Bassat es treu la jaqueta de forma discreta, ningú recordarà aquest simple gest quotidià, però torna a agafar-la, novament se la posa i la llença al públic de la sala. Ara tothom recordarà que Lluís Bassat s’ha tret la jaqueta i que això servirà com a metàfora per diferenciar un anunci qualsevol d’un bon anunci. Amb aquest tret de sortida, el publicitari aconseguir despertar ràpidament l’interès i l’atenció de tots els assistents i iniciar la seva conferència centrada en la creativitat.

A través de les seves experiències personals i professionals des dels seus inicis com a venedor de televisions i de nombrosos exemples representatius introduïts per famoses figures del món del disseny gràfic, l’arquitectura, la pintura dels últims tres segles com Picasso, Gaudí, Frank Gehry o Milton Glaser, Bassat construeix i proposa la seva pròpia definició de creativitat centrant-se en una altra personalitat important, en aquest cas del món de l’esport, el saltador olímpic Dick Fosbury. Prenent-lo com a model, defineix la creativitat com l’acte de fer alguna cosa diferent, millor que s’ha fet anteriorment i a més, fer-la de manera que es converteixi en una norma, en una nova forma de fer.

A partir d’aquesta definició, Bassat continua la seva intervenció construint el seu discurs de forma intel·ligent i eloqüent, posant èmfasis en destacables campanyes pròpies com el canvi d’imatge de marca del Santander Central Hispano, Dove o la cerimònia olímpica de Barcelona 92, considerada per ell mateix com el major spot publicitari que ha fet mai.

De la mà d’internet i de les infinites possibilitats que ofereix en el camp creatiu, Lluís Bassat tanca la seva conferència, però no sense abans fer un petit esbós del que pot ser el futur de la publicitat i encoratjar als alumnes a que siguin emprenedors i que trobin formes de poder diferenciar-se de la resta o especialitzar-se.

"Si no hay riesgo no hay emoción"