Un projecte per conèixer l'interior dels asteroides
31/01/2017
Un estudi internacional aporta informació sobre els efectes que tindria l'impacte d'un projectil sobre un asteroide. L'objectiu del projecte és esbrinar com podria desviar un asteroide perquè no arribi a impactar contra la Terra. La investigació, publicada a la revista The Astrophysical Journal, se centra en l'estudi de l'asteroide Chelyabinsk, que va explotar el 2013 sobre cel rus després de travessar l'atmosfera.
La investigació ha estat dirigida per investigadors de l'Institut d'Estudis de l'Espai (IEE-CSIC), al campus de la UAB, i les mesures de les propietats mecàniques s'han realitzat al laboratori de nanoindentació que dirigeix l'investigador ICREA Jordi Sort, de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb la participació d'Eva Pellicer, investigadora Ramón i Cajal del Departament de Física de la UAB.
La probabilitat que un asteroide de mida quilomètrica provoqui conseqüències devastadores després d'impactar amb la Terra és estadísticament petita. El que sí és més freqüent és que assoleixin l'atmosfera terrestre objectes de poques desenes de metres que es descobreixen contínuament.
Segons els resultats d'aquest estudi, la composició, l'estructura interna, la densitat i altres propietats físiques de l'asteroide són fonamentals per determinar l'èxit d'una missió en la qual es llançaria un projectil cinètic per desviar l'òrbita d'un asteroide perillós.
El 15 de febrer de 2013, un asteroide d'aproximadament 18 metres de diàmetre va explotar sobre la localitat russa de Chelyabinsk creant milers de meteorits que van caure a Terra. La fragmentació d'aquest objecte en l'atmosfera va exemplificar que la Terra actua com un eficient escut, encara que més de mil meteorits amb una massa total superior a una tona van arribar al sòl. Tot i ser un asteroide petit, l'ona de xoc que va produir en penetrar a l'atmosfera a velocitat hipersónica va causar centenars de ferits i grans danys materials.
El nou estudi ha obtingut de manera rigorosa i sistemàtica les propietats dels materials que formen l'asteroide; en particular, la duresa, l'elasticitat i la resistència a la fractura podrien ser determinants perquè l'impacte d'un projectil cinètic aconseguís desviar l'òrbita d'aquest objecte.
Els experiments
El meteorit Chelyabinsk és d'una classe coneguda com a condrita ordinària. Els investigadors de l'Institut d'Estudis de l'Espai el van escollir perquè pot considerar-se representatiu dels materials formatius de la majoria d'asteroides potencialment perillosos per a la Terra. Aquests asteroides han sofert gran quantitat de col·lisions abans d'arribar a la Terra i, per això, els minerals que els componen apareixen xocats i incrementen la seva consistència.
Aquests experiments han estat realitzats mitjançant un instrument conegut com a nanoindentador. Consta d'un petit pistó acabat en un cap de diamant que realitza una pressió predefinida i genera petites osques en el material, alhora que mesura tant la profunditat aconseguida com la recuperació plàstica del material. Per això, resulta possible determinar paràmetres claus com la resistència a la fractura, la duresa, la recuperació elàstica o el mòdul de Young.
En l'estudi també han participat diversos experts europeus involucrats en la missióAsteroid Impact Mission de l'Agència Europea de l'Espai.