“Casos com LuxLeaks mostren que la corrupció ha canviat d’escala”

El  20 de febrer, el Grup d'Història del Parlamentarisme (GHP) de la UAB va organitzar una xerrada amb Frédéric Monier, catedràtic d'història contemporània a la Université d'Avignon et des Pays de Vaucluse, sobre la corrupció política i la seva percepció als segles XIX i XX. Monier és un dels principals investigadors, juntament amb Olivier Dard (Université de la Sorbonne) i de Jens Ivo Engels (Universität Darmstadt), que impulsen un programa per analitzar la corrupció a l'Europa contemporània on participa el GHP.

 

Gemma Rubí, professora del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB i membre del GHP, va conduir l’acte, on Monier va repassar l’evolució de la concepció de la corrupció i la virtut a la cultura política occidental de Montesquieu als nostres dies i la historiografia produïda sobre el tema. La qüestió de fons, segons explica, no és exactament la corrupció sinó els “sistemes de valors polítics” que hi ha darrera tant de les pràctiques com de la percepció que en tenim.

 

Avui dia, hi ha més corrupció política que en el passat?
 

Ha canviat la sensibilitat. Potser tolerem menys que abans algunes pràctiques interessades i de tràfic d'influències perquè les nostres expectatives són més altes. Penso també que hi ha una mena de mundialització de les influències i dels interessos. Per exemple: el cas LuxLeaks (el paper de Jean-Claude Juncker a Luxemburg, els impostos molt baixos per a les grans societats multinacionals...) mostra clarament que les influències polítiques i la corrupció han canviat d’escala. Per tant, han canviat les pràctiques i també els nostres valors.

 

Des de quan es coneix el fenomen de la corrupció lligat al finançament dels partits polítics?

 

A partir del moment en què els caps polítics organitzen partits. Ja no poden proporcionar favors i avantatges mitjançant els seus bens personals o no poden comptar només amb ells i es veuen obligats a utilitzar una força política col·lectiva. A partir d’aleshores, cal finançar la vida política i, a mesura que passa el temps, això esdevé cada cop més costós.

 

Vostè parla a Corruption et politique: rien de nouveau? (Armand Colin, 2011) del cas Woerth-Bettencourt. Quin impacte ha tingut?
 

Ha tingut dues conseqüències. A curt termini, aquest escàndol va ser una arma estratègica per desacreditar la reforma de la jubilació que promovia Éric Woerth (ministre d Treball al govern de Nicolas Sarkozy). A mig termini, va contribuir, sense cap dubte, en la victòria de François Hollande a les eleccions del 2012. Nicolas Sarkozy va perdre la seva imatge d’incorruptible, d’home nou aliè al vell medi polític.

 

Els ciutadans són més sensibles al problema de la corrupció perquè estan millor informats?

 

Trobo que hi ha més fonts d’informació disponibles per a la ciutadania. D’altra banda, hi ha diferències creixents, socials i culturals, pel que fa als mitjans de comunicació. Les persones més riques i més influents, tenen fonts d’informació més diverses. Les persones més desafortunades, en canvi, tenen encara més necessitat de la televisió i dels mitjans tradicionals en general.

 

Comenta al llibre que la sensibilitat davant del fenomen està també lligada a les pràctiques dels ciutadans ordinaris.

 

Els resultats d’algunes enquestes sociològiques de Gallup o Transparència Internacional mostren que la sensibilitat per la corrupció depèn també del nostre punt de vista sobre els serveis que podem demanar als polítics en petites coses.

 

A vegades sembla que les persones d’esquerres són més exigents amb els seus representants. Què en pensa?

 

Les cultures polítiques no són les mateixes a la dreta i a l’esquerra. Però, alhora, no puc dir que l’esquerra és sempre honesta o incorruptible. El que hi ha són cultures diferents sobre quines coses, tradicionalment, es poder fer i  quines no. Per exemple: els socialistes francesos, durant molt de temps, refusaven les condecoracions honorífiques que se’ls concedia (la Legió d’Honor, etc.). Per a una persona de dretes, al contrari, era un honor.

 

Com han evolucionat els estudis acadèmiques sobre el tema de la corrupció durant els últims anys?

 

Fins als inicis dels anys 2000, la corrupció era un problema de cada país i d’un moment històric determinat. Per exemple: a Espanya, el caciquisme de la restauració o els problemes de l’actualitat; a França, la corrupció de la tercera república i els escàndols; a Alemanya, el problema de la República de Weimar... Al començament del segle XXI, apareixen els primers estudis que diuen que no és un problema únicament nacional ni de moments determinats. Cal, doncs, fer comparacions. I apareix així una nova historiografia.

 

Vostè treballa en un ambiciós programa de recerca sobre l’anàlisi de la corrupció a l’Europa contemporània.

 

És un medi per discutir amb col·legues de la UAB i d’altres països europeus: alemanys, belgues, suïssos, portuguesos, noruecs... És la prova que no només és un tema d’actualitat sinó una qüestió interessant des del punt de vista científic.