Error: manca enllaç de capçalera a la plana

Una nova nanomedicina millora la regeneració de les úlceres de peu diabètic

El nanomedicament, desenvolupat i patentat per investigadors del grup Nanomol de l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona (CSIC), i del Centre d'Enginyeria Genètica i Biotecnologia (CIGB), serà portat al mercat per l'empresa biotecnològica Heber Biotec.

12/11/2014

El desenvolupament és fruit d'una col·laboració entre els grups de recerca del professor Jaume Veciana i la Dra. Nora Ventosa, pertanyents a l'Institut de Ciència Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC) i el Centre d'Enginyeria Genètica i Biotecnologia (CIGB), del pol científic de l'Havana de Cuba.
 
Els investigadors han descobert que la integració d'un factor de creixement epidèrmic (EGF) en un nou tipus de nanopartícules, denominades Quatsomes, augmenta dràsticament la seva activitat regenerativa. Els científics han demostrat que aquesta nova nanomedicina millora de manera molt significativa el tractament de les úlceres complexes del peu diabètic i evita el risc d'amputació de l'extremitat.
 
Aquestes nanovesícules d'EGF, obtingudes mitjançant el procediment DELOS desenvolupat pel grup Nanomol, han estat provades en models animals i en tractaments compassius en humans. En aquests assaigs, s’ha aconseguit cicatritzacions completes de les úlceres en el termini de tan sols 8 setmanes. La nova nanoformulació també té l'avantatge de permetre una administració tòpica del medicament, gens dolorosa per al pacient en comparació amb l'administració per infiltració que es realitza actualment en els tractaments disponibles.
 
Els Quatsomes són nanopartícules similars als liposomes, però amb una gran estabilitat en el temps, superior a 3 anys. Aquesta gran estabilitat comporta enormes avantatges per a la seva utilització en l'obtenció de noves nanomedicines i en la garantia de la seva qualitat farmacèutica. A més, tenen la capacitat d'encapsular tant molècules solubles en aigua com insolubles, el que els confereix una gran versatilitat en la seva utilització com a nanotransportadores de molècules farmacèuticament actives.

També poden serfuncionalitzats amb elements que afavoreixin la direccionalitat cap a dianes terapèutiques concretes, reduint d'aquesta manera els efectes secundaris i la toxicitat per al pacient. Es poden considerar, per tant, nanomedicines d'última generació.