<img src="/Xcelerate/graphics/novaUAB/interior/bgTorresAdnInterior.jpg" alt="Un cielo claro mirado desde las torres de la UAB"/>
Obtenen el genoma del meló
Meló 03.07.2012 Investigar  -  Investigadors del CRAG, a la UAB, han obtingut el genoma complet del meló: 27.427 gens. L'estudi s’ha publicat a Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS).

Un consorci de 9 centres de recerca públics i privats ha obtingut el genoma del meló, una de les espècies de major interès econòmic a tot el món. És la primera vegada que una iniciativa publico-privada espanyola aconsegueix un genoma complet d'una espècie superior de plantes (que tenen flor i produeixen llavors) i, a més, ho han fet usant noves tecnologies de seqüenciació massiva, que són més barates i eficients.

A més del genoma complet del meló, els investigadors han pogut seqüenciar, a partir d'ell, els genomes particulars de set varietats diferents. L'estudi apareix publicat a la revistaProceedings of the National Academy of Sciences (PNAS).

El treball ha estat liderat per Pere Puigdomènech, del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), i Jordi Garcia Mas, l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), que desenvolupen el seu treball al Centre de Recerca en Agrigenòmica de Barcelona (CRAG), a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha comptat amb una col·laboració destacada del grup dirigit per Roderic Guigó, del Centre de Regulació Genòmica.

El projecte Melonomics, promogut per la fundació Genoma Espanya, ha comptat amb la participació de 9 centres de recerca i el suport de 5 empreses i 5 comunitats autònomes.

Els resultats mostren que el meló té un genoma d'uns 450 milions de parells de bases i 27.427 gens, molt més gran que el seu parent més proper, el cogombre, amb 360 milions de parells de bases. "La diferència de mida es deu en gran part a l'amplificació d'elements transponibes i no s'observen duplicacions recents del genoma, molt freqüents en espècies vegetals", destaca Puigdomènech.

"Hem identificat 411 gens en el meló que poden tenir la funció de proporcionar resistència a malalties. Són molt pocs i, tot i això, el meló té una gran capacitat d'adaptació a diferents ambients ", destaca l'investigador del CSIC. Durant l'estudi, en comparar aquest genoma amb altres propers filogenèticament, s'ha observat com es realitzen els canvis en el genoma d'aquestes espècies conegudes per la seva gran variabilitat.

Un altre aspecte d'interès per a l'estudi és el relacionat amb la maduració de la fruita, procés en el qual es defineixen característiques com el gust i l'aroma. Els investigadors han identificat fins a 89 gens relacionats amb alguns d'aquests processos: 26 relacionats amb l'acumulació de carotens (el que dóna el color a la polpa del meló) i 63 amb l'acumulació de sucre i, per tant, amb el sabor del meló , dels quals 21 no estaven descrits anteriorment.

"El coneixement del genoma i dels gens relacionats amb característiques d'interès agronòmic permetran avançar en la millora genètica d'aquesta espècie per produir varietats més resistents a plagues i amb millor qualitat organolèptica", assenyala l'investigador de l'IRTA, Jordi Garcia Mas.

Meló, cogombre, síndria, carbassa i carbassó

El meló forma part de la família de les cucurbitàcies, que també inclou espècies com el cogombre, la síndria, la carabassa i el carbassó. Les cucurbitàcies tenen genomes petits. "És una espècie de gran interès econòmic, especialment en països de la Mediterrània, Àsia i Àfrica. Les malalties que l'afecten, com el virus del mosaic del cogombre o els fongs, poden causar importants pèrdues econòmiques. Per tant, s'espera que la seqüenciació del genoma tingui gran impacte econòmic en millorar aquest cultiu", detalla l'investigador del CSIC.

Segons les dades de 2009 de l'Organització de les Nacions Unides per l'Alimentació i l'Agricultura, la producció de meló a nivell mundial és de 26 milions de tones l'any. Espanya és el cinquè productor mundial de meló i aproximadament un terç de la producció anual nacional es dedica a l'exportació, el que el converteix en el primer exportador mundial.

Una col·laboració de moltes institucions

El projecte ha estat liderat pels equips del Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG), un consorci CSIC-IRTA-UAB-UB, que han seqüenciat i ensamblat el genoma, i ha comptat amb la col·laboració del Centre de Regulació Genòmica en l'anotació del genoma.

També han col·laborat grups de la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona), del Centre d'Edafologia i Biologia Aplicada del Segura del CSIC (Múrcia), del Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica (Barcelona), de la Universitat Politècnica de València i de la Universitat de Wisconsin (EUA). Per la seva banda, l'empresa Roche Diagnostics ha posat a disposició del projecte tecnologies per ajudar el ensamblat del genoma.

El finançament del projecte, superior als 4 milions d'euros, ha estat aportada per Genoma Espanya, cinc comunitats autònomes-Andalusia, Castella la Manxa, Catalunya, Madrid i Múrcia- i les empreses Semillas Fitó, Syngenta Seeds, Roche Diagnostics, Savia Biotech i Sistemas Genómicos.
 Convertir a PDF 
Anar a Notícies
Notícies relacionades
08/09/14 Investigar -  Oberta encara la convocatòria dels Premis Nacionals de Recerca 2014 [+]
14/05/14 Investigar -  M. J. Yzuel presideix el comitè espanyol per a l'Any Internacional de la Llum 2015 [+]
01/05/14 Investigar -  La UAB ocupa la posició 23 en el rànquing mundial THE d’universitats joves [+]
Contacta
Si tens algun dubte sobre una nota de premsa o desitges més informació
+34 93 581 4032
g.premsa@uab.es
 

 

 

2014 Universitat Autònoma de Barcelona