Departament de Prehistòria > La recerca

Des dels seus origens, l'estudi i la investigació de la Prehistòria s'ha vist inclòs dins d'altres Ciències, i fins i tot, en moltes ocasions, marginat davant d'altres formes d'analitzar les restes arqueològiques i la dinàmica temporal dels canvis socials. Malgrat aixó, el desenvolupament d'aquesta Ciència, els seus mètodes, les teories que d'ella han anat sorgint, el coneixement produït, tot aixó ha generat una progressiva independència dels estudis prehistòrics, l'especificitat dels quals és la responsable de la seva autonomia com a Ciència independent.

A principis de segle, els pocs professionals dedicats a l'estudi de la Prehistòria eren geolègs, ja que la disciplina es limitava a proporcionar una sistemàtica cronològica per a la seriació d'estrats geològics i la datació de fenòmens geològics, com ara les glaciacions. Però, l'augment de les informacions i el cada cop més gran interès pel Passat de la Humanitat, varen forçar la sortida de la Prehistòria d'aquesta gàbia, i la seva consideració com a Ciència Històrica (a Europa) o Antropològica (als Estats Units de Nordamèrica).

Avui, la Prehistòria ja ha trencat amb aquest marc disciplinari "Històric-Antropològic" dins del qual es trobava fins fa pocs anys. l'especificitat del seu objecte d'estudi (el 90% de la Història de la Humanitat) i de les dades que li son pròpies (registre arqueològic, format per evidències materials de l'activitat social humana: restes de consum, béns de producció, ítems sociotècnics i ideotècnics, etc.) li han portat a desenvolupar una bateria instrumental totalment diferent a la utilitzada per la Història, l'Antropologia, la Geologia i la Geografia, per citar només algunes de les disciplines amb les que es relaciona. Paral.lelament a aquest desenvolupament tècnic-metodològic, prehistoriadors i prehistoriadores han iniciat una reflexió teòrica, tant pel que fa referència al seu objecte d'estudi com pel que fa als métodes necessaris per obtenir informació relevant de les seves dades, ja sigui informació històrica, econòmica, antropològica, ecològica, geomorfològica o tecnològica. Són els resultats d'aquesta reflexió i de la utilització de les seves tècniques instrumentals el que ha separat definitivament l'estudi de la Prehistòria de les altres disciplines.

Certament això no vol dir que l'estudi de la Prehistòria no tingui res a veure amb la Història, l'Antropologia, la geogafia, o les Ciències del Medi Ambient, ja que comparteix amb elles un comú interés per l'estudi de la dinàmica social i de les causes i conseqüències de les relacions dels éssers humans amb el seu entorn (degradació ecològica, regeneració antròpica, etc.). No obstant, tant el coneixement obtingut com la praxis de totes aquestes disciplines, més o menys interrelacionades, han arribat a ser totalment diferents. De la mateixa manera que la praxis de l'Antropologia no té res a veure amb la praxis de la Història (així com el coneixement antropològic és diferent del coneixement històric), l'estudi de la Prehistòria és una Ciència autònoma que es diferencia per un igual d'aquestes dues disciplines. Igualment, la rellevància que el modern estudi de la Prehistòria concedeix al medi ambient, a l'acció humana sobre ell i a les repercusions de aquesta acció a llarg termini, diferencien aquesta Cièncie de les Ciències del Medi Ambient, les quals necessiten imperativament el coneixement de la Prehistòria per tal que l'estudi del medi ambient no es quedi en una descripció banal de canvis ecològics i geològics. És precisament perquè l'acció humana és i ha estat una de les causes fonamentals de les transformacions del medi natural (deforestació, extinció d'espècies animals, desertització, colmatació de valls i desembocadures fluvials, però també regeneració de la capa forestal i del paisatge després de transformacions catastròfiques de origen natural: terratremols, inundacions, etc.) que les Ciències del Medi Ambient no poden deixar de banda el coneixement proporcionat per l'estudi de la Prehistòria.

La disciplina que aborda l'estudi de la Prehistòria apareix, doncs, com una Ciència teòrica i metodològicament madura, clarament diferenciada de les altres Ciències interessades en l'estudi de la dinàmica social i de les causes i efectes de l'acció humana sobre el medi ambient. La producció del coneixement prehistòric està basada en l'experimentació, el treball de camp, l'anàlisi estadístic de mil.lers de dades puntuals, però sense deixar de banda la reflexió teòrica i epistemològica de la dinàmica social, del passat i del present de la Humanitat. es constitueix, en conseqüència, en un punt intermedi entre les Humanitats i les Ciències Naturals, ubicació que reforça, més que un aïllament, la seva capacitat única d'integrar moltes i molt diverses fonts de coneixement.

 

Blog del departament de prehistòria de la UAB Aquí hi trobarás totes les novetats del departament i fer comentaris

 

Doctorat Arqueologia Prehistòrica Doctorat Arqueologia Prehistòrica

 

Servei d'Anàlisis Arqueológiques (SAA) Analítiques i projectes que es duen a terme des del SAA

 

Màster Oficial Prehistòria, Antiguitat i Edat Mitjana: Especialitat d'Arqueologia Prehistòrica Màster Oficial Prehistòria, Antiguitat i Edat Mitjana: Especialitat d'Arqueologia Prehistòrica

 

Tesis en xarxa Tesis doctorals de les universitats catalanes

 

Escola de Postgrau UAB Escola de Postgrau de la UAB

 

Trobador Buscador Bibliogràfic de les Bibliteques de la UAB

 

Biblioteques de la UAB web de Biblioteques de la UAB

 

Parc de la recerca Transferència de tecnologia i coneixements de la UAB i d'altres institucions

 

CONTACTA AMB NOSALTRES

Departament de Prehistòria
Edifici B Facultat de Filosofia i Lletres 08193 Bellaterra (Barcelona)
TEL +34 93 581 4333

d.prehistoriaarrobauab.cat

 

 

 

 

2017 Universitat Autònoma de Barcelona