Experts de tot el món debaten sobre les polítiques reproductives i els canvis socials que està generant
25/10/2017
Donació o provisió d'òvuls? Esperma i embrions anònims? Gestació subrogada altruista o legalitzada? Interrupció voluntària de l'embaràs accessible des de quan? Aquestes són algunes de les preguntes que tractaran de respondre els ponents del X AFIN International Conference: Reproductive Politics, Rights and Desires, del 2 al 4 de novembre, que tindrà lloc al campus de Bellaterra i a Barcelona. El congrés l'organitza el Grup de Recerca AFIN de la UAB i el Grup de Recerca en Gènere, Identitat i Diversitat de la UB.
L'objectiu de la conferència és fer un mapa dels canvis en les polítiques reproductives i socials practicades a tot el món. Es debatrà sobre les múltiples maneres en què els individus i les parelles lluiten per aconseguir els seus drets i desitjos reproductius dins d'un paisatge jurídic i polític heterogeni, conflictiu i, de vegades, paradoxal.
La Conferència s'ha inagurat el dijous, 2 de novembre, a l'Edifici Rectorat, a les 10 del matí, per part de la Vicerectora d'Estudiants i Ocupabilitat, Sara Moreno; el degà de la Facultat de Filosofia i Lletres, Joan Carbonell; i la directora del Centre AFIN de la UAB, Diana Marre. Els dies 3 i 4 de novembre el Congrés tindrà lloc a l'Aula Magna de la Facultat de Geografia i Història de la UB (C/Montalegre, 6, Barcelona).
En la inauguració del Congrés, la vicerectora Sara Moreno, que ha felicitat al Grup AFIN -del Departament d'Antropologia Social i Cultural de la UAB- pel fet d'arribar al 10è congrés i per fer-ho des d'un punt de vista internacional, interdisciplinari i fent transferència de la recerca. "Les temàtiques que s'aborden en aquesta trobada no sempre troben amb un marc legal i polític que els hi donin resposta, per això és imprescindible fer un debat i una anàlisi d'aquestes caracterísitques". La vicerectora ha parlat també de la importància de debatres sobre "desitjos orfes de marcs legals" com els que es debatran en aquesta conferència internacional.
Diana Marre ha agraït la seva assistència als participants -procedents de tot el món- a la Conferència, i ha assenyalat la importància de tractar aquests temes en la societat actual.
El degà Joan Carbonell ha destacat la importància de fer recerca aplicada (transferència) per part dels organitzadors amb aquest congrés, "cosa que no és gens fàcil en les ciències socials", ha dit, i ha afegit que és molt important "debatre sobre situacions tan noves i caleodoscòpiques com són les que es donen amb la reproducció assistida".
Entre els ponents, diferents xperts, professors i investigadors com Michal Nahman, de la University of the West of England, especialista en "turisme reproductiu" i "donació d'òvuls", la qual ha impartit la primera de les conferències. La professora Nahman ha parlat de la reproducció i donació transfronterera
També hi participaran Sebastian Mohr, de la Universitat de Copenhagen, especialista en donació de semen i en el major banc proveedor amb base a Dinamarca; Elly Teman, d'Israel, especialista en gestació subrogada a Israel i Estats Units; Marcin Smietana, de la Universitat de Cambridge, especialista en gestació subrogada per parelles gays als Estats Units; i Amrita Pande, de la Universitat Cape Town de Sudàfrica, especialista en gestació subrogada a l'Índia.
Durant les últimes tres dècades, molts països europeus han experimentat canvis demogràfics dramàtics. Els resultats principals són la disminució de la mida de la família i la disminució de les taxes de fertilitat a nivells no reemplaçats. Els països del sud i de l'est d'Europa, com Espanya, Itàlia i Polònia, tenen les taxes de fecunditat més baixes del món.
Tanmateix, aquest canvi demogràfic també és conseqüència de les decepcions reproductives derivades de les desigualtats de gènere en el mercat de treball i les polítiques de conciliació laboral i amb poc finançament. La criança dels fills s'ha intensificat i la disponibilitat de tècniques de reproducció assistida ha transformat la reproducció en una elecció individual que la gent pot preveure en edats més grans.
L'ajornament massiu de la maternitat més enllà de l'edat adulta pot produir problemes de fertilitat relacionats amb l'edat. Segons l'Organització Mundial de la Salut, a principis de 2015 hi havia més de 80 milions de parelles amb problemes de fertilitat que utilitzaven tecnologies de reproducció assistida per esdevenir pares, seguit d'un nombre creixent de parelles solteres i homosexuals. Des dels anys 80, els països europeus més occidentals han modificat les seves lleis per legalitzar i incloure tractaments reproductius assistits amb material donat, subrogació, adopció o acolliment.
Els debats sobre drets reproductius avui en dia es centren no només en la contracepció o l'avortament, sinó també en el dret a convertir-se en pares a través de noves tecnologies o adopcions reproductives, així com en les barreres legals, processals i socials que impedeixen que els individus i les parelles aconsegueixin els seus objectius reproductius desitjats o accedint a la contracepció i l'avortament.
Tanmateix, l'anticoncepció i, fins i tot, l'avortament no són fàcilment accessibles a tot arreu i l'abort continua fortament estigmatitzat en el debat públic, inclòs en països europeus on ha estat legal durant dècades. De la mateixa manera, no totes les tecnologies reproductives estan legalitzades i són de fàcil accés per a tothom. L'accés desigual i les desigualtats de gènere i socials provoquen la recerca d’alternatives per part de persones i parelles, incloent la de viatjar a altres països.
Per consultar el programa clickeu aquí.