"Als Estats Units, la justícia és més pràctica que aquí"

31/01/2018

Des del 2001 que viu a Texas (Estats Units), tot i que va nèixer a Londres. Li va sorgir  l’oportunitat d’anar a fer docència als EUA fa 17 anys, procedent de les universitats angleses on havia estudiat, investigat i fet docència, i ja s'hi va quedar. Ha publicat 17 llibres. És el coordinador d'un programa d'intercanvi que aquest curs inicien els estudiants de Dret de la UAB i els de Dret de la University of North Texas, on ell és professor.

-Com s'hi troba als Estats Units? Com va ser que va anar de Londres a Texas?
-Hi estic molt bé. Estats Units és un país ple d’oportunitats. Jo estava en una universitat de Dret de Londres on no hi havia el departament de justícia criminal i en canvi als Estats Units sí que hi era.Va ser una nova experiència, una nova área per a mi que em va permetre aprendre molt. Sóc professor de dret criminal, però la meva passió sempre ha estat sempre la historia legal.
 
-Què poden aprendre els estudiants de Dret que participaran en aquest intercanvi acadèmic amb la University of North Texas?
Crec que poden aprendre un sistema legal molt diferent. Aquí a Espanya, com a la majoria d’Europa, el sistema jurídic és molt semblant entre els països. Allà l’èmfasi que es posa en com s’investiga i es jutja un crim és molt diferent.
 
També tindran l’oportunitat de conèixer i endinsar-se en una cultura totalment diferent. El més important d’aquest intercanvi, des del meu punt de vista, és percebre i endinsar-se en una cultura molt diferent. Texas és un estat molt gran, i la seva gent no acostuma a viatjar. Però és important no estar aillats i que vegin altres realitats i cultures.
 
-Això és important per un futur advocat o jutge?
-Sí, i tant! Per qualsevol ésser humà és important conèixer món. I per un advocat o jutge, per suposat. Necessitem professionals del Dret i Criminologia que tinguin una visió internacional, en aquest món global. Com a docent que sóc, la part més important quan un estudiant fa un intercanvi internacional, no és tant adquirir coneixements de la disciplina en sí mateixa, sinó endinsar-se en una cultura diferent.

Això ajuda a ser més tolerant, més flexible i oberta de ment. I per un futur advocat o jutge, en el món que vivim avui, globlal i internacional, per suposat. Treballem amb advocats i policies d’altres països i cultures. I han de poder veure que potser hi ha peces d’altres sistemes legals d'altres països, que es poden incorporar al propi.
 
-Quines són les diferències principals entre el sistema criminal als EUA i l’europeu?
-Als EUA crec que el sistema judicial s’ha fet molt depenent d’aspectes econòmics per jutjar els criminals. Costa molts recursos i diners, i per això cal buscar alternatives com és la negociació i el pacte. És una qüestió pràctica i d’eficàcia. Si arrestem 100 persones al dia no podem jutjar-les totes, és impracticable i ineficient, i sobretot és molt car (buscar els testimonis, els advocats, els jutges, etc.).

No podem jutjar cada petit crim. Als USA avui, el 90% dels crims són resolts per negociació; si el culpable admet el crim, ja no cal que es faci un judici, i la pena a la presó pot ser menor per haver-ho admès. A Europa està passant cada cop més, però no tant com als EUA.
 
-Texas és un dels estats dels EUA on la pena de mort és més aplicada. Què en pensa al respecte?
-Jo no vaig nèixer als EUA però vaig escollir anar-hi a viure. I si tu esculls anar a viure a un lloc, has de respectar les normes que tenen allà. Hi ha 31 estats dels EUA que tenen la pena de mort, encara que realment l’apliquin només són 6 o 7, i Texas n'és un d’ells. Texas regularment executa persones.
 
-I com se sent vostè, com a professor de Dret criminal, davant això?
-Jo ho respecto. És el que van triar els ciutadans de Texas en unes votacions. Entenc els motius per qüestions històriques. Califòrnia, considerat un estat lliberal, va abolir la pena de mort fa anys però han fet un referèndum i l'han tornat a introduir.
 
-Des del punt de vista europeu, que un pais tingui la pena de mort es veu retrògrad i negatiu.
-Bé, cal entendre els motius històrics. De la mateixa forma que moltes persones de fora dels EUA posen el crit al cel pel fet que tenir armes sigui legal. Ho veuen terrible. Però a mi no em molesta, perquè pel carrer no veus pistoles. Les porten perquè se senten més còmodes i segurs, allà és una cosa natural i normal. Quan entens el que hi ha al darrera, entens que portin pistoles. Has de saber com han arribat fins aquí, per determinades questions.
 
-Ho veu positiu? No és un pas enrera?
-Per algunes persones, el Brexit pot ser un pas enrera, però pels ciutadans que ho van votar, que van ser majoria i van guanyar, està clar que no.
 
-Després d’un any de Trump, el sistema judicial als EUA s'ha vist afectat?
-No hi ha hagut cap canvi important. Només en l’àrea de la immigració hi ha hagut canvis o propostes de canvis.
 
-Quins són els valors de la societat nordamericana, i en concret, de Texas, que fan que els ciutadans vegin bé la posessió d'armes i la pena de mort?
-Els ciutadans americans accepten tenir armes per un tema històric geogràfic: és un país salvatge, amb animals perillosos, i extensions grans, que els han fet portar armes sempre. Encara que visquis en grans ciutats, en 15 minuts et trobes a les afores, en una explanada on hi poden haver animals perillosos. I ells sempre n'han portat per protegir-se. Però això no t’afecta, és natural. Personalment, no m’he sentit mai malament per això. La gent ho respecta.

Molts dels meus estudiants venen al campus amb pistoles, les porten discretament amagades a dins la roba, i jo no m’he sentit mai intimidat per això. Tu parles amb ells i les pots veure al mitjó o a dins la jaqueta, però no t'intimida.