"Assistir a persones al mar que ho necessiten no ha de ser condemnable"

LindaCottone

Linda Cottone, advocada de l'ONU, especialitzada en el tràfic de persones i el Dret del Mar, ha vingut a la Facultat de Dret de la UAB per oferir un seminari. Des de l'institut de l'ONU per al qual treballa, s'ocupa d'immigració i de dos crims: el tràfic de persones i el tràfic d'immigrants.

11/04/2018

-La inmigració a la nostra societat no és, o no hauria de ser, un problema, sino al contrari, perque la transforma i l'enriqueix.

Linda Cottone es va graduar en Dret a Milà, i va fer un Erasmus a la UAB; després va continuar amb un projecte de migració i drets de la mar a Gènova. Anava per fiscal però els drets humans i la urgent necessitat d'ajuda de les persones migrants es van creuar en el seu camí. Avui resideix a Algèria i treballa a UNICRI, un institut de l'ONU. El seu treball l'ha portat a residir a diferents llocs d'Àfrica com Níger o Djibouti.
 
-Quina ha estat la seva trajectòria professional?
-Mentre estava estudiant per fiscal vaig fer una passantia a Madrid, a l'ACNUR, i vaig canviar completament la visió que tenia de la meva feina, de manera que vaig decidir especialitzar-me en la protecció de drets de refugiats. Em va cridar l'atenció la migració com a fenomen. Aquestes persones és com si visquessin una doble vida. Són persones que tenen drets! Jo mateixa he viscut en molts països diferents per la meva feina, però això no em treu que hagi de tenir uns drets com a persona.
 
-Hi va veure una necessitat urgent?
-Sí, totalment, i sobretot vaig veure que hi havia molt poques persones del món del dret que es dediquessin a això. Quan parlaves d'immigrants en aquella època, ara fa gairebé 10 anys, el tema espantava molt perquè era just el moment que arribaven milers i milers de persones en pasteres a Albània. Hi havia molt desconeixement. Em vaig posar a investigar per veure com brindar una mica de protecció i veure quines podien ser les seves necessitats, tenint en compte que eren persones que havien deixat la seva família i casa a causa d'una guerra.
 
-Aquest és el gran problema que té Europa avui en dia?

-La immigració no és un problema! El que cal fer és preveure sistemes de protecció perquè els immigrants formin part de la nostra societat. La immigració ha transformat la societat, i el repte és com arribar a assegurar la seva integració, però no pot o no ha de ser, un problema. Cal buscar la manera que puguin contribuir a enriquir la comunitat local on viuen alhora que poden contribuir en els seus països d'origen (si envien diners o impulsen noves activitats econòmiques). No crec que sigui correcte definir la immigració com un problema sinó que és al revés, és un enriquiment.
 
-Que està fent a UNICRI?
-És un institut de Nacions Unides que es dedica a lluitar contra el crim i enfortir els sistemes de justícia. Jo personalment m'ocupo d'immigració i de dos crims: el tràfic de persones i el tràfic d'immigrants, posant la mirada en els crims organitzats que es connecten amb el terrorisme.
 
-I com es pot lluitar contra això, des de l'ONU?
-Intentant augmentar el nostre coneixement sobre ells, buscant fórmules perquè els països afectats (nord d'Àfrica i regió del Sahel) dialoguin, i intentar trobar solucions efectives, durables i sostenibles. Sahel és l'escenari per a diferents tipus de tràfics, hi ha molts problemes que van junts. Per exemple, els atacs terroristes. Sahel és el punt fronterer on es troba tot això. D'una banda, tenim el grup terrorista Boko Aram, a la frontera entre Níger i Nigèria, on en aquest moment no hi ha seguretat, o un altre focus, Mali. Aquesta manca de seguretat facilita el sorgiment de l'activitat criminal.
 
-I això porta a la tracta de persones?
-Sí. Quan parlem de tracta ens referim a tot tipus de fenomen d'explotació (prostitució, extracció d'òrgans, esclavitud, treball forçat, ...)
 
-I el paper de l'ONU és portar seguretat jurídica on no n'hi ha?
-A la lluita contra el tràfic de persones estem intentant enfortir els 4 aspectes que preveu el Tractat de Palerm contra el tràfic: prevenció, protecció, enjudiciament i partenariat. L'ONU treballa amb els estats perquè augmenti la formació i s'ocupa de garantir als estats protecció i assistència mèdica, jurídica, etc.
 
-Quins són els principals problemes que us trobeu davant de tot això?
-Per una banda, la manca d'informació per part de les víctimes, perquè desconeixen els seus drets i no són conscients que estan patint abusos, i d'altra banda, veiem que els estats no saben quins són els mitjans per evitar que es produeixi la tracta. I els estats han de garantir que els autors del crim siguin perseguits.
 
-Hi ha algun cas en particular que recordis especialment?
-A mi m'agrada molt recordar els casos d'èxit. Per exemple quan acompanyem a víctimes de tracta de dones perquè tornin a tenir una vida normal. Em refereixo a dones de Nigèria, per exemple, que són enganyades i portades a països europeus per exercir la prostitució. Després d'intervenir nosaltres i acompanyar-les a nivell mèdic, dóna molta satisfacció veure com s'incorporen a nivell laboral al seu país d'origen. Estic pensant en algunes dones a les que he ajudat, a les que el somni de la seva vida era muntar una perruqueria. Quan vam aconseguir reenviar al seu país d'origen i comencen de nou amb el seu petit comerç, les veus tan contentes després de tot el que han passat, que et dóna molta satisfacció. Amb moltes d'elles segueixo en contacte, m'envien fotos, wahssstapp, etc.

-Què opines del cas del vaixell "Open Arms" espanyol?
-No és el primer cas. Hi va haver un cas considerat el precedent de fa un temps. Va ser l'ONG Cap Amamur, que va ser condemnada per rescatar immigrants en el mar.

-I com a advocada i defensora dels la drets humans què et sembla?
-El dret preveu una forma de protecció. I l'ús correcte d'una terminologia adequada pot ajudar a evitar una confusió amb fenòmens que no estaven connectats. Si ells estaven fent una assistència a persones que ho necessitaven no veig perquè han de ser condemnats.

-Llavors cal interpretar la llei d'una altra manera?
-Cal interpretar les normes del dret internacional perquè prevalguin sempre els drets humans. En aquest cas, unes vides humanes estaven en perill i això hauria de prevaler. Aquestes persones es troben en una situació de de vulnerabilitat i necessiten protecció.

-Encara que se saltin la llei?
-La convenció del Dret del Mar, l'article 97, diu que si una persona es troba en situació de perill al mar ha de ser rescatada. Hi ha normes del dret internacional que no es poden saltar. En aquests casos, abans de res, la dignitat de l'ésser humà; abans de res, els drets humans de qualsevol persona. I així ho estipula el dret internacional.
 

 

Notícies relacionades

Totes les notícies