La nova teoria de l'"a-creixement" econòmic contribueix a la viabilitat de les polítiques climàtiques

10/03/2017

Just quan es compleixen 45 anys de la primera proposta sobre els límits del creixement per part del Club de Roma, la preocupació pel canvi climàtic i com abordar-lo ha reobert el debat que es pregunta si són les polítiques de mitigació del canvi climàtic compatibles amb el creixement econòmic.

Molts ciutadans, científics i polítics temen que les polítiques climàtiques severes perjudiquin el creixement econòmic. Mentre que uns aposten per deixar de créixer o decréixer econòmicament, altres advoquen per un "creixement verd" que sigui compatible amb una futura economia baixa en carboni.

Un estudi de Jeroen van den Bergh, Professor ICREA de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) reflexiona críticament sobre aquestes dues posicions "que amenacen els objectius ambientals i socials", i proposa una tercera alternativa anomenada "a-creixement" que permet despolaritzar el debat i reduir la resistència a les polítiques climàtiques.

L'estudi, que ha estat publicat recentment a la revista Nature Climate Change, proposa l’ "a-creixement" com a alternativa a l'actual disjuntiva entre el "creixement verd" i el "decreixement". Donat que no es té la certesa de si creixement econòmic i estabilitat climàtica són compatibles, van den Bergh considera que és preferible ser "agnòstic" respecte al creixement i proposa una tendència que descarta el PIB com a indicador "ja que el creixement no és ni un fi últim ni tan sols un mitjà per aconseguir un fi ".

Pel que fa a les altres dues tendències ja existents, Jeroen van den Bergh explica que el "creixement verd" s'accepta entre els que veuen el canvi climàtic com una seriosa amenaça i busquen solucions que minimitzin els efectes del creixement. "Aquesta postura va quedar reflectida clarament en l'acord climàtic de París, amb promeses nacionals de caràcter voluntari sense suport de polítiques coherents a nivell mundial. L'únic que cal esperar de l'acord és el seu incompliment i que els efectes sistèmics com el 'rebot de l'energia' i la fugida del carboni el converteixin en totalment inefectiu ".

L'economia té una enorme capacitat d'adaptació, mitjançant l'adopció de noves tecnologies i canvis en la composició del consum i la producció. No obstant això, l’autor diu que l'adaptació no serà completa i ràpida sense una severa regulació ambiental. D'altra banda, no està clar que qualsevol transició baixa en carboni aconseguida així coincideixi amb un creixement econòmic. De fet, hi ha febles evidències empíriques sobre la viabilitat del creixement verd sota polítiques climàtiques severes. En altres paraules, l'estudi afirma que abraçar una postura de pro-creixement categòrica implica jugar amb el clima.

La literatura estableix que el creixement econòmic en els països rics ja no contribueix significativament al progrés. La majoria de les persones en aquests països satisfan àmpliament les seves necessitats bàsiques, mentre que els més pobres es beneficiarien més de les mesures distributives, com els impostos progressius sobre la renda, l'atenció sanitària pública i un salari mínim digne.

 "Si l'indicador del PIB ja no reflecteix el progrés de la societat en les nacions riques ha arribat el moment d'ignorar-lo", indica van den Bergh. Per això, tampoc considera viable la proposta del "decreixement" o "creixement zero" ja que aquests fixen el seu objectiu en revertir el creixement i provocar la disminució del PIB. Afirma que les propostes anti-creixement no tenen una base científica rigorosa i poden provocar més inconvenients que beneficis a la societat.

"És possible estar preocupat i ser crític amb el creixement econòmic sense necessitat de recórrer a una posició anti-creixement", indica l'autor qui incideix que una estratègia d’"a-creixement" permetria analitzar un espai més ampli de polítiques que milloressin el benestar i les condicions ambientals. L'elecció de les polítiques no estaria limitada per l'objectiu del creixement econòmic. "No cal partir de la idea que la desocupació, les desigualtats i els desafiaments ambientals es resolen mitjançant propostes de creixement incondicional o de creixement zero o negatiu. De vegades, les polítiques socials i ambientals frenen el creixement i d’altres l’estimulen, depenent de factors contextuals. Una estratègia de "a-creixement" és cautelosa, ja que fa que la societat sigui menys sensible a possibles escenaris en els quals la política climàtica restringeixi el creixement econòmic. Per tant, reduiria la resistència a aquestes polítiques", indica.

A nivell pràctic, exposa que cal combatre la creença social -molt estesa entre els cercles polítics- que cal prioritzar el creixement, i incideix que és necessari un debat polític i social sobre com sortir de la inútil disjuntiva entre el pro i contra l'anti-creixement. "Comprendre que hi ha una tercera via pot ajudar a superar la polarització actual i debilitar la resistència política contra la política climàtica", conclou.

Referència:
van den Bergh J.C.J.M. "A third option for climate policy within potential limits to growth". Nature Climate Change. 2017, vol. 7, p. 107-112