marítim per a l’arribada dels turistes a l’arxipèlag.
L'estudi ha estat realitzat gràcies al suport econòmic de l’Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM) i l’Institut Menorquí d’Estudis (IME).