La Draga aporta noves dades sobre l'arquitectura neolítica

12/07/2018

Els treballs de recerca d'aquest any a la Draga s’han efectuat en la part més elevada del jaciment, on el nivell arqueològic ha quedat per sobre del nivell freàtic, i han permès documentar els basaments de travertí de diverses construccions que daten del neolític antic. Les troballes permeten afirmar que la construcció de paviments fou una pràctica habitual i que es va estendre per tot el poblat. Aquest tipus d’estructura, probablement, tenia per funció anivellar el terreny i aïllar l’habitatge del fang i de la humitat subjacents. Aquests blocs foren transportats des de les immediacions de l’Estany, on s’acumulen dipòsits carbonatats corresponents a l’activitat sedimentària de l’Estany al llarg del pleistocè i l’holocè.
 
El jaciment de la Draga es troba a la vora de l’Estany de Banyoles, espai que s’inundava periòdicament tant per les condicions climàtiques, més humides que a l’actualitat, com pels enfonsaments que es produïen com a conseqüència de l’activitat càrstica de l’Estany. Quan la població es va assentar per primera vegada a la vora de l’Estany van construir cabanes de fusta aixecades sobre pilars de fusta. Aquest tipus de construcció fou però abandonada posteriorment, tal com es documenta a partir de la construcció de cabanes directament sobre el sòl, amb paviments de travertí a la base. Els blocs de travertí van ser disposats formant un paviment que ocupa gran part dels 30 metres quadrats excavats en aquesta campanya. Aquest tipus d’estructura ha estat també documentat en altres sectors del jaciment, on ha pogut ser constatat que es trobava per sobre d’un nivell amb restes de construccions en fusta i que, per tant, corresponen a l’ocupació més recent.
 
Associades a les estructures de travertí han estat recuperats abundant residus alimentaris, instruments lítics, ceràmica i ornaments elaborats amb diferents tipus de materials que permetran definir la funció de les estructures i caracteritzar les activitats desenvolupades en aquests espais.
 
Destaca la diversitat d’ornaments, tant pel que fa a les formes com les primeres matèries utilitzades en la seva elaboració. Entre els objectes recuperats cal destacar una peça feta d’os amb doble perforació en molt bon estat de conservació i que es pot vincular amb tasques tèxtils. En aquest sentit, aquest objecte, juntament amb altres, evidencien que a la Draga es va desenvolupar una de les pràctiques més antigues d’Europa de transformació de fibres vegetals com l’ortiga i el til·ler per a elaborar teixits.
 
En les excavacions de la Draga han participat més de 50 persones de diferents institucions. El jaciment de la Draga forma part del Campus d’Arqueologia de la UAB, on els estudiants del grau d’Arqueologia d’aquesta universitat realitzen les seves pràctiques de camp. A més, les excavacions han comptat amb la participació d’estudiants de batxillerat a través del programa ARGO de la UAB, estudiants de màster i doctorat de la UAB i de màster de la Universitat de Cadis.

La importància de la Draga
 
La importància de la Draga rau en que va ser un dels primers indrets on les societats pageses neolítiques es van establir al nord est de la Península ibèrica, ara fa uns 7300 anys, transformant l’espai que els envoltava per tal de desenvolupar les pràctiques agrícoles i ramaderes necessàries per a la seva subsistència. El tret més singular del jaciment és la conservació d’elements elaborats en fusta i d’altres matèries orgàniques, fet excepcional per a cronologies tant antigues, i que possibilita un apropament diferent i més complet a la comprensió de les primeres societats pageses de la Mediterrània occidental.
 
Una mostra de les troballes i els resultats de la investigació efectuada al jaciment de la Draga es pot veure encara a l’exposició “La revolució neolítica. La Draga el poblat dels prodigis” que es pot visitar al Museu Arqueològic de Girona fins el dia 16 de setembre. L’exposició és una oportunitat única per veure els materials orgànics que són exposats al públic per primer cop. A més l’exposició permet fer un viatge virtual al poblat.
 
Les excavacions al jaciment de la Draga són coordinades pel Museu Arqueològic de Banyoles, el Consell Superior d’Investigacions Científiques (IMF, Barcelona), la Universitat Autònoma de Barcelona i el Museu d’Arqueologia de Catalunya. La natura i objectius diferenciats d’aquestes institucions permet realitzar un apropament més complert a tota la singularitat del jaciment, possibilitant la realització de tasques de recerca, de formació de nous investigadors, de conservació de les restes i de difusió de les seves dades.
 
Tant les excavacions com les activitats de recerca realitzades al jaciment han estat finançades pel Museu Arqueològic de Banyoles, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el CSIC, la UAB i el MAC, a més del Ministerio de Economía y Competitividad.