El cineasta Antoni Padrós, junt amb el dr. Valerio Carando i el professor del departament Ludovico Longhi oferirà un col·loqui underground.

Nascut a Terrassa el 1937, Antoni Padrós és el cineasta més representatiu i reconegut del moviment underground català, representant l’últim dels desafiaments poderosos adreçats pel cinema al imaginari del franquisme.
 
Padrós inicià la seva trajectòria artística a finals dels anys seixanta com a pintor. Al 1966 exposa una selecció d’obres a la Sala Gaspar de Barcelona i al 1967 participa a la IX Biennal de São Paulo. La seva pintura, que s’inclou entre les produccions més originals de l’art català dels anys 60, projecta una mirada sardònica, veladament polèmica, sobre la faceta més desfigurada de la incipient societat de consum (som als anys del franquisme desarrollista),establint un diàleg a distància (caracteritzat d’altra banda per evidents seqüeles meta discursives) amb els mestres del Pop Art.

Al final de la dècada, la seva recerca expressiva el va dur a convertir-se en cineasta, realitzant un canvi de mitjà —de la tela a la pel·lícula— que no va marcar una ruptura traumàtica, sinó més aviat una mena de continuïtat profitosa.
 
L’obra de Padrós, totalment aliena al xantatge de la censura, trobà una consagració definitiva en llocs de projecció alternatius a la sala cinematogràfica: cineclubs clandestins, cinefòrums universitaris, festivals del ram... Es tracta d’un patrimoni cultural riquíssim que avui podem reivindicar sense cap mena de dubte. Un patrimoni fantasma, sorgit d’una mena de necessitat expressiva fisiològica (les pel·lícules eren sempre rigorosament autofinançades), que les institucions governamentals espanyoles mai no han reconegut ni autoritzat legalment.