Formació d’una xarxa d’excel·lència en criminologia a sis universitats espanyoles
Agencia Estatal Investigación 06.04.2018 Divulgació  -  Sis universitats espanyoles s’han unit per crear una xarxa d’excel·lència en criminologia

Sis universitats espanyoles s’han unit per crear una xarxa d’excel·lència en criminologia que ha resultat preseleccionada a la convocatòria de «Redes de Excelencia» de la convocatòria de l’any 2017. La xarxa estarà coordinada per la Dra. Elena Larrauri (Universitat Pompeu Fabra) i està composada també pel Dr. José Luis de la Cuesta (Universitat del País Basc), el Dr. Fernando Miró (Universidad Miguel Hernández), la Dra. Ana Isabel Cerezo (Universidad de Málaga), la Dra. Esther Fernández Molina (Universidad de Castilla-La Mancha) i el Dr. Josep Cid (Universitat Autònoma de Barcelona). Tots aquests investigadors dirigeixen grups o centres de recerca amb una llarga trajectòria en l’àmbit criminològic a través de l’anàlisi de la delinqüència i del sistema penal, i tenen experiència en la transferència de coneixement i l’assessorament.

Per part de la Universitat Autònoma de Barcelona, la xarxa comptarà amb la representació del Dr. Josep Cid, coordinador del grup de recerca en Desistiment del Delicte i Polítiques de Reinserció. Aquest grup neix l’any 1995 amb caràcter interuniversitari (UAB-UPF-UdG), obtenint una gran projecció nacional i internacional i amb una sèrie de publicacions col·lectives de referència en matèria penològica. Des del 2013 el grup s’inscriu només en el marc de la Universitat Autònoma de Barcelona, i l’any 2014 és reconegut com a grup d’investigació emergent per la Generalitat de Catalunya (2014-SGR-1481). L’objectiu fonamental de la recerca realitzada és la investigació sobre desistiment de la delinqüència, és a dir, el procés causal que porta a una persona a deixar de delinquir: conèixer com interactuen, en cada context, els factors subjectius (canvi cognitiu) i intersubjectius (vincles i suports socials) per donar lloc a un procés de desistiment del delicte. La rellevància pràctica d’aquesta línia de recerca es troba en la seva incidència en les polítiques públiques dirigides a aconseguir la finalització de les carreres delictives de les persones que són condemnades penalment.

El projecte preseleccionat duu per títol «Desarrollo de un modelo criminológico y empírico de la política criminal (EmpiriC i el seu objectiu és assessorar al govern i altres entitats en la prevenció de la delinqüència, en la presa de decisions legislatives de caràcter penal i en matèria d’execució de penes (tant penitenciàries com de mesures penals alternatives). A través de la unió dels principals grups de recerca que realitzen investigacions criminològiques a Espanya dirigides a millorar les polítiques criminals existents, la xarxa permetrà situar el desenvolupament d'implicacions pràctiques de la recerca com un punt central en l'activitat d'aquests grups i incorporar els coneixements empírics resultants a la política criminal. La unió dels esforços dels grups de recerca espanyols que treballen aquests temes permetrà traçar un objectiu comú i tenir més força per fixar la col·laboració amb el sector públic que té certes responsabilitats en el disseny i en l'execució de polítiques criminals.

El Ministeri d'Economia, Indústria i Competitivitat va convocar l’any 2017 les ajudes de les Accions de Dinamització «Redes de Excelencia» corresponents als Programa Estatal de Foment de la Investigació Científica i Tècnica d’Excel·lència, Subprograma Estatal de Generació del Coneixement, en el marc del Pla Estatal d’Investigació Científica i Tècnica i d’Innovació 2013-2016. El projecte EmpiriC ha resultat ser el millor finançat d’entre la resta de projectes de l’àmbit del dret preseleccionats en la modalitat de «xarxes temàtiques», on només hi ha hagut quatre projectes seleccionats, i l’únic de l’àmbit criminològic.

 
Anar a Notícies
 

 

 

2018 Universitat Autònoma de Barcelona