"La bretxa social als Estats Units és cada cop més gran"

Laura Briggs és professora de la Universitat de Massachusetts (EUA), on dirigeix el Departament de Dones, Gènere i Sexualitat. És una reconeguda historiadora feminista, que ha combinat la producció acadèmica amb la militància feminista.

11/12/2017

"Tenim sous més baixos, menys temps perquè treballem més, i cap ajut social que ens pugui donar suport. Als Estats Units estem tornant als anys 80, a l'època de Reagan".

És autora de diversos llibres sobre gènere i imperi, com Reproducing Empire: Race, Sex, Science, i més recentment, Children of Somebody's: The Politics of Transracial and Transnational Adoption", que va guanyar el Premi Rawley de l'Organització d'Historiadors Americans. Va escriure un destacat llibre sobre adopció, juntament amb la professora de la UAB, Diana Marre. Acaba de publicar el llibre "How All Politics became Reproductive Politics: From Welfare Reform to Foreclosure to Trump".

El passat mes de novembre, en el marc del workshop internacional sobre polítiques reproductives a la UAB, organitzat pel Grup de Recerca AFIN -adscrit al Departament d'Antropologia-, la professora Briggs va oferir la conferencia d’apertura titulada "Where did Trump come from?”.

1- “D’on ve Donald Trump?” tal com es preguntava en la conferència que ha impartit.
-Per moltes persones el resultat de les eleccions que van donar com a guanyador a Donald Trump semblaven sortir del no-res. Però això no és així. El racisme i la misogínia no va aparèixer de la nit al dia.

Què li va passar al bon estatunidenc que havia escollit Obama per ara triar a Trump? Jo explico en la meva xerrada que la supremacia blanca i el neoliberalisme s’han difós a través d’atacs contra determinades formes de reproducció i de formes familiars, especialment les de les dones de color.

La “reforma” del benestar va eliminar el suport a les mares solteres (en retratar als que reben beneficis del govern com a negres i llatins). Van prendre mesures enèrgiques contra els immigrants que treballen en feines domèstiques. Es va culpar a les mares solteres negres i llatines del desastre dels préstecs hipotecaris, i no pas als bancs! El nacionalisme blanc va alçar als polítics autoritaris, i va culpar al sexe i la sexualitat “inadequada” de grups de no blancs i no europeus.

2-Vostè ha comentat en la conferència que cada cop hi ha una bretxa social més gran als Estats Units….
-Sí, totalment. Fa uns anys es va iniciar la privatització de molts serveis públics, que fins el moment no ho eren, raó per la qual cada cop tenim menys ajuts socials als Estats Units. A finals dels 90 va entrar en vigència la legislació de la fi del benestar tal com la coneixem ara. En aquell moment els supermercats Wallmarts van passar a ser la principal oficina de feina als Estats Units, oferint treballs precaris i amb sous baixos.

A més, s’ha privatitzat la salut d’una forma escandalosa. Cada vegada hi ha més pobres, mentre que la riquesa està concentrada en l’1% de la població.

El problema és el sistema del neoliberalisme, que ha convençut a les persones blanques que pensin en elles mateixes com a éssers superiors a les negres, i que considerin a aquests éssers inferiors.

Els embargaments domiciliaris als Estats Units van expulsar milers de persones de casa seva. El neoliberalisme ha tret aire a les famílies. Estem tornat als anys 80, a l’època de Reagan.

3- En termes de benestar social, el que està passant a EUA passarà a Europa?
-No és una qüestió exclusiva dels Estats Units. És un problema compartit. La globalització va cap aquí. La crisi amenaça les polítiques de salut, educació i benestar social a tot el món. Però no és una crisi econòmica sinó una crisi política. Si fos una crisi econòmica Estats Units no tindria diners per gastar en armament com sí ho està fent, i de quina forma! Els governs decideixen en què gasten els diners.

4.- Com està afectant la privatització?
-Està afectant de dues formes. D'una banda, tenim les empreses que cada vegada assumeixen menys responsabilitat pel benestar humà, ja sigui en temes de salut o en temes de sou suficientment adequat per sostenir una família.

D’altra banda, són les polítiques governamentals, que també estan deixant més en descobert a les persones. I això en el dia a dia representa que les famílies han de suportar un nivell més alt d’estrès. Tenim sous més baixos, menys temps perquè treballem més, i cap ajut social que ens pugui donar suport. Si em poso malalta o tinc una discapacitat o perdo la feina com tirarà endavant la meva família? Als anys 70 sí que teníem una resposta per això. Però ara l’únic que puc pensar ara és demanar ajut a la meva família o que la meva parella pugui treballar més hores o trobar una feina millor pagada, però qualsevol petita crisi que aparegui ens pot portar al desastre absolut i que no ens en sortim.

5 -Com impacten les polítiques reproductives en un país?
Impacten en els individus, i conseqüentment en les famílies. Jo intento posar aquestes qüestions al centre de totes les decisions polítiques, perquè suposo que tots tenim un interès col·lectiu en tenir una propera generació de fills formats i educats, que puguin anar a l'escola i creixin sans. El tema de sous i la cura dels nens són polítiques reproductives perquè tenen un impacte directe en les famílies.

Utilitzen l’argument de què les mares que s’estan a casa tenint cura dels nens està desapareixen perquè ara les mares treballen; o de que si existeixen matrimonis gais alguna cosa dolenta passarà als matrimonis heterosexuals; o que si els immigrants tenen feina, els autòctons no en tindran.