II Trobada d'actualització de didàctica de llengües estrangeres

Processos d’adquisició: Com se n'adquireix la competència comunicativa

En els darrers anys diverses disciplines han fet aportacions a l'estudi de la competència comunicativa, entre d’altres, les Ciències del Llenguatge, les Teories de l’Aprenentatge, les Teories de l’Adquisició, la Lingüística Aplicada i la Neurociència.
En aquesta 2a trobada volem apropar-nos a l'adquisició de la competència comunicativa des d’aquesta diversitat de perspectives.

En col·laborarió amb  

PROGRAMA

08.45 Recepció

09.00 Presentació de la Trobada

90.15 Ponència:
Fossilization: is it terminal?
A càrrec de Scott Thornburry, professor de The New School, New York

10.15 Ponència
Com esculpeix el cervell l’experiència bilingüe?
A càrrec d'Albert Costa, professor de la UPF
 
11.00 Pausa cafè

11.30 Ponència
Foreign language acquisition in low exposure contexts
A càrrec d'Elisabet Pladevall, professora de la UAB

12.30 Ponència
Replantejant l’enfocament comunicatiu
A càrrec d'Olga Esteve, professora de la UPF

13.30 Taula Rodona amb tots els ponents

14.30 Finalització de la trobada

Lloc de realització: Casa de Convalescència. Hospital de Sant Pau, c/ Sant Antoni Maria Claret 171, Barcelona.
Data: 20 de gener de 2018
Preu: 30 €
Es faran gravacions i fotos de tota la trobada.

Formulari d'inscripció

Aquesta activitat està reconeguda com a Formació Permanent del Professorat pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Per obtenir la certificació haureu de signar els fulls corresponents, que trobareu a la secretaria de la Trobada durant tota la seva durada.

Resum de les comunicacions:


Fossilization: is it terminal?
A càrrec de Scott Thornburry, professor de The New School, New York

It’s a truism, perhaps, that many learners reach a ‘plateau’, beyond which no amount of instruction or use seems able to budge them. Are there any (psycholinguistic, sociolinguistic) grounds for believing that this so-called fossilization is terminal? What does it take to move a learner beyond the plateau? Based on his own experience of attempting to kick-start his fossilized Spanish, the speaker will look at the role of such factors as classroom instruction, extensive reading, vocabulary memorization and real language use as possible antidotes to ‘arrested development’ in a second language.

Com esculpeix el cervell l’experiència bilingüe?
A càrrec d'Albert Costa, professor de la UPF
En aquesta xerrada descriurem diferents estudis de com el bilingüisme afecta al processament del llenguatge i altres funcions cognitives. Presentarem dades d’estudis amb pacients amb deteriorament cognitiu i també resultats provinents d’estudis amb neuroimatge. Veurem com l’experiència bilingüe té conseqüències per al desenvolupament de certes àrees cerebrals.

Foreign language acquisition in low exposure contexts
A càrrec d'Elisabet Pladevall, professora de la UAB
The importance that our society grants to English through schools and families is not positively related to the amount and quality of exposure to the language that our students receive or the communicative use they make of the language in or outside the class. The acquisition of English as a foreign language in our schooling system extends over time and is usually slow and ineffective despite the institutional efforts to improve the quality of foreign language teaching and foster plurilingual and internationalisation programmes (Pérez, Lorenzo and Trenchs, 2015). This talk will explore the infrequent opportunities for language use and interaction our students have, how this affects their process of acquisition and how they can be optimised. We will consider the strengths and limitations of a (revisited) use of peer-interaction in EFL (English as a Foreign Language) and CLIL (Content and Language Integrated Learning) classes and call for a more prominent role of the English teacher as a leader of foreign language and plurilingual programmes.

Replantejant l’enfocament comunicatiu
A càrrec d'Olga Esteve, professora de la UPF
Els actuals plantejaments en la didàctica de llengües estrangeres –en tots els nivells educatius– concedeixen una gran importància a la formulació dels objectius d'aprenentatge en termes de competències. Al respecte, el Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües atorga, al costat de la competència comunicativa, una rellevància especial al desenvolupament de les competències generals de la persona: saber, saber fer, saber aprendre i saber ser. Per promoure aquestes competències a partir del desenvolupament de la competència comunicativa, caldrà fomentar a l'aula una metodologia que vagi més enllà de fer reaccionar l’aprenent davant de situacions comunicatives diverses i el capaciti per participar com agent social en pràctiques discursives genuïnes. Entendre la tasca docent com a capacitació i no com a instrucció té conseqüències en la manera de planificar i avaluar. Una metodologia capacitadora comporta, d’una banda, planificar la docència i la seva avaluació posant-se en la situació de la persona que aprèn, i no en la de la persona que ensenya; per altra, promoure de forma més intensa la creativitat lingüística.