“És necessari un canvi de paradigma en el model energètic”

15/12/2014

 
En què consistirà el projecte de recerca?

El projecte de recerca se centra en la preparació de materials que facilitin la producció d’hidrogen (H2), un combustible “verd” cridat a ésser una alternativa viable als combustibles fòssils actuals, a partir de la reducció de la molècula d’aigua (H2O) utilitzant la menor quantitat d’energia elèctrica possible. És a dir, el projecte se centrarà en el disseny i preparació de materials que catalitzin aquesta reacció i que permetin l’obtenció d’hidrogen en quantitats elevades. Per a això, es vol que aquests materials tinguin una arquitectura i composició determinades. D’una banda, a fi de maximitzar la quantitat de punts actius on cada molècula d’aigua es pugui reduir, el material es farà nanoporós. És a dir, el material estarà farcit de petits forats, de l’ordre d’unes desenes de nanòmetres, com si fos una esponja de bany, una xarxa 3D, de manera que l’hidrogen es pugui generar en tota la superfície que envolta aquests menuts porus. De l’altra, es vol minimitzar la presència de metalls nobles com el platí en aquestes esponges. A dia d’avui encara no s’han trobat combinacions d’elements que superin les prestacions dels metalls nobles per a aquest tipus d’aplicacions. Però minimitzar o substituir totalment els metalls nobles és important atès que són cars i les seves fonts d’obtenció escasses. Per tant, cal que els catalitzadors, si realment volem escalar-ne la seva producció a nivell industrial, siguin “sostenibles”. Aquests materials se sintetitzaran utilitzant rutes electroquímiques, a temperatura i pressió ambient, en les quals el grup Gnm3 del departament de Física on treballo té experiència prèvia.
 
Què és el que més s’ha valorat del projecte a l’hora de concedir l’ajut?

De fet, no es va valorar tan sols el projecte de recerca, sinó la trajectòria científica de les candidates. Pel que sé, el currículum de les candidates va tenir molt de pes durant la primera fase de selecció (de més de 100 candidates, se’n van preseleccionar unes 40). Pel que fa al projecte, a les bases de la convocatòria es demanava que el projecte tingués un interès actual i un impacte rellevant a la societat. Penso que el projecte que vaig presentar el té, en la mesura que és necessari un canvi de paradigma en el model energètic actual. Per tant, qualsevol aportació que es pugui fer per tal d’esperonar aquest canvi de paradigma és important. D’altra banda, era important fer palès que la persona que optava a la borsa d’investigació tingués l’experiència necessària per desenvolupar aquest projecte. Porto uns quants anys treballant en la síntesi de materials porosos, ja sigui electroquímicament o a través d’altres rutes químiques. Per tant, entenc que aquest bagatge previ també va ser un punt a favor. 
 
Quines aplicacions poden tenir els resultats que se’n obtinguin?

És raonable pensar que aquestes escumes metàl·liques, aquestes esponges de bany, poden catalitzar altres reaccions d’interès industrial (p. ex. l’oxidació de metanol) més enllà de la reducció d’aigua per generar hidrogen. D’altra banda, i com he comentat abans, l’hidrogen és un combustible verd. De fet, l’hidrogen es fa reaccionar amb l’oxigen en les anomenades “piles de combustible” per produir electricitat, essent l’aigua l’únic producte o residu d’aquesta reacció. Els autobusos que funcionen amb hidrogen ho fan com una “pila de combustible”. Per tant, incrementar la producció d’hidrogen a través de rutes eficients és important per tal de superar la dependència actual del petroli i poder, per exemple, augmentar progressivament el parc de vehicles que funcionen amb hidrogen.

Si els resultats derivats d’aquest projecte de recerca són prometedors, aleshores fóra bo patentar-los i aconseguir que empreses del sector energètic estiguessin interessades en l’explotació d’aquests resultats. Qualsevol estímul en aquesta direcció és important atès que sovint l’excel·lència en recerca no es tradueix en innovació real al mercat.

Cap a on derivarà la recerca un cop finalitzat el projecte?

Espero que obri noves vies d’investigació tant des del punt de vista del disseny de catalitzadors, els mètodes de preparació, i el seu possible escalat. També espero que permeti establir col·laboracions entre grups de recerca i empreses. Aquestes col·laboracions són importants atès que permeten sumar esforços en la mateixa direcció i, de retruc, els avenços són més ràpids. De fet, he de dir, que ja s’han pogut establir alguns lligams. Gràcies al ressò que ha rebut la concessió d’aquesta borsa d’investigació, hem pogut establir contactes preliminars amb grups de recerca del campus de la UAB que treballen en temàtiques afins, cosa que d’altra banda potser no hagués ocorregut simplement per desconeixement mutu.
 
El premi distingeix exclusivament dones investigadores. S'estan equiparant les condicions d’ambdós gèneres a l'hora de desenvolupar una carrera científica?

Jo no he patit mai discriminació en aquest sentit, però sí que és cert que encara avui dia hi ha proporcionalment poques dones en llocs importants, de decisió, dins de la jerarquia de les estructures acadèmiques. Això no obstant està canviant gràcies a polítiques de conciliació de la vida laboral i familiar, i sobretot, gràcies al canvi cultural i de mentalitat que ha experimentat la societat en els darrers anys, cada cop més sensible cap a la situació de la dona en l’àmbit laboral. Afortunadament el relleu generacional comença a notar-se als estrats més elevats de les universitats i centres de recerca. Espero que en un futur no molt llunyà parlar de “catedràtiques”, de dones que són “caps de grup” o, fins i tot, de dones que han rebut el Premi Nobel per les seves contribucions a la física i a la química no sigui quelcom extraordinari, una raresa. No ho hauria de ser.

Què la va motivar a investigar en aquest àmbit de recerca?

Com ja he comentat abans, en del grup de recerca consolidat Gnm3 (2014-SGR-1015) que lidera el Dr. Jordi Sort hem treballat força en el camp dels materials nanoporosos, sobretot òxids metàl·lics, en els darrers anys, així com en la preparació electroquímica  d’aliatges metàl·lics funcionals. Per tant, d’una forma natural vaig pensar a combinar l’experiència en tots dos camps per donar forma a aquest projecte i fer-ho des d’una perspectiva “mediambiental”,  “sostenible”, “verda”.

I a optar al premi?

Coneixia aquest premi d’edicions anteriors i sempre havia pensat que era una bona ocasió de fer visible la recerca i, en aquest cas particular, la recerca feta per dones. Sovint la ciència no acaba de sortir dels cercles científics, no travessa les parets de les universitats i centres de recerca i, per tant, no arriba a la gent. El ressò d’aquestes borses d’investigació l’Oréal-Unesco és una bona manera de fer arribar la ciència a la societat, que hi qualli, i que aquesta entengui que els científics tenim una voluntat ferma de fer avançar la societat de forma sostenible. Els científics hem de “sortir” fora per explicar què fem, com ho fem i què pretenem, i fer-ho en el llenguatge més planer possible.