Una tecnologia pionera podria transformar depuradores en biorefineries
22/06/2017
El grup de recerca GENOCOV de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i Aigües de Manresa S.A. empresa municipal, han inaugurat avui a les instal·lacions de l’estació depuradora d’aigües residuals de Manresa-Sant Joan una planta pilot de tractament d’aigües que genera productes de valor afegit simultàniament al procés de depuració.
Aquesta planta pilot, construïda en el marc del projecte europeu SMART-Plant, demostrarà una nova tecnologia desenvolupada pels investigadors de la UAB que permet tractar de manera més eficient les aigües residuals urbanes al mateix temps que pot concentrar i extraure’n fins al 50% del fòsfor present, i recuperar part de la matèria orgànica en forma de matèria prima per a la fabricació de bioplàstics (els precursors polihidroxialcanoats, PHA).
La tecnologia, que rep el nom de “Main-stream SCEPPHAR (Short-Cut Enhanced Phosphorus and PHA Recovery)”, és pionera en el món i pot transformar les estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR) en petites bio-refineries, tot impulsant d’aquesta manera el sector cap a un escenari d’economia circular.
La planta pilot on s’implementa el nou procés SCEPPHAR està instal·lada a l’estació depuradora de Manresa-Sant Joan i està dissenyada per depurar uns 10 m3 al dia d'aigües residuals, seguint els límits normatius més restrictius.
Recuperar el fòsfor és clau perquè és un nutrient cada cop més escàs i sense ell no es pot mantenir una producció agrícola sostenible. Els microorganismes concentren el fòsfor present dins de l'aigua i aquest es converteix, mitjançant una reacció de precipitació controlada, en estruvita, un fertilitzant d’alliberament lent, valoritzable per a aplicacions agrícoles. Tot aquest procés no requereix d'una font externa de carboni ni de clorur fèrric, dos elements que sí són necessaris per eliminar fòsfor en un tractament convencional. A més, el sistema SCEPPHAR redueix els costos d’operació més d’un 25 % perquè el 90% del nitrogen s’elimina via nitrit, un procés que disminueix els requeriments d’aeració. D'altra banda, els fangs produïts durant el procés poden contenir fins a un 30% de precursors polihidroxialcanoats (PHA), a partir dels quals es poden produir bio-plàstics per a aplicacions industrials.
En conjunt, el projecte europeu SMART-Plant (Grant Agreement no. 690323) amb una duració de 4 anys i una inversió de 9.768.806,09 € està format per 26 socis (empreses i universitats) de 10 països de la UE i és una Acció d’Innovació del programa H2020-WATER-1b-2015. L’objectiu global del projecte és escalar i demostrar solucions eco-innovadores per modernitzar les estacions depuradores d’aigües residuals existents en un entorn real. Durant el projecte es provaran fins a nou plantes pilot en cinc depuradores diferents amb l'objectiu de millorar el tractament de les aigües residuals, l'eficiència energètica, la reducció de gasos d'efecte hivernacle i la recuperació de recursos. A més, els recursos recuperats (bio-polímers, cel·lulosa, fertilitzants i productes intermedis) es processaran fins a transformar-los en productes comercialitzables.
S’estima que mitjançant les tecnologies desenvolupades pel projecte es poden millorar les estacions depuradores existents amb una inversió inicial d’entre 15 i 20 € per habitant, amb una rendibilitat d'un any a través dels estalvis potencials acumulatius d’uns 17 o 18 € per habitant i any. Aquesta elevada rendibilitat econòmica podria revolucionar el sector actual en poques dècades, transformant les depuradores, de consumidores netes d’energia i recursos a productores de materials valuosos.