“La resistència del poble kurd ha trencat amb la por a l'Estat Islàmic”

22/07/2015

Les dones estan tenint un fort protagonisme en l'articulació d'una regió autònoma kurda a Rojava (nord de Síria) amb un projecte polític propi de confederalisme democràtic, així com en la lluita de les forces kurdes contra l'Estat Islàmic. Meral Çiçek, presidenta del Centre Kurd per a les Qüestions de les Dones a Erbil (Kurdistan iraquià), va tractar sobre el tema en una conferència a la Facultat de Filosofia i Lletres el 7 de juliol passat. La xerrada s'emmarcava dins del projecte "Escampant la llavor: revolució feminista kurda i epistemologies radicals", que finança Antipode Foundation i està coordinat per Maria Rodó-de-Zárate, investigadora del Grup de Recerca de Geografia i Gènere de la UAB. Aquest projecte ha estat guardonat amb el premi Scholar-Activist Project Award 2015.

En què consisteix el confederalisme democràtic?

El Kurdistan està dividit en quatre parts: Turquia, Síria, Iran i Iraq. La lluita d'alliberament nacional kurda va néixer amb l'objectiu d'unir-les en un estat independent. Amb la caiguda de la Unió Soviètica, es va generar un debat al moviment sobre el fracàs del socialisme real i sobre la pròpia naturalesa de l'estat, i es va concloure que l'estat no pot ser la via cap a la llibertat per al poble kurd; no només per motius pràctics sinó, també, per motius ideològics. Es va, doncs, desenvolupar un model alternatiu anomenat confederalisme democràtic: mecanismes oberts perquè la societat s'organitzi a sí mateixa en una coexistència democràtica, plural i pacífica. Depèn de l'autonomia democràtica de cada part del Kurdistan i és, alhora, un sistema polític i social, una mena d'autoorganització comunalista. Vol superar conceptes com el nacionalisme i crear un nou sistema democràtic del poble, no dels estats. A Rojava, està tenint bastant d'èxit i el poble l'està acceptant.

Quin és el pes de la igualtat de gènere en aquest projecte?

El confederalisme democràtic té tres principis fonamentals: democràcia, ecologia i alliberament de gènere. Per a nosaltres, és el principal conflicte social. Si de debò vols establir una societat democràtica, has de començar per la qüestió de gènere. La revolució que no té al seu centre la revolució feminista no és una veritable revolució.

Quines polítiques d'igualtat s'hi està implementant?

Puc parlar de Rojava (Síria) i del nord del Kurdistan (Turquia), on el moviment d'alliberament kurd està més integrat a la societat. Al nord, a la part turca, tenim més de cent municipalitats. I, a cadascuna d'elles, hi ha “coalcaldes”: un home i una dona. La meitat dels representants als ajuntaments han de ser dones. I hi ha també normes molt estrictes contra la violència. Si un home exerceix violència física o psicològica contra la seva dona, pot perdre la feina i el seu salari és abonat a la dona. A Rojava, hi ha un sistema similar: una quota del 40% als organismes i un sistema de copresidències. A cada cantó, hi ha dos presidents, un home i una dona. I són també persones amb diferents bagatges polítics i socials. Al cantó de Jazira, per exemple, la copresidenta és una exguerrillera i el copresident és el xeic d'una gran tribu àrab.

La situació de les dones és homogènia als diferents territoris del Kurdistan?

En absolut. Es pot dir que, en una part del Kurdistan, són molt lliures i, en l'altra, són esclaves. Depèn del nivell de lluita que hi ha a cadascuna. Al nord, a Turquia, com que la lluita va començar molt aviat, l'estatus de la dona ha canviat molt. És el mateix cas a Rojava, on hi ha una revolució feminista. Al sud del Kurdistan, hi ha moltes organitzacions de dones però, com que mai hi ha hagut cap mena de revolució social, l'estatus social de la dona no està tan desenvolupat.

Què està suposant la lluita contra Estat Islàmic (EI) per al moviment nacional kurd?

És una nova experiència perquè, fins ara, havíem lluitat contra els estats que ocupen el Kurdistan. Aquest tipus de forces que utilitzen la màscara de l'islam no actuen només pel seu propi interès; les hem d'entendre en el context més ampli de l'Orient Mitjà de, sobretot, els darrers quinze anys. L'EI no és només una organització, un grup de bandits, sinó que representa quelcom. Lliuren una guerra sistemàtica contra les dones: per a l'EI, l'única raó de l'existència de les dones és respondre a les necessitats sexuals dels homes. La visió del món que representa és completament oposada a allò que estem intentant fer al Kurdistan. No és una lluita local sinó un enfrontament entre dues maneres de veure el món.

Sembla una guerra molt bruta. Ens preguntem qui hi ha darrera de l'EI, quin és el paper de Turquia...

Està clar que l'EI rep el suport de Turquia. L'EI està lluitant pels seus interessos però també pels interessos de moltes forces locals; una de les principals és Turquia, que no vol acceptar la revolució a Rojava i està fent tot el que pot per impedir-la. És una pèssima política també per a la pròpia Turquia perquè no són conscients del gran perill que estan creant per a la seva gent: sabem que hi ha un gran nombre de terroristes de l'EI dins del territori turc. I és, sense cap dubte, una guerra bruta. Els mètodes utilitzats per l'EI són propis de l'edat mitjana, són bàrbars. Però la resistència del poble kurd, especialment la de les dones, ha trencat amb la por que ells volen estendre a la regió. Per això, la nostra lluita a Rojava és molt important també en un sentit ideològic.

Amb aquest conflicte, creu que està canviant la visió del moviment kurd a occident?

S'ha creat una nova atmosfera i hi ha debat sobre la criminalització del moviment kurd, sobre la seva legitimitat. Es qüestiona si el Partit dels Treballadors dels Kurdistan (PKK) hauria de sortir de la llista [de la Unió Europea i Estats Units] d'organitzacions terroristes. Molts estats com Espanya, per exemple, celebren d'una banda la resistència contra l'EI i, de l'altra, empresonen la gent que es suma a aquesta lluita. Donen suport a la lluita militar però, alhora, veuen que el moviment kurd és, políticament i ideològica, una lluita per un sistema alternatiu. Amb una perspectiva política més àmplia, els interessos del moviment kurd i els d'estats com Espanya no són els mateixos. És, doncs, també una lluita entre interessos a curt termini i interessos a llarg termini. La comunitat internacional ha de repensar la seva actitud. A més, el creixement de les forces fonamentalistes a l'Orient Mitjà es pot veure també com un dels resultats de la política de criminalització de les forces progressistes, no només del moviment kurd.

Més informació: Grup de Recerca de Geografia i Gènere