“M'esforço per mantenir, entre tanta tecnologia, l'esperit romàntic de la paleontologia”

07/03/2017

- Què sabem en aquests moments sobre l'arribada dels homínids a Europa?

- La pregunta caldria fer-la sobre quan els nostres avantpassats van sortir d'Àfrica i es van estendre per Euràsia, perquè Europa geogràficament no està ben separada d'Àsia. Una de les fronteres naturals que podríem considerar és la del Caucas, una cadena muntanyenca, i hi ha fòssils humans de fa gairebé 2 milions d'anys que estan al sud del Caucas, al que avui dia és Geòrgia. Llavors ja s'ha produït l'expansió humana fora d'Àfrica, ja hem canviat de continent i almenys en aquesta època ja s'estava en condicions de penetrar a Europa. Quan es produeix l'expansió humana per Europa i fins i tot per Àsia? A partir de la zona més propera a Àfrica, d'Euràsia, doncs després de fa 1,8 milions d'anys, i els fòssils més antics que tenim es troben a Atapuerca i tenen 1,2 milions d'anys. Al mateix temps també existeixen jaciments arqueològics d'aquesta mateixa cronologia a Granada, a Orce, així que hi ha presència humana, segurament bastant estesa, almenys per la Península Ibèrica, fa 1,25 milions d'anys, o potser una mica abans. I a partir d'aquest moment ja hi ha ocupació humana d'Europa, no sabem si contínua, perquè ens falta molt de registre fòssil, però hi ha ocupació humana fins a l'actualitat. El que passa és que pot haver períodes en què hagi hagut desaparició, potser, o successives onades de població procedent d'Àfrica. Tot això és el que manca per establir.
 
- Quins descobriments considera més importants dels realitzats a Atapuerca?

- Atapuerca el millor que té és que és un conjunt de jaciments amb un registre molt ampli, que abasta molt de temps. I a més s'han trobat molts fòssils humans de les diferents èpoques. És ric en fòssils humans, que és el més excepcional, perquè és el menys freqüent en els jaciments, però a més conté informació força contínua de tota l'evolució humana a Europa i les publicacions que fem abasten des dels primers europeus fins a, per exemple, l'arribada dels metal·lúrgics o dels agricultors i ramaders. És a dir, les poblacions humanes que constitueixen l'Europa actual. I, per exemple, encara que no és tan conegut, des d'Atapuerca hem fet contribucions importants des del punt de vista de la paleogenètica a la història genètica de les poblacions europees actuals, en períodes recents, anteriors als romans. Vull dir que poder investigar i publicar resultats que abasten des de l'arribada de l'agricultura i la ramaderia, o el bronze, fins al poblament d'Europa fa 1,2 milions d'anys és el que singularitza el conjunt de jaciments d'Atapuerca.
 
- Com han contribuït els avenços científics al seu camp d'estudi?

- La disciplina que jo practico, que és la paleontologia, s'ha tornat tan tecnològica que gairebé comença a no agradar-me. Vull dir, hi ha un component, per descomptat, de coneixement, fins i tot d’ofici, si es pot dir així, però ara s'utilitzen les eines més avançades. De manera que és una professió molt tecnològica, encara que se sol pensar que un paleontòleg o un arqueòleg són persones que estan treballant amb eines molt senzilles durant l'excavació. En realitat no és així, es fan escàners de tots els jaciments contínuament, s'utilitzen les tecnologies digitals més avançades per registrar tots els objectes, es fa una topografia de moltíssim detall, és a dir, s'aplica tota la tecnologia digital a l'excavació. I després a l'estudi dels materials, les tècniques més modernes de restauració, es fan TACs de tots els objectes, i bàsicament el treball es fa en l'ordinador. O sigui que el paleontòleg modern bàsicament és un informàtic. I després, nosaltres utilitzem isòtops, és a dir, estudiem els fòssils a nivell atòmic, també per descomptat a nivell molecular, quant a l'ADN i altres molècules orgàniques. És a dir, que molts dels descobriments que es fan es fan per científics que realment no estudien la morfologia. Així que jo m'esforço per mantenir, entre tanta tecnologia i modernitat, encara l'esperit romàntic, que em sembla que no s'ha de perdre.
 
- Quantes espècies del gènere Homo han trobat en aquests trenta anys a Atapuerca i què infereixen d'això?

- Doncs hem trobat força coses, perquè encara l'any 1994 es pensava que l'arribada de l'ésser humà a Europa s'havia produït fa mig milió d'anys, i ara estem treballant amb fòssils que tenen més d'un milió d'anys. És a dir, que estudiem fòssils d'un període de temps, set-cents mil anys d'història, del que no se sabia gens. De fet, es pensava que ni tan sols era història, perquè no hi havia hagut éssers humans. D'això no sabíem gens i tot el que aportem i hem conegut és nou. Així que podríem parlar de l'espècie d'1,2 milions d'anys, que no sabem molt bé què és, però podria ser Homo erectus, per entendre'ns. Després tenim una espècie d'entre 900.000 i 800.000 anys, que hem anomenat homo antecessor, que és una evolució d’Homo erectus; també tenim una espècie de fa 500.000, anomenada Homo heidelbergensis. Excavem jaciments neandertals. Fins ara no els hem trobat, no estem segurs almenys, però pot ser que els trobem pròximament. I també tenim Homo sapiens, l'espècie humana actual. En resum, totes les espècies que han existit des de fa un milió i escaig.
 
- Per què creu que sobrevivim només els Homo sapiens?

- Doncs bàsicament perquè substituïm els altres, absorbint alguns gens, però essencialment reemplaçant-los. Quan apareix l'Homo sapiens a Àfrica hi ha moltes més espècies a Euràsia, fins i tot també potser a Àfrica, però aquí, on ara estem fent l'entrevista, estaven els neandertals. A Àsia en sabem d'unes altres, que sobrevivien, i fins i tot l'Home de Flores, aquesta espècie tan curiosa, existia quan va aparèixer l'Homo sapiens. La seva expansió fora d'Àfrica va anar substituint les altres humanitats. Dels neandertals hem heretat alguns gens, pocs, de l'ordre d'un 3%, però nosaltres ocupem el seu lloc. En resum, no estan ja les altres humanitats perquè el seu lloc l’hem ocupat nosaltres.
 
- I com veu el nostre futur com a espècie, amb tots els avenços científics i la societat actuals? Desapareixerem d'aquí a poc?

- No, això no ocorrerà. Tenim seriosos problemes que afrontar, però sempre ha estat així durant tota la història, això no és cap novetat. Però també tenim grans utopies que realitzar. Mai hem estat tan a prop d'aconseguir una germanor de tota l'espècie, de totes les cultures i pobles. L'any passat llegia una frase un líder africà que deia: “La raça, a la qual jo pertanyo, és la Humanitat”, i em sembla que mai hem estat tan prop d'aconseguir això.
 
- Els avenços científics, per exemple en el camp de la genètica, influiran en la nostra evolució?

- En la nostra evolució jo no voldria que ocorregués, però és com qualsevol eina, se li pot donar un bon o un mal ús. Ara tenim la capacitat d'editar els genomes, de modificar la genètica de qualsevol espècie, el què inclou també la nostra. Així que de les altres espècies segur que es farà, o almenys de les races domèstiques, i alguns usos mèdics, anem a dir-ho així, d'aquesta eina també s'aplicaran.

Jo sóc dels que pensen que no anem a canviar a l'espècie, perquè no tenim cap model, bàsicament per això. Els que tenim fills, per exemple, si ens haguessin preguntat com els volíem, no hauríem sabut què respondre, perquè no tenim un model de l'ésser humà al que vulguem semblar-nos, així que imagino, i espero, que en general la gent voldrà seguir tenint els fills de manera general, és a dir, per la loteria genètica, i està molt bé que sigui així, que els talents es reparteixin. Jo sóc partidari que ocorri d'aquesta forma. Tinc la sensació de que els talents estan molt repartits, i és genial que sigui així i com ha de continuar sent.

No crec que apliquem la tecnologia per produir una raça, però podríem, un tipus humà totalment modificat, una quimera, això es podrà fer, però espero que no es faci.
 
- Quin seria el descobriment més important que li agradaria fer encara?

- Doncs no ho sé, espero que em sorprengui. Fins ara les coses que hem descobert sempre ens han sorprès, perquè trobar el que ja es coneix no és un gran avanç. O sigui, espero trobar el que no espero, perquè això sí que seria una novetat. Però bé, espero que, no jo, tots els humans, siguem afortunats. Jo he estat afortunat, en el curs de la meva vida s'han produït grans descobriment científics, grans avenços, jo gairebé vaig néixer amb el descobriment de l'ADN. Un any abans que naixés, Watson i Crick descobrien la molècula de l'herència biològica i ara hem avançat tant en aquest camp, i en tots els altres, és tan accelerada la marxa de la ciència que s'estan produint descobriments contínuament, i espero que encara vegem grans avenços i gaudim d'ells. Però, bàsicament, que serveixin per veure la humanitat més feliç.
 
- Com veu el futur d'Atapuerca, en la gestió, en les excavacions dels jaciments o l'aportació de nous joves investigadors?

- Ho veig com un projecte que transcendeix una generació. Simplement amb el que ja hem trobat investigaran les futures generacions, perquè del ja hem trobat hi ha encara molt per estudiar i les excavacions continuaran i les noves generacions d'investigadors descobriran noves coses. El que crec és que ja estan ben assentades les bases del projecte, que descansa en diversos pilars: un és la recerca, per descomptat, i la xarxa centres que la duu a terme, i que està consolidada; la formació és important també, amb estudis de doctorat que hem creat per transmetre els nostres coneixements i formar nous investigadors; i també la divulgació, amb un museu espectacular a Burgos. O sigui, que els tres aspectes més importants que ens podrien preocupar pensant en la continuïtat del projecte estan ben assentats, em sembla a mi, amb el que continuarà el seu camí en el futur sense majors sobresalts, espero. I afegiria un quart factor, que és participació social, amb la creació d'una fundació privada que es nodreix de recursos privats en part i d'aportacions d'empreses i particulars i que, també, en certa manera, és una garantia per a la continuïtat. És a dir, també hem desenvolupat aquesta línia, que és un model de captació de fons de l'entorn espanyol, així que tenim per aquí també una certa garantia de finançament.