Famílies mixtes no sempre és igual a integració social

29/03/2016

Una recerca de la UAB ha analitzat per primera vegada a Espanya de manera exhaustiva les dinàmiques internes i implicacions socials de les unions mixtes entre immigrants i nadius i dels seus fills en relació a la seva integració social.

L'estudi ha estat realitzat pel Grup de Recerca sobre Immigració, Mestissatge i Cohesió Social (INMIX) sota la direcció de Dan Rodríguez-García, professor del Departament d'Antropologia Social i Cultural, i s'ha dut a terme sobre prop de 100 parelles mixtes i endogàmes (membres del mateix país) de set dels col·lectius immigrats amb major presència a Catalunya i de 50 descendents de parelles d'una gran varietat de països.

“Tradicionalment s'ha plantejat que les unions mixtes són un indicador clau, una espècie d’ ‘últim test’ de la integració social dels immigrants i minories ètniques, perquè es considera que faciliten processos com l'expansió de les xarxes personals, la mobilitat laboral o la disminució de la discriminació racial i ètnica-cultural. La nostra recerca indica que la realitat és molt més complexa del que diu la teoria clàssica de l'assimilació i que l'augment de parelles mixtes a Espanya no es correspon exactament amb una major integració social”, explica Dan Rodríguez.

Un fenomen de gran complexitat

L'estudi revela que la relació entre unions mixtes i integració no és unidireccional (beneficiosa per al membre immigrant), sinó més aviat segmentada i multidireccional. En alguns indicadors d'integració, com l'aprenentatge de les llengües oficials o l'ampliació de les xarxes personals, s'observa una relació positiva per tenir parella nascuda a Espanya. Però aquest fet no té un efecte clar sobre la inserció o mobilitat laboral (ascendent o descendent), ni està relacionat amb una major participació política o una major identificació amb la societat de destinació.

“Quan aprofundim en l'anàlisi, el fenomen és molt més complex del que sembla a simple vista”, assenyala Dan Rodríguez. “Per exemple -continua- amb la qüestió de les xarxes (integració relacional), hem vist que els immigrants en unions mixtes tenen més espanyols a la seva xarxa personal que els d'unions endògames, però moltes d'aquestes persones són familiars de la parella nativa i no contactes independents fora de l'àmbit íntim, fet pel qual l'efecte sobre la integració-interacció social és menor del que pogués semblar”.

En molts aspectes la integració és bidireccional o d'influència mútua, com en l'adquisició de capital humà (per exemple l'aprenentatge de llengües) o en la diversificació de les xarxes; i moltes vegades es produeix una ‘integració inversa’, on els nadius aparellats amb immigrants experimenten una orientació o integració al món social i cultural del cònjuge immigrat. Aquest ‘capital social i cultural mixt’ s’ha d'entendre també com quelcom positiu en termes d'integració i cohesió social en un context d'interculturalitat –o convivència en la diversitat-, indica el director de l'estudi.

A més, el grau d'integració varia segons factors com el país d'origen del membre immigrant, la durada de la residència, la classe social o el gènere. “La unió mixta pot suposar una major integració socioeconòmica per a uns grups, per exemple per als llatinoamericans, i no per a uns altres, com és el cas dels asiàtics, que experimenten mobilitat a pesar o justament a causa de l'endogàmia; o per a un gènere més que per a l'altre, per exemple, les dones en unions mixtes experimenten una major adquisició de capital humà i social que els homes”, explica l'investigador.

Tampoc l'endogàmia es pot considerar a priori com una opció tradicionalista i anti-integradora. Segons Dan Rodríguez, “abordar el tema del mestissatge com si es tractés de la panacea de l'harmonia social és massa simplista i contraproduent.”

Actituds de rebuig social

Sense negar que el fenomen creixent de les parelles i famílies mixtes pot suposar un motor per a la integració social, en tant que generen processos positius d'enteniment intercultural i reducció de les barreres socioculturals, l'estudi també constata que aquesta realitat no implica necessàriament l'eradicació de les divisions ètniques-culturals, així com tampoc les actituds negatives o discriminatòries cap a altres grups, cosa que dificulta la inclusió i la cohesió social.

D'una banda, existeixen actituds de rebuig social cap a la seva formació, en particular per part de les famílies dels respectius membres, i especialment per la del membre natiu aparellat amb un immigrant pertanyent a una “minoria visible” o “grup desprestigiat/minoritzat”; és a dir, grups amb baix estatus social per la interpretació negativa del seu origen/cultura, com ocorre amb l'equivalència reduccionista entre països musulmans i terrorisme, o entre països africans i pobresa, i que equival sobretot a individus procedents de països musulmans (en particular del Marroc) i del sud-est asiàtic (principalment Pakistan). D'altra banda, també existeixen prejudicis i actituds discriminatòries dins de les pròpies parelles mixtes envers altres grups.

Efecte sobre la categorització social dels fills

La recerca també avança resultats sobre la categorització social dels fills de parelles mixtes: entre els identificables com a membres d'un ‘grup visible minoritzat o desprestigiat’ en base al seu color de pell, accent o indumentària es produeix una ‘dissonància identitària’, en la qual l'autoidentificació com a ‘català’, ‘espanyol’ o ‘mixt’ no coincideix amb la identitat imposada socialment com a ‘estranger’, ‘negre’ o ‘musulmà’. En canvi, entre els descendents de parelles mixtes amb fenotip ‘blanc/europeu’ o ‘no minoritzat’, el rebuig és menor i la seva multietnicitat o hibridisme resulta més avantatjosa.

Segons l'estudi, la discriminació i la dissonància identitària poden produir al seu torn ‘identitats reactives’, condicionant negativament el sentiment de pertinença, rebutjant l'origen del pare o mare immigrant i limitant l'ús del capital mixt o múltiple, la qual cosa repercuteix en la seva inclusió social.

"És un fenomen que ja han assenyalat estudis recents a Estats Units, França o Regne Unit i que ens alerta sobre el risc que el “criteri pigmentocràtic”, que discrimina en funció del color de la pell o altres característiques visibles, pugui adquirir cada vegada més rellevància a Espanya en els processos d'inclusió i d’exclusió social”, apunta el director de l'estudi. “En general –afegeix- hem de superar aquestes dicotomies (ser o ‘d'aquí’ o ‘d'allí’), i obrir la porta a la complexitat i la multiplicitat de pertinences”.

Incidència desigual per col·lectius i gèneres

L'estudi també ha revelat que tot i que cada vegada hi ha més unions i llars mixtes, la seva incidència és desigual, segons la procedència de les persones immigrades. Així, hi ha col·lectius més exògams (per exemple, República Dominicana) i uns altres més endògams (per exemple, Romania, Xina o Pakistan), la qual cosa pot explicar-se per factors com la ràtio per sexes dins del grup, el temps de residència a Espanya, el projecte migratori, o el nivell soci-educatiu.

També s'observen diferències segons el sexe: les dones són més exògames que els homes (dominicanes, equatorianes, romaneses, senegaleses i xineses s'aparellen més amb homes espanyols que els homes immigrants amb espanyoles). A part dels desequilibris en les ràtios per sexe, incideix aquí l'efecte del mercat matrimonial, que opera a distància en un context de globalització.

A tot això cal sumar els prejudicis i estereotips que influeixen en l'elecció del cònjuge estranger; per exemple, indiquen, el fet que més homes espanyols s'aparellin amb dones asiàtiques o d'Europa de l'Est que a l'inrevés té a veure amb la persistència de prejudicis i estereotips d'exotisme i major “docilitat” de les dones d'aquestes procedències. Quelcom similar succeix amb les dones del Carib i l'atribució de la ”hipersexualitat”.

Tot això significa que el mestissatge contemporani tampoc no es produeix exactament de manera horitzontal, sense barreres, diferències o jerarquies; més aviat reflecteix la persistència d'estructures socials estratificades, conclou Dan Rodríguez.

Els investigadors destaquen la particularitat del cas pakistanès, amb una exogàmia pràcticament inexistent, especialment entre les dones. En aquest cas influeix molt el característic patró migratori d’aquest col·lectiu, marcadament masculí, amb reagrupament de les dones ja casades, i també factors de tipus cultural-religiós, en concret la prescripció de l'endogàmia religiosa dins de l'islam, que condueix també als matrimonis arranjats transnacionals. També han observat que en les unions amb tercers països (ni el propi ni Espanya) hi ha una tendència cap a la preferència per països geogràficament propers, per exemple entre el Marroc i Algèria, Senegal i Guinea, o Equador i Perú.

Un laboratori micro sobre dinàmiques socials

Les unions mixtes i els seus descendents constitueixen una espècie de laboratori a nivell micro de les relacions interculturals que es donen en la societat en general, per la qual cosa aquest estudi té no només un important valor teòric, sinó també aplicat. I en aquest sentit, els resultats de la recerca del Grup INMIX, que han donat lloc ja a diversos articles científics en revistes d'alt impacte*, permeten comprendre i anticipar dinàmiques d'inclusió/exclusió i de transformació social del país i dissenyar polítiques per contrarestar els seus efectes negatius.

“Ara tenim una foto més precisa sobre la integració social de les unions mixtes al nostre país, i en un futur proper aprofundirem encara més en l'estudi dels fills d'aquestes famílies, ja que les noves generacions tenen una importància particular, atès que desenvolupen noves identitats, pràctiques i formes de conviure i d’interactuar amb la diferència”, assenyala Dan Rodríguez. “Però a nivell institucional és innegable la necessitat d'actuacions que afavoreixin una major convivència en la diversitat i cohesió social. I això passa per incidir en diversos àmbits, entre els quals destaca l'educatiu, amb iniciatives que fomentin la sensibilització i la lluita contra la discriminació racial, ètnica o cultural, i alhora posin en valor el bagatge ètnic-cultural múltiple i mixt”.

Un altre àmbit d'actuació, apunta l'investigador, seria el legal, en què considera necessari disposar d'un marc legislatiu menys intrusiu sobre la formació de parelles mixtes, la seva reagrupació familiar i mobilitat transnacional. “El que ha ocorregut en els últims anys a Espanya, i a tot el món, és una restricció i criminalització d'aquest tipus d'unions. Cal aconseguir, per tant, un major equilibri entre el control dels matrimonis mixts fraudulents o ‘de conveniència’ -que solen implicar l'explotació de persones-, i el dret fonamental a la llibertat d'unió, així com la no criminalització d'unions legítimes per una ‘vigilància de la intimitat’ cada vegada més present en el nostre dia a dia".

Estudi amb més de 100 de parelles i mig centenar de fills

L'estudi realitzat pels investigadors de la UAB ha aplicat una aproximació multi-mètode pionera, amb explotació de dades censals i treball de camp etnogràfic intensiu que ha inclòs la realització d'observació participant, grups focals, entrevistes semiestructurades i un qüestionari de xarxes personals.

L'anàlisi qualitativa s'ha dut a terme sobre gairebé 100 parelles (matrimonis i parelles de fet) mixtes i endògames residents a Catalunya de set col·lectius immigrats (Romania, el Marroc, Senegal, República Dominicana, Equador, Pakistan i Xina), en funció de la incidència d'unions mixtes en cada col·lectiu i de la seva representativitat sobre el conjunt de població.

També s'han realitzat prop de 50 entrevistes a fills/as adolescents i joves (d'entre 13 i 33 anys d'edat) de parelles mixtes i endògames, els pares i/o mares de les quals procedeixen d'una gran varietat de països: República Dominicana, Colòmbia, Brasil, Martinica, Estats Units, Anglaterra, Alemanya, França, Itàlia, Suïssa, Xina, Pakistan, Índia, Taiwan, el Marroc, Senegal, Kenya, Moçambic i Rwanda.

L'estudi qualitatiu destaca per la seva gran profunditat: s'han analitzat les diferents dimensions de la integració (econòmica, política, social i cultural) en relació amb la “mixticitat”, estudiant aspectes com les pràctiques de la vida quotidiana, les relacions intergeneracionals, l'estructura de les xarxes personals, la participació política, el capital cultural, la identitat i els prejudicis, estereotips i processos de discriminació social cap a les parelles mixtes i els seus descendents.

“Mixticitat”, un concepte per a la transformació social

La recerca realitzada suposa també un avanç a nivell teòric i terminològic, allunyant-se de la noció clàssica de “mestissatge”, més vinculat al passat colonial, per parlar de “mixticitat”. Aquest terme, adaptat del francès “mixité” i de l'anglès “mixedness”, usats ja àmpliament en la literatura científica, tracta les unions i famílies mixtes en totes les seves dimensions; va més enllà del fenomen demogràfic, per centrar-se en els processos socials contemporanis implicats i en la seva anàlisi com un espai actiu de contestació i transformació social.

La recerca ha estat realitzada a través dels projectes “Immigració i unions mixtes: etnicitat i integració social” i “E pluribus unum: immigració, mestissatge i cohesió social”, finançats, respectivament, per l'extint Ministeri de Ciència i Innovació i la UAB.

*Articles:

- Rodríguez-García, D., Solana, M., Lubbers, M. (2016) Preference and Prejudice: Does Intermarriage Erode Negative Ethno-racial Attitudes Between Groups in Spain?. Ethnicities, 16 (4).
 
 - Rodríguez-García, D. (2015) The Mash of Cultures: Integration and Mixedness. Social Science Space, Dec. 14, 2015.

- Rodríguez-García, D. (2015) Introduction: Intermarriage and Integration Revisited: International Experiences and Cross-disciplinary Approaches (Guest Editor). The ANNALS of the American Academy of Political and Social Science, 662 (1): 8-36.

- Rodríguez-García, D., Lubbers, M., Solana, M., Miguel-Luken, V. de (2015) Contesting the Nexus Between Intermarriage and Integration: Findings from a Multidimensional Study in Spain. The ANNALS of the American Academy of Political and Social Science, 662 (1): 223-245.

Altres articles relacionats:
https://www.researchgate.net/profile/Dan_Rodriguez-Garcia

Enllaç a gràfics:
http://www.uab.cat/uabdivulga/img/160329_UAB_GraficosNotaMixticidad_cat.pdf