Relacions socials, èxit a la caça i bona salut, font de felicitat per als pobles indígenes

26/01/2017

L' estudi de l'ICTA-UAB, liderat per la Dra. Victòria Reyes-García, alerta que algunes polítiques de desenvolupament socioeconòmic als països del Sud, especialment les que no estan planejades en línia amb les formes de vida locals, poden tenir efectes negatius inesperats en el benestar dels seus pobladors.

Les accions de desenvolupament socioeconòmic en les poblacions rurals i indígenes dels països del Sud poden tenir efectes negatius en la felicitat i el benestar humà dels seus pobladors, qui valoren aspectes com les relacions socials, la salut i l'èxit en les activitats quotidianes de subsistència per sobre dels ingressos econòmics.

Així ho constata una investigació de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) liderada per la Dra. Victoria Reyes-García que analitza els factors que influeixen en la felicitat de les comunitats rurals i indígenes. La investigació s'ha dut a terme a partir de l'anàlisi de tres societats indígenes una a Borneo, una a la conca del Congo i una a l'Amazònia.

Subvencionat amb un import d'1 milió d'euros a través d'una Starting Grant del Consell Europeu de Recerca (en el Setè Programa Marc de la Unió Europea) concedida a Victoria Reyes-García, el projecte ha analitzat en profunditat aquestes tres societats indígenes durant cinc anys per conèixer la seva particular noció de la felicitat (com a sinònim de benestar o satisfacció), un concepte estudiat fins ara principalment des de la perspectiva occidental. En un moment en què l'economia de mercat s'està expandint entre les societats rurals, la investigació pretén conèixer en quina mesura la globalització i l'accés als béns de mercat afecta la qualitat de vida de les comunitats rurals i indígenes dels països del Sud.

Si bé els ingressos econòmics són un factor valorat pels pobles indígenes estudiats, aquest queda relegat a una posició secundària quan es tracta d'avaluar el seu nivell de benestar. Per contra, la seva felicitat es troba fonamentada en activitats com ara passar temps amb la família o rebre visites, l'èxit en les activitats de subsistència com la caça, la pesca i l'agricultura, i en el seu estat de salut. Els investigadors expliquen que "la relació entre ingressos i felicitat es trunca quan els ingressos cobreixen les necessitats bàsiques, el que es coneix com a 'punt de sacietat'. Més enllà d'aquest punt, augmentar l'ingrés no genera més felicitat ", explica la Dra. Victoria Reyes-García, que recorda que la dedicació a activitats econòmiques redueix el temps que poden dedicar a les activitats que els fan feliços, com la interacció social i les tasques de subsistència.

Per tal de cobrir les necessitats bàsiques -especialment de persones amb baixos nivells d'ingressos-, els governs inverteixen recursos en serveis socials i programes de desenvolupament, és a dir, en programes que afavoreixen l'augment dels ingressos econòmics, l'accés universal a la educació i a l'assistència sanitària. No obstant això aquestes iniciatives poden arribar a tenir impactes negatius en el benestar dels grups a qui van dirigides, especialment si aquests programes no estan dissenyats respectant les formes de vida locals.

Per exemple, els programes d'educació descontextualitzats porten als joves a l'abandonament de les activitats tradicionals que els aporten un valuós coneixement ambiental local (aprendre a caçar, conèixer les plantes i els seus usos per a la salut) amb la consegüent pèrdua d'habilitats per a les tasques de subsistència, que són una de les principals fonts de la seva felicitat. No es tracta només de fer que l'educació estigui a l'abast de tothom, sinó que els sistemes educatius estiguin acoblats a les diferents realitats culturals.

Un altre dels resultats d'aquest treball és que la desigualtat en el nivell d'ingressos en una comunitat té efectes diferents en el benestar de les persones que la desigualtat d'ingressos en un país. Mentre que les diferències en els nivells d'ingressos dins d'un mateix país poden ser percebudes com una oportunitat de millora social, les diferències econòmiques dins d'una mateixa comunitat generen efectes negatius, com l'enveja, que disminueixen el benestar. Els investigadors emfatitzen que "les polítiques per augmentar el nivell d'ingressos poden tenir conseqüències no desitjades sobre el benestar si no es té en compte la forma en què es distribueixen els ingressos".

Com a conclusió, els investigadors reconeixen que, malgrat la felicitat és un concepte valorat de forma universal, els factors que la determinen varien d'una cultura a una altra. Aquest estudi ofereix una mirada alternativa a aquest terme que pot servir per informar polítiques orientades a la millora del benestar humà. Per al desenvolupament de l'estudi, els investigadors van viure integrats en les comunitats dels Punan Tubu (caçadors recol·lectors de Borneo, a Indonèsia), els Baka (semi-nòmades de la conca del riu Congo) i els Tsimane '(recol·lectors-horticultors de la Amazònia boliviana). Després de la finalització d'aquest projecte "La naturalesa adaptativa de la cultura. Anàlisi transcultural dels beneficis del coneixement ambiental local en tres societats indígenes (LEK) ", els membres del grup han elaborat un informe complet amb les principals conclusions que pot ser consultat en castellà, anglès i francès.