Els consumidors de cocaïna presenten alteracions en la funció i estructures del cervell

08/02/2016

L’estudi ha estat liderat pel grup d’investigació en Neuropsicofarmacologia Humana de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Sant Pau (IIB Sant Pau), en col·laboració amb la Unitat de Conductes Addictives del Servei de Psiquiatria de Sant Pau, el grup de Plasticitat Cerebral de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell) i el Departament de Farmacologia i Terapèutica, de la UAB.
 
Durant l’estudi es va exposar als consumidors de cocaïna a un joc d’atzar mentre es mesurava l’activació cerebral associada a aquesta activitat. Els investigadors van descobrir que els consumidors de cocaïna mostren un estat d’hiperactivació en l’estriat ventral, una regió profunda del cervell que forma part del denominat “circuit de recompensa”. Aquest circuit és molt antic des del punt de vista evolutiu i està format per una sèrie de regions interconnectades que afavoreixen comportaments bàsics, com són menjar o tenir sexe.  
 
Durant la realització de l’estudi, els consumidors de cocaïna van mostrar majors activacions que els individus sans, tan quan els resultats obtinguts en el joc d’atzar van ser favorables (guanyar diners) com adversos (perdre diners). Aquesta hipersensibilitat generalitzada de l’estriat ventral es va veure acompanyada d’un perfil d’activació anòmal a l’escorça prefrontal. Aquesta regió del cervell és una àrea molt més evolucionada i s’encarrega de la regulació de la pròpia conducta, essent capaç d’inhibir els comportaments automàtics i impulsius que afavoreix l’estriat ventral.
 
Els resultats van mostrar que mentre en els individus sans un resultat desfavorable en el joc d’atzar produeix una activació robusta d’aquest àrea, en els consumidors de cocaïna roman desactivada sense respondre a les conseqüències adverses del propi comportament.
 
L’estudi va trobar també diferències estructurals entre els cervells dels consumidors i no consumidors. L’anàlisi del volum de la matèria gris cerebral va trobar una hipertròfia del nucli caudat i de l’escorça orbitofrontal, dues àrees cerebrals que pertanyen al circuit de recompensa que s’han relacionat amb els comportaments compulsius.
 
Per altra banda, l’anàlisi de la integritat dels feixos de matèria blanca va trobar incrementada de nou en les àrees implicades en el processament de la recompensa, però disminuïda fora de les mateixes. Els feixos de matèria blanca s’encarreguen de la transmissió d’informació entre àrees distants del cervell. En els consumidors de cocaïna aquestes vies de connexió es trobarien reforçades entre aquelles estructures que tracten la gratificació, però degradades entre àrees que controlen processos cognitius importants com són la regulació de la pròpia conducta i l’atenció.
 
En resum, els resultats de l’estudi indiquen que en els consumidors de cocaïna es produeix una alteració de l’equilibri funcional i estructural que existeix normalment entre el estriat ventral i l’escorça prefrontal. Això comportaria dificultats en l’atribució de prioritats, la presa de decisions i la inhibició de conductes inadequades. Aquests dèficits poden explicar diverses manifestacions de l’addicció com són la cerca compulsiva de drogues i els problemes d’autocontrol. Els investigadors postulen que el fet que es trobi alterada no només la funció cerebral, si no també la seva estructura, explicaria les grans dificultats experimentades pels drogodependents per abandonar el consum de drogues i l’alt nombre de recaigudes que presenten aquests pacients. Això porta a deduir les conseqüències negatives de l’ús d’aquesta substància per a la salut i la vida social dels consumidors.
 
El consum repetitiu de substàncies que produeixen plaer i eufòria poden conduir al desenvolupament d’una addicció. Aquest trastorn de naturalesa crònica i recurrent es caracteritza per la pèrdua de control sobre l’ús de la substància. Els científics estan tractant de comprendre per què es desenvolupa una addicció i per què resulta tan difícil als consumidors deixar el consum de les drogues.