La UAB ret homenatge a la catedràtica de filosofia Victòria Camps

L'auditori de la Facultat de Filosofia i Lletres acull el pròxim 19 de novembre, a les 11 h, l'acte d'homenatge a Victòria Camps amb motiu de la seva jubilació. Camps impartirà la lliçó "La filosofia com a ficció" i posteriorment es realitzarà una taula rodona amb professionals del món de la filosofia.

05/11/2015

El pròxim 19 de novembre, a les 11 h, Victòria Camps, catedràtica de filosofia moral i política, rep homenatge amb motiu de la seva jubilació. L'acte ha estat organitzat pel Departament de Filosofia en col·laboració amb la Facultat de Filosofia i Lletres, que acull l'homenatge. A més, es comptarà amb la participació del degà de la facultat, Joan Carbonell i la investigadora en filosofia moral i política, Mercè Rius, que parlarà de la trajectòria de Camps.

Tot seguit, Camps pronunciarà la lliçó "La filosofia com a ficció" i posteriorment, hi haurà una taula rodona on hi intervindran Camps, Emilio Lledó, filòsof i professor a diferents universitats; Amelia Valcárcel, filòsofa; i Josep Olesti professor de filosofia a la Universitat de Girona.

Camps es va llicenciar en filosofia per la UB i es va doctorar també en filosofia per la UAB, on va esdevenir catedràtica de filosofia moral i política el 1985. Va realitzar sengles estades al Hastings Center i a la Universitat de Chicago, als Estats Units. Exerceix la docència a l'Autònoma des de 1972 i va ser vicerectora de Relacions Internacionals entre 1990 i 1993. El 2011 va ser reconeguda amb el premi "Amic dels Amics" de l'Associació d'Amics de la UAB.

Ha estat membre del Consell Audiovisual de Catalunya i va ser senadora de 1993 a 1996 pel PSC. Va presidir la Fundación Alternativas entre 1996 i 2001. Actualment és presidenta de la Fundació Víctor Grífols i Lucas i del Comitè de Bioètica d'Espanya, així com membre del Comitè de Bioètica de Catalunya. L’any 2014, va ser investida honoris causa per la Universidad de Huelva.

És autora de nombroses publicacions, principalment sobre ètica, i ha rebut distincions com el Premi Internacional Menéndez Pelayo, el Premi Josep Maria Lladó a la llibertat d'expressió, el Premi al Mèrit en l'Educació de la Junta d'Andalusia, la Medalla Josep Trueta al Mèrit Sanitari o el Premi Nacional d'Assaig per l'obra El gobierno de las emociones. Entre les seves obres, destaquen també Virtudes públicas (Premi Espasa d'Assaig), El siglo de las mujeres, Una vida de calidad, La voluntad de vivir, Creer en la educación i El declive de la ciudadanía.