La UAB edita un material per a ús no sexista del llenguatge

Deu pistes per un ús no sexista del llenguatge
El material "10 pistes per a un ús no sexista del llenguatge" tracta de desemmascarar alguns usos androcèntrics i sexistes i en proposa solucions, alhora que també descriu algunes estratègies lingüístiques que la llengua mateixa ens forneix per tenir alternatives a l'ús del masculí com a genèric

07/03/2018

La UAB va detectar que l'índex per mesurar l'ús de recursos lingüístics no sexistes en alguns documents públics de la universitat i en els portals web estava per sota del 50 %, i que s'utilitzaven amb freqüència expressions en masculí genèric, com ara investigadors, professors, guanyadors, que tenien formes equivalents inclusives.
"El llenguatge és una forma de representar la realitat, i utilitzat de manera androcèntrica i sexista, invisibilitza les dones i tot el que fan", explica Joana Gallego, directora de l'Observatori per a la Igualtat de la UAB.
Per això es va decidir editar Deu pistes per a un ús no sexista del llenguatge, editat per l'Observatori per a la Igualtat de la UAB i el Servei de Llengües, en col·laboració amb el Centre d'Estudis i de Recerca Dones i Dret de la UAB.
És un resum dels punts principals de la "Guia per a l'ús no sexista del llenguatge a la UAB", que va editar la UAB l'any 2011, i que en 42 pàgines explica de forma sintètica i acurada qüestions sobre l'ús de la forma femenina, les formes genèriques, les expressions neutres o despersonalitzades, les formes dobles, els canvis de pronoms, els canvis mínims de redacció, i diferents estereotips per no utilitzar un llenguatge sexista.

Aquest material tracta de desemmascarar alguns usos androcèntrics i sexistes i en proposa solucions, alhora que també descriu algunes estratègies lingüístiques que la llengua mateixa ens forneix per tenir alternatives a l'ús del masculí com a genèric.

Un dels 10 punts, per exemple, fa referència a "evitar qualsevol tipus d'estereotip feixista". Així, recomana evitar l'ús del tractament senyoreta i utilitzar senyor i senyora, independentment de l'estat civil de les persones a les quals es fa referència. Un altre punt, per exemple, diu "evitar pressupòsits pel que fa al sexe, el gènere o l'orientació sexual de les persones" (utilitzar "el personal de secretaria" en lloc de "les secretàries" o "els consellers i les seves parelles" en lloc d"els consellers i i les seves dones").


Deu pistes per a un ús no sexista del llenguatge respon a la mesura del Tercer Pla d'acció per a la igualtat de la UAB entre homes i dones que diu que "cal promoure i fer un ús no sexista del llenguatge a la Universitat en l'àmbit institucional, academico-científic i de la vida quotidiana, en qualsevol forma i mitjà de comunicació (publicacions i documentació, relacions interpersonals i de grup)".
Va més enllà de les guies docents i és útil per a tots els documents produïts a la UAB, raó per la qual s'ha fet arribar a tota la comunitat universitària (alumnat, PDI i PAS). Ha estat finançat pel Servei de Llengües i el Centre d'Estudis Dones i Drets.


Segueix els compromisos adquirits per la UAB amb la signatura de la Carta EGERA per a una comunicació sensible al gènere, en el marc del projecte FP7 EGERA - Effective Gender Equality in Research and the Academia (2014-2017), en el qual l’Observatori per a la Igualtat ha participat.
L'Observatori per a la Igualtat impulsa la formació en perspectiva de gènere a la UAB, tant a l'alumnat com al personal treballador, i en coordinació amb els serveis de formació institucionals.

Tal com diu la Carta EGERA –signada per diferents universitats europees dins un projecte europeu d'impuls a la igualtat de gènere- "l'ús sexista del llenguatge contribueix a la reproducció d'estereotips culturals de gènere que descriuen les dones com individus menys proclius o competents per a una carrera acadèmica o professional. Aquests supòsits inconscients de gènere es reprodueixen en el llenguatge (oral, escrit, visual) i involuntàriament ofenen i creen ambients hostils".