DE LA REVOLUCIÓ AL POPULISME I DEL POPULISME A LA REVOLUCIÓ
Revolución y Populismo 11.12.2017 Divulgació  -  Seminari permanent
Us convidem a participar en el seminari permanent De la revolució al populisme i del populisme a la revolució aquest curs 2017/2018: La quarta sessió del qual tindrà lloc el proper dia 15 de març de 10'00 a 13'00 al Museu Etnològic de Barcelona (Passeig de Santa Madrona, 16) i estarà dedicada al LIDERATGE CARISMÀTIC.

Lideratge carismàtic—Segons Max Weber, el carisma rau en la capacitació i habilitació d’un subjecte per part de qui el considera extraordinari i, per aquest motiu, el designa com a líder tot instituint-lo en ésser superior. La història contemporània recent adverteix dels perills d’una institució d’aquesta mena. Tanmateix, hi ha qui, com Ernesto Laclau, planteja la necessitat de formes de lideratge no ortodoxes des de la perspectiva de la democràcia liberal que troben en la identificació amb el líder la condició de possibilitat de l’acció democràtica per la via de l’exercici de la voluntat popular. Què permet de distingir un líder revolucionari d’un líder populista o, fins i tot, d’un dictador? Quins en serien els trets distintius específics? Dit d’una altra manera, què tenen en comú i en què es diferencien Lenin, Eva Perón i Chávez, entre d’altres?

Badiou es remet a Pau de Tars per recordar-nos que només el carisma (és a dir, la gràcia!) és un do universal, i ho és en la mesura que està més enllà de tota llei i que a tothom incumbeix sense una raó assignable. Es tracta de la gratuïtat de la militància que escapa a tota relació salarial en la forma d’una recompensa. Es tracta, doncs, del militant comunista que es lliura gratuïtament a la causa de l’universal. Però la figura del militant sembla que ha mort amb la mort de les ideologies i roman enterrada entre les runes del segle passat. Tal vegada, però, en queda una resta en forma d’espectacle i populisme. Quina mena de compromís polític és possible en temps de populismes? Quines noves formes de militància s’estan gestant? Quina mena de líders haurien d’haver quedat ja per sempre desfasats? 

Programa:

10:30h: Retrospectiva a càrrec de Begonya Saez Tajafuerce i Oriol Farrés
10:40 h: Intervenció des de la història de les idees; El hombre mediocre, el genio y las multitudes, a càrrec de Patrice Vermeren (U Paris 8)
11:20 h: Intervenció des de la filosofia política: El líder carismático y la productividad social del nombre, a càrrec d’Antonio Gómez Villar
12:00 h: Intervenció des de la sociologia i el feminisme: És possible pensar un lideratge feminista? a càrrec de Núria Alcaraz Coca
12:40 h: Reflexions finals

--------------------------------------
La tercera
sessió del qual tindrà lloc el proper dia 8 de febrer de 10'00 a 13'00 al Museu del Gas de Sabadell (Plaça del Gas, 1) i estarà dedicada a la REVOLUCIÓ INDUSTRIAL.

Revolució industrial: Alain Badiou sosté que l’única gran revolució de la història ha estat la revolució neolítica: l’existència de l’Estat, de la guerra i de les classes dominants ocioses han estat possibles per aquesta revolució. En contraposició, Octubre de 2017 és qualificat per Badiou com “la primera victòria d’una Revolució post-neolítica en la història de la humanitat”. Una ruptura amb l’Estat, la Guerra i el Capital. Però quin seria el paper aquí de la Revolució industrial? No oblidem que Lenin afirmava que “el socialisme és igual a soviets més electricitat”. I es pot parlar actualment d’una revolució en la tecnociència? Què seria una revolució científica? Quines serien les implicacions de la ciència i la tecnologia en una societat de masses sotjada pel populisme?
Alhora, afirmar, amb Jean-Luc Nancy, que “l’emancipació política és inseparable del progrés industrial”, comporta afirmar també que la transformació de les relacions socials i econòmiques depenen de la transformació de les relacions d’explotació dels recursos. Aquest plantejament, d’una banda fa evident la necessitat de posar límit a la transformació, ja sigui que hom hi compromet recursos naturals o recursos humans, i, d’altra banda, desperta una sospita en relació a la força o capacitat de transformació de la revolució industrial. És a dir, n’hi ha prou, amb una (altra) revolució científica, per assolir l’emancipació política?

PROGRAMA

10’00: Visita planta 0: gas, electricitat i vida quotidiana
10’40: Anàlisi crítica des de l’art: Laura Benítez Valero, Bio_hacking. La radicalitat dels possibles
11’20: Intervenció des de la filosofia de la cultura: Joan Carles Cirera, “El poble com a opi del poble”. El cas Lysenko
12’00: Intervenció des de la història de la ciència: Xavier Roqué, Ciència i revolució
12’40 Reflexions finals
--------------------------------------------------------
De la Revolució al Populisme i del Populisme a la Revolució: La segona sessió tindrà lloc el proper dia 18 de gener de 10'30 a 13'00 al Museu d'Història de Catalunya i estarà dedicada al(s) TOTALITARISME(S).

Totalitarisme(s)
Si acordem, amb Hannah Arendt, que tota forma de govern totalitària es recolza en la participació d’un fals subjecte tal que la massa, el qual entrega la seva capacitat d’acció a un líder que el considera tan sols en qualitat de mitjà per aconseguir una fi en nom d’un ideal, podem acordar alhora amb Alain Badiou que la revolució de 1917 “va ser tot allò que hom vol que sigui excepte totalitària”? Podem afirmar amb ell que només és possible titllar la revolució de totalitària quan, en defensa de la desigualtat i de l’opressió, hom en desacredita el compromís amb la diferència sense abandonar la lluita per una idea que és la idea d’igualtat? I, a la vegada, podem subscriure aquesta fi al populisme de manera que aquest guanyaria el caràcter revolucionari que hom tendeix a negar-li?
Alhora, reflexionar sobre el populisme avui no és possible sense una mirada sobre el perill dels totalitarismes en relació a la desvirtut de les institucions, discursos i garanties democràtiques que han de garantir el vincle de pertinença que sembla constituir el subjecte polític com a subjecte sobirà.  Però, què s'esdevé quan l'Estat total dels orígens del totalitarisme s'ha transmutat en un Estat mínim subordinat a les dinàmiques del capitalisme? Què se'n fa, d'aquell vincle i què se'n fa, aleshores, del poble? Quina és la relació possible entre l'Estat i la Revolució (Lenin)? I entre el totalitarisme i la Revolució? Al cap i a la fi, el populisme continua aspirant, per nous mitjans, a una "conquesta de l'Estat", la qual cosa el fa sempre sospitós de totalitarisme.

--------------------------------------------------------
Primera sessió: 20 de desembre de 10'30 a 13'00 al teatre de l'UAB (plaça cívica).
teatre UAB (plaça cívica), 20 de desembre de 2017, de 10’30 a 13’00

La flama de la Revolució d’Octubre sembla extingida. La celebració del centenari de 1917 així ho acredita, puix que l’efemèride es viu entre la nostàlgia eixorca i l’enèsima impugnació. Què pot significar ser revolucionari avui? Quines són les possibles lliçons que es poden extreure d’Octubre roig? Si abans el fantasma del comunisme rondava Europa, ara una naturalesa encara més fantasmagòrica, el populisme, l’ha substituït arreu del món. Però el populisme no és necessàriament revolucionari. Ni tan sols podem dir que el populisme sigui res de concret: apareix com una amenaça multiforme que porta, captiu en el seu nom, el vell poble que molts ja havien donat precipitadament per mort.

En el cas que hom es proposi de posar en relació la revolució i el populisme, una munió de preguntes semblen brollar de l’espai intermedi que s’hi configura. Pensar aquest espai intermedi en termes aliens a la mediació, és a dir, en termes que no apunten a cap forma de relació simètrica entre la revolució i el populisme, permet d’anar descobrint les formes que el gest crític fa manifestes. Potser és la revolució la veritat del populisme? O potser és el populisme la veritat de la revolució? Dit altrament, potser és el populisme – per al poble i en nom del poble que atresora – la forma – política – veritable de la revolució? I a l’inrevés?

PROGRAMA (Primera sessió)

10’30 presentació: Begonya Saez Tajafuerce

10’45 lectura crítica: Oriol Farrés Juste, Entre la revolució i el populisme

11’30 intervenció filosòfica: Iván Flores Arancibia, Políticas de lo irrelevante

12’00 intervenció artística: Mireia Sallarès, La verdad se escapó desnuda

12’30 reflexions finals
 
Anar a Notícies

Arxiu de notícies

Des de
Fins a
Paraula clau

Departament de Filosofia
Edifici B
Campus de la UAB
08193 Bellaterra
(Cerdanyola del Vallès)
TEL +34 93 581 16 18
FAX +34 93 581 20 01
d.filosofia@uab.cat
 

 

 

2018 Universitat Autònoma de Barcelona