DE LA REVOLUCIÓ AL POPULISME I DEL POPULISME A LA REVOLUCIÓ
11.12.2017 Divulgació  -  Seminari permanent
De la Revolució al Populisme i del Populisme a la Revolució: La segona sessió tindrà lloc el proper dia 18 de gener de 10'30 a 13'00 al Museu d'Història de Catalunya i estarà dedicada al(s) TOTALITARISME(S).

Totalitarisme(s)
Si acordem, amb Hannah Arendt, que tota forma de govern totalitària es recolza en la participació d’un fals subjecte tal que la massa, el qual entrega la seva capacitat d’acció a un líder que el considera tan sols en qualitat de mitjà per aconseguir una fi en nom d’un ideal, podem acordar alhora amb Alain Badiou que la revolució de 1917 “va ser tot allò que hom vol que sigui excepte totalitària”? Podem afirmar amb ell que només és possible titllar la revolució de totalitària quan, en defensa de la desigualtat i de l’opressió, hom en desacredita el compromís amb la diferència sense abandonar la lluita per una idea que és la idea d’igualtat? I, a la vegada, podem subscriure aquesta fi al populisme de manera que aquest guanyaria el caràcter revolucionari que hom tendeix a negar-li?
Alhora, reflexionar sobre el populisme avui no és possible sense una mirada sobre el perill dels totalitarismes en relació a la desvirtut de les institucions, discursos i garanties democràtiques que han de garantir el vincle de pertinença que sembla constituir el subjecte polític com a subjecte sobirà.  Però, què s'esdevé quan l'Estat total dels orígens del totalitarisme s'ha transmutat en un Estat mínim subordinat a les dinàmiques del capitalisme? Què se'n fa, d'aquell vincle i què se'n fa, aleshores, del poble? Quina és la relació possible entre l'Estat i la Revolució (Lenin)? I entre el totalitarisme i la Revolució? Al cap i a la fi, el populisme continua aspirant, per nous mitjans, a una "conquesta de l'Estat", la qual cosa el fa sempre sospitós de totalitarisme.

------------------------------------------------------
Primera sessió: 20 de desembre de 10'30 a 13'00 al teatre de l'UAB (plaça cívica).
teatre UAB (plaça cívica), 20 de desembre de 2017, de 10’30 a 13’00

La flama de la Revolució d’Octubre sembla extingida. La celebració del centenari de 1917 així ho acredita, puix que l’efemèride es viu entre la nostàlgia eixorca i l’enèsima impugnació. Què pot significar ser revolucionari avui? Quines són les possibles lliçons que es poden extreure d’Octubre roig? Si abans el fantasma del comunisme rondava Europa, ara una naturalesa encara més fantasmagòrica, el populisme, l’ha substituït arreu del món. Però el populisme no és necessàriament revolucionari. Ni tan sols podem dir que el populisme sigui res de concret: apareix com una amenaça multiforme que porta, captiu en el seu nom, el vell poble que molts ja havien donat precipitadament per mort.

En el cas que hom es proposi de posar en relació la revolució i el populisme, una munió de preguntes semblen brollar de l’espai intermedi que s’hi configura. Pensar aquest espai intermedi en termes aliens a la mediació, és a dir, en termes que no apunten a cap forma de relació simètrica entre la revolució i el populisme, permet d’anar descobrint les formes que el gest crític fa manifestes. Potser és la revolució la veritat del populisme? O potser és el populisme la veritat de la revolució? Dit altrament, potser és el populisme – per al poble i en nom del poble que atresora – la forma – política – veritable de la revolució? I a l’inrevés?

PROGRAMA (Primera sessió)

10’30 presentació: Begonya Saez Tajafuerce

10’45 lectura crítica: Oriol Farrés Juste, Entre la revolució i el populisme

11’30 intervenció filosòfica: Iván Flores Arancibia, Políticas de lo irrelevante

12’00 intervenció artística: Mireia Sallarès, La verdad se escapó desnuda

12’30 reflexions finals
 
Anar a Notícies

Arxiu de notícies

Des de
Fins a
Paraula clau

Departament de Filosofia
Edifici B
Campus de la UAB
08193 Bellaterra
(Cerdanyola del Vallès)
TEL +34 93 581 16 18
FAX +34 93 581 20 01
d.filosofia@uab.cat
 

 

 

2018 Universitat Autònoma de Barcelona