Cercador

Tema

Data

Des del

Fins al

Publicacions

Resultats del 1 al 4 de 127

Ciències de la Comunicació

La palabra facticia. Literatura, periodismo y comunicación

Autor: Albert Chillón és professor titular de la UAB i director del Màster en Comunicació, Periodisme i Humanitats a la mateixa universitat. Les seves línies principals d'investigació són, d'una banda, l'estudi de la comunicació mediàtica des d'una òptica antropològica i filosòfica, de l'altra, l'estudi comparat de les relacions entre la cultura literària i la cultura mediàtica, periodisme inclòs. Ha escrit, entre altres, els llibres Literatura y periodismo. Una tradición de relaciones promiscuas (1999) i La literatura de fets (1993), a més de la novel·la El horizonte ayer (2009).

Resum: A cavall entre la literatura, el periodisme i la comunicació audiovisual, hi ha moltes i molt diverses maneres expressives que integren la paraula factícia contemporània, la vocació mimètica de la qual busca retre compte, per via testimonial o documental, de les realitats en curs. Quinze anys després de la publicació de Literatura y periodismo. Una tradición de relaciones promiscuas, aquell volum ha crescut per a convertir-se en el que el lector té entre mans: no una mera segona edició, sinó una versió genuïna, notablement ampliada i actualitzada. El lector podrà trobar bona part del llibre vell en el nou, doncs, i conèixer tant les tradicions heretades com les tendències més recents. Però la novetat d'aquesta versió rau en una secció teòrica inicial que supera amb escreix l'original.

Editorial: Col·lecció Aldea Global (UAB, UJI, UPF, UV) Any d'edició: 2014

Filologia

Contacto de poblaciones y extranjería en el mundo griego antiguo. Estudio de fuentes

Autor: Rosa-Araceli Santiago Álvarez, coordinadora d’aquest estudi, és Catedràtica Emèrita de Filología Grega de la UAB i ha dirigit diferents projectes sobre contactes i interacció de poblacions en el món grec antic; Marta Oller Guzmán, editora del volum, és Professora Lectora de la UAB i ha format part d’aquests projectes centrant  la seva recerca en aspectes religiosos i cultuals.
Hi han contribuït també els investigadors següents: Miquel Gardeñes Santiago, Professor TU de Dret Internacional Privat de la UAB; Anna Ginestí Rosell, Professora de la Katholische Universität Eichstätt-Ingolstadt; Crístian Oró Martínez, Investigador del Max Planck Institute Luxemburg for International, European and Regulatory Procedural Law, i Adrià Piñol Villanueva, Becari d’Investigació FPU de la UAB.

Resum: El volum Contacto de poblaciones y extranjería en el mundo griego antiguo. Estudio de fuentes. Faventia Supplementa 2 consta de setze contribucions al llarg de les quals s’analitza i es comenta una selecció de fonts, tant literàries com epigràfiques, que ens ofereixen una panoràmica diacrònica de la problemàtica lligada a la condició de l’estranger i de les diferents respostes que s’hi varen donar al llarg del temps, des del món micènic fins a l’època clàssica tardana. Aquesta monografia representa la consolidació d’una metodologia de treball fonamentada en l’anàlisi lingüística rigorosa i en la contextualització històrico-institucional dels textos estudiats.
El llibre està disponible online.

Editorial: Servei de Publicacions de la UAB Any d'edició: 2013

Psicologia

Arpender, recordar y olvidar

Autor: Ignacio Morgado és doctor en Psicobiologia per la UAB i catedràtic de Psicobiologia a l’Institut de Neurociència de la mateixa universitat. Ha realitzat estudis i treballs d’investigació a les universitats del Rhur (Alemanya) i d’Oxford (Regne Unit), així com una estada sabàtica a l’Institut Tecnològic de Califòrnia (CALTECH). Ha rebut diversos premis acadèmics i de divulgació científica.

Resum: Què passa al cervell quan aprenem? Quins tipus de memòria tenim i per què serveixen? Què i com recordem? Podem esborrar els records indesitjables? És important dormir per aprendre? Com podem afavorir l’aprenentatge i la memòria? Quin és el millor moment del dia per aprendre? Com podem reduir el deteriorament mental de la vellesa?
Tot i que és cert que cadascú aprèn al seu ritme, no ho és menys que quan ho fem d’una manera correcta, les diferències entre persones es redueixen considerablement. Adaptar-se a la manera com funciona el cervell en general i al de cadascú en particular és essencial per millorar la memòria i la pròpia intel·ligència.
Estem davant d’un llibre dirigit a totes aquelles persones interessades en conèixer com el cervell s’apanya per aprendre, emmagatzemar i retenir els coneixements. Per entendre com es reforcen, debiliten o canvien les memòries, com recordem i per què oblidem. En definitiva, un estudi de les raons i les claus científiques que permeten establir els millors procediments per ensenyar i aprendre amb eficàcia.

Editorial: Ariel Any d'edició: 2014

Biologia

Devots i descreguts. Biologia de la religiositat

Autor: Adolf Tobeña és doctor en Medicina i diplomat en Psiquiatria per la UAB. Actualment és catedràtic de Psicologia Mèdica i director del Departament de Psiquiatria i Medicina Legal de la mateixa universitat. Ha dirigit programes de debat a la ràdio i la televisió i escrit a premsa generalista i revistes especialitzades. Ha rebut premis de periodisme i de divulgació científica, entre ells el Premi Crítica “Serra d’Or” de Recerca (Ciències) per aquest llibre.

Resum: Aquest llibre aborda les bases biològiques de la creença religiosa i, més concretament, constitueix una incursió en la neurobiologia de la religiositat, de les conviccions antireligioses i de l'escepticisme davant un afer tan delicat. En aquest passeig repassarem els avenços en les indagacions anatòmiques, moleculars i cognitives sobre la tendència a les creences transcendentals i a les propensions descregudes. A hores d'ara comença a albirar-se la possibilitat d'ancorar les inclinacions a l'espiritualitat, la transcendència i la devoció religiosa en circuits i engranatges del cervell. Aquest serà, per tant, el territori a trepitjar malgrat que sovint perdrem de vista el teixit nerviós per endinsar-nos en les arquitectures de les tasques cognitives que secreta el cervell o en els costums i normes socials on de manera tan promíscua s'incardinen les creences i els hàbits devots.

Editorial: Publicacions de la Universitat de València Any d'edició: 2013

Resultats del 1 al 4 de 127

Si tens propostes: premsa.ciencia@uab.es

2014 Universitat Autònoma de Barcelona

DL B.11870-2012 ISSN 2014-6388