Caldria incrementar el verd urbà per tenir efectes rellevants sobre la qualitat de vida
03/02/2017
En un planeta cada vegada més urbà, moltes ciutats i els seus habitants s'enfronten a múltiples i urgents reptes dins de les seves fronteres, incloent l'estrès per excés de calor, la contaminació de l’aire i la creixent desconnexió amb la biosfera. La millora de la sostenibilitat, la resiliència i l'habitabilitat de les ciutats ha de ser per tant un objectiu de importància primordial en l'agenda política, des de les autoritats locals a les globals.
L’aplicació del concepte d’infraestructura verda com una xarxa d’espais verds planificada i dissenyada per oferir múltiples beneficis, es considera, per part d’un creixent nombre de responsables polítics, professionals i científics, com el camí a seguir per fer front a molts d'aquests desafiaments urbans. No obstant això, el grau en què aquesta infraestructura verda urbana pot oferir solucions adequades a aquests reptes és sovint desconegut per als prenedors de decisions.
La tesi doctoral de Francesc Baró de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) examina de manera crítica l’efecte que té la infraestructura verda per fer front als reptes actuals de les ciutats, centrant-se especialment en el cas de Barcelona. Els resultats de la investigació indiquen que l’impacte de la infraestructura verda urbana per fer front als problemes urbans és sovint molt limitat en ciutats denses com Barcelona. Per exemple, la contribució del verd urbà de Barcelona a la millora de la qualitat de l'aire o la mitigació del canvi climàtic és inferior al 3%. A més, difícilment es poden optimitzar tots els serveis ambientals que proporciona la infraestructura verda en una mateixa escala territorial i temporal.
El treball ha estat guardonat als “Premis Ciències Ambientals 2016” com la millor activitat de recerca pel Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya (COAMB) i l’Associació Catalana de Ciències Ambientals (ACCA).
La tesi suggereix diverses accions per planificar i gestionar la infraestructura verda de Barcelona com ara el desenvolupament de nous espais verds en superfícies construïdes (ex. jardins i horts en terrats i cobertes) i assegurar la conservació, però alhora l’ús públic d’espais periurbans com Collserola. Per això és imprescindible una harmonització dels instruments de planificació i gestió ambientals a diferents escales.
Els beneficis i solucions que pot aportar la infraestructura verda urbana, incloent la de Barcelona, continuarà estudiant-se a través de dos projectes europeus de recerca concedits recentment en els quals hi participa l’ICTA-UAB: ENABLE (programa Biodiversa) i NATURVATION (programa Horizon 2020).
Referència de la tesi doctoral (en anglès): Baró, F. 2016. Infraestructura verda urbana: modelització i cartografia de serveis dels ecosistemes per una planificació i gestió sostenibles de les ciutats i el seu entorn.
Tesi doctoral dirigida pels professors Erik Gómez-Baggethun i Dagmar Haase. Disponible a: http://www.tdx.cat/handle/10803/399173