"L'ictus està augmentant per l'envelliment de la població"

09/12/2016

Antoni Dávalos és metge especialista en Neurologia. Durant 18 anys va liderar la Secció de Neurologia i la Unitat d’Ictus de l’Hospital Josep Trueta de Girona, on va ser també director científic. És cap del Servei de Neurologia i director clínic de l’àrea de Neurociències de l'Hospital Germans Trias des de l’octubre de 2004, i professor titular del Departament de Medicina de la UAB.

El professor Dávalos lidera el Grup d’investigació bàsica i traslacional en Neurociències, acreditat i finançat per l’agència AGAUR de la Generalitat de Catalunya, i el Grup d’investigació neurovascular, integrat a la xarxa RETICS-INVICTUS de l’Instituto de Salud Carlos III del Govern espanyol. Ha contribuït a establir pioners i importants tractaments en l’àmbit de l’ictus, una tasca que ha estat reconeguda i premiada a nivell internacional.

1.-Què es un ICTUS?
-És una paraula que abans englobava paraules com feridura, embòlia, infart, derrame, etc. És una interrupció sobtada del flux sangini al cervell. Que no arribi la sang al cervell pot ser provocat per dues raons: la més freqüent és perquè s'obstrueixi una artèria, que és quan es produeix un infart (un 80% dels ictus); i la segona raó és perquè aquesta artèria es trenqui i es produeixi una hemorràgia en el cervell (un 20% dels ictus).

2.- Com es poden detectar els primers símptomes, per tal d'estar alerta?
-Els simptomes més frequents els englobem en un acronim que és RAPID (FAST): R, de riure (els afectats quan intenten riure mostren una desviació de la boca); A, d'aixecar el braç (solen manisfestar-se amb una paràlisi de mitja part del cos); P de parla (els malalts no poden enraonar o no entenen allò que els diem); I d'ICTUS; i la D de Depressa (hem d'actuar depressa cap a l'hospital). Els símpotes són els mateixos per un tipus d'ictus o per un altre. Es poden donar per separat, però quan és un ictus greu els símptomes van tots junts.

3- Qui té més possibilitat de patir-lo? Quins són els factors de risc?
El principal risc és la hipertensió (és extremadament important controlar la pressió arterial); la diabetis, l'obessitat, la hipercolesterolomia, el sedentarisme, i un altre factor cada vegda més important, és la fibrilació auricular, que és quan el cor enlloc de fer contraccions, tremola, i es poden formar coàguls que poden taponar una de les artèries cerebrals. A aquest factor cada vegada se li està donant més importància perquè va lligat a l'edat; per sobre dels 80 anys hi ha un percentatge alt que la poden tenir. Com les persones cada vegada vivim més anys, està augmentat. I és aquesta una de les raons per la qual la incidència de l'ictus no disminueix sinó que augmenta. Encara que si ets més jove no cal baixar la guàrdia i cal estar alerta també, perquè el 5% dels que pateixen ictus tenen menys de 50 anys.

4.- És la principal causa de mort de les dones?
Sí. Probablement això és així perquè els homes moren més d'infart de miocardi, i les dones més per ictus. Les investigacions ens diuen que en les dones l'evolució de l'ictus no és tant bona com en els homes, per un tema hormonal...

5.- A nivell d'investigació, cap on van els estudis?
Les línies investigació que tenim tots els equips no són úniques sinó vàries. La fonamental és apostar per millorar la intervenció d'una artèria. Tenint en compte que el 80% dels ictus seran perquè hi ha una obstrucció d'una artèria, el primer que ens plantegem és obrir aquesta artèria. En la mesura que van pasant els minuts les cèl.lues del cervell es van morint de manera progressiva i l'infart es va expandint i augmentant el seu volum. D'aquí la importància de la rapidesa per obrir-la i reestablir el flux de sang. Hi ha dues maneres d'obrir les artèries, que són les investigacions que he fet: la primera, que ja fa bastants anys que es fa, és amb el medicmanet t-PA (activador tisular plasminògen), que s'administria per via intravenosa i té l'avantatge que es pot posar en qualsevol hospital.

El problema és que quan l'obstrucció és d'una artèria cerebral gran aquest medicament només aconsegueix desfer el coàgul en un 20-30%, i quan és l'artèria més grossa del cervell, pràcticament només en un 10% dels casos. Per tant és un medicament fàcil d'utilitzar però no massa efectiu. Vaig participar en un d'aquests estudis que va desenvolupar el medicament, hi participàvem molts hospitals. Però una vegada assolit aquest repte els investigadors vam veure que calia prendre mesures extraordinàries per ser més efectius, i va ser quan vam investigar sobre la trombectomia.

6.- Què és la tècnica de la trombectomia, que heu desenvolupat?
-Consisteix en treure el coàgul enlloc de amb un medicament amb un cateterisme. Introduim un catèter i anem pujant fins al'artèria cerebral que està taponada. És com si fos un arbre, anem pujant per les branques i quan arribem on hem d'actuar despleguem una malla que atrapa el coàgul i l'aspirem per treure'l. D'aquesta manera s'aconesgueix obrir les artèries del cervell en un 80%. Això s'està fent des de fa uns 8 anys, però només fa un any i mig es va demostar que era efectiu (en medicina fem moltes coses però són efectives quan realment comprovem que allò realment va bé).

7.- Comparat amb l'ús del medicament TPA, com és aquest tractament?
La trombectomia multiplica per dos, i gairebé per tres, l'aconseguir que un malalt pugui ser indepentdent i no necessiti ningu més. Aquest és l'estudi anomenat REVICAT, que he dirigit i que s'ha publicat en revistes científiques. Es van fer cinc estudis a altres quatre llocs del món i pràcticament en dos tres mesos es van publicar en parla.lel els resultats. No som els únics però sí que som un dels cinc que ho hem aconseguit demostrar. A partir d'això el tractament de l'ictus ha canviat.

8.-Quin és el repte ara, doncs?
El repte és que qualsevol persona, visqui on visqui, hauria de tenier les mateixes opcions per a rebre aquest tractament. Però això no és així. És una tècnica molt complexa i avui per avui només la trobem als cinc grans hospitals de l'àrea de Barcelona.

Ara estem treballant per tal que els malalts, estiguin on estiguin, puguin arribar a temps a algun d'aquests hospitals. Jo visc a Girona, per exemple, i si m'agafa un ictus a Girona no serà igual que si m'agafa aquí a Badalona. Per això estem estudiant ara què és més efectiu si traslladar de seguida el malalt a un dels cinc hospitals grans o bé atendre'l primer amb el t-PA a un hospital local i després portar-lo a un de gran per aplicar-li la trombectomia. En una malaltia on els minuts són or desxifrar això és importantíssim. Tot això ho desconeixem i en uns tres anys ho sabrem. Paral.lelament estem treballant per formar professonals. Arribarà un moment en que els hospitals locals forçosametn hauran de proporcionar aquest tractament però cal formar professionals perquè coneguin i puguin oferir el tractament.

9.- Quants malalts s'estan tractant amb la tromboctomia?
A Catalunya s'estant tractant 500 malalts, d'una malaltia que afecta a 12.000 persones. O sigui que estem molt per sota dels malalts que hauein de rebre aquest tractament. Cal dir que n'hi ha molts que no criden al servei perquè desconeixen els símptomes, que accediexin a hospitals que no els poden tracar , que hi arriben molt tard, etc...Hauriem de doblar el número de malalts, com a mínim.

10.- Quin és el temps de resposta adequat per arribar a un hospital?
El temps és quan menys, millor. A mesua que van passant els minuts, la possibilitat de ser efectiu caue en picat. Obrir una artèria més enllà de les set hores no sembla que sigui beneficiós, en la majoria de malalts. Set o vuit hores màxim per la tromboctosi i 4,5 hores en la trombolisi. A partir de les 4,5 hores en la trombolosi, ja és molt dificil actuar. Però si arribes a l'hospital durant la primera hora i t'obren l'artèria, la majoria dels malalats es recuperarien (nosaltres l'anomenem la "golden hour!").

11.-Com és d'important la investigació en una malaltia com l'ictus?
-Els grans avenços han estat en la prevenció, que és el millor tractament que hi ha (abandonar el tabaquisme, deixar la vida sedentària, control pressió, etc...) i cada vegada la població és més conscient. En segon lloc el tractament de la fibrilació (són nous medicaments, cars però més efectius que altres més coneguts com el sintron).

I després, en els ictus per hemorràgies, hem avançat molt poc. Operar està indicat en alguns casos però no en tots. En les primeres hores intentar que la pressió no pugi és la millor opció que podem fer.

12.-I una vegada que s'ha produit l'ictus, què fem?
Aquesta és una gra mancança que tenim. S'estan investigant tècniques i medicines per afavorir la regeneració del cervell, però avui per avui no s'ha aconseguit. La rehabilitació sí que és molt important, tant la motora com la neuropsicològica, però estem en una etapa en que hi ha molt per investigar. Probabement gran part dels ajuts de La Marató de TV3 anirà a millorar les seqüeles de l'ictus en una persona. Hi han fòrmules per estimular el cervell que podrien ajudar a recuperar la funció motora, però està molt verd tot encara.

13.- Catalunya és pionera en el tractament de l'ICTUS?
Sí, totalment pionera. El potencial que tenim aquí i les investigacions que hem fet són capdavanteres.