25/01/2018

Ferran Pujol, alumni UAB ’76 de Química Orgànica, ha treballat durant més de 30 anys a Laboratoris Almirall, els últims anys com a cap de l’àrea de desenvolupament químic de molècules. El maig del 2015 amb 61 anys es prejubila, però sent que no ha arribat el seu moment. Al novembre del mateix any, ja es troba al Parc de Recerca de la UAB dirigint Cuantum, una start-up de disseny, desenvolupament, fabricació i comercialització d’adhesius de cianoacrilat per aplicacions mèdiques i cosmètiques. A l’entrevista, explica la seva trajectòria i el pas d’una multinacional consolidada a una start-up.
 
1. Vas començar la llicenciatura de Química a la UAB el 1971. Quins records tens de la UAB?
Un bon record. Era el tercer any que existia la universitat, just els mesos abans de començar, encara estava tot ubicat a l’hospital de Sant Pau. El fet d’estar en una universitat encara sense consolidar, va fer que es creés una relació molt agradable en la nostra promoció de químics i ens seguim trobant ara.
 
2. Et llicencies el 1976, i com comença la teva trajectòria professional?
Vaig fer la tesina, dirigida pel doctor Josep Castells i coodirigida pel doctor Marcial Moreno i una vegada presentada, vaig anar a fer el servei militar. Després vaig fer el doctorat amb el doctor Castells, i en acabar, em va sortir l’oportunitat d’anar al Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), a l’Institut de Química Biorgànica a continuar fent recerca. Hi vaig estar gairebé dos anys amb una beca, i després vaig buscar una feina a la indústria, ja que aconseguir una plaça per investigar era difícil i jo ja tenia família. Vaig estar un any a una empresa multinacional que feien resines aminoplàstiques com a responsable de control de qualitat de la producció i després ja vaig entrar a la indústria farmacèutica, a Laboratoris Almirall el 1984.
 
3. Com ha sigut la teva trajectòria a Laboratoris Almirall?
Hi he treballat 31 anys, en primer lloc, al departament de Química Mèdica, on es fan les noves molècules, que es testen biològicament, per saber si potencialment poden arribar al mercat com un nou fàrmac. I 12 anys més tard em va sortir l’oportunitat de moure’m a un altre departament, i sense deixar la part química, vaig passar al Desenvolupament Químic, que consisteix en desenvolupar totes aquelles molècules que han passat el cribratge, i es postulen com a candidates. El desenvolupament té diferent parts, a l’àrea química li pertoca trobar com es pot fer aquesta molècula a nivell industrial i paral·lelament hi treballen metges i biòlegs. Al cap d’un any em van oferir ser el cap del departament i aquesta va ser la meva responsabilitat durant els anys restants.
 
4. I fa ja gairebé tres anys, el maig del 2015, et prejubiles.
La companyia va fer reestructuracions de personal, perquè es va vendre una part del negoci i al rebaixar la plantilla, miraven que l’impacte social fos el mínim possible, jo ja tenia 61 anys i em van fer unes bones condicions. I aquí és on comença la nova història, perquè jo crec que t’has de jubilar quan creus que ha arribat el moment, i en el meu cas, no en tenia ganes, perquè pensava que encara podia fer més coses.
 
5. I com entres en contacte amb Cuantum?
Dins del grup de gent que vam estudiar junts a la UAB, hi ha el Ramon Bacardit, company meu de promoció i amic personal, que va ser vicepresident de Henkel i responsable de tota l’àrea de R+D de la secció d’adhesius. Un cop prejubilat, va proposar a la companyia de crear una spin off per desenvolupar totes les línies de treball que Henkel tenia aturades, però que eren interessants. Van crear fa uns 4 anys una empresa que es diu Affinitica, ubicada al Parc de Recerca de la UAB, que es dedica als adhesius de cianoacrilat.
 
6. Què són exactament aquests adhesius?
Els adhesius de de cianoacrilat tenen aplicacions industrials i de consum, com el Super Glue, i també aplicacions mèdiques. Affinitica van decidir començar per les aplicacions que donen un volum gran de moviment, és a dir, les industrials i de consum. Quan es van consolidar, volien començar a treballar la part mèdica, però està regulada per l’administració, i s’han de tenir permisos, i la millor manera era creant una empresa diferent que tingués una relació estreta amb Affinitca. Em vam proposar de participar-hi perquè vinc de la industria farmacèutica, que també està regulada, el projecte m’interessava, m’hi vaig involucrar i es va crear Cuantum. Vam fer els primer passos al novembre del 2015, conjuntament amb el Rubén Saéz, recentment doctorat a la UAB i participant del Programa de Doctorat Industrials.


 
7. A què es dedica exactament Cuantum?
Al començar, ens vam plantejar varies possibilitats: camp mèdic, veterinari o cosmètic. Des del punt de vista mèdic, el cianoacrilat no és un medicament, no cura res, només enganxa, però es fa servir de suport, com alternativa, per exemple, a la sutura. El nostre objectiu és treballar amb adhesius de cianoacrilat d’altes prestacions que ens permetin entrar al camp mèdic, però amb millores sobre el que ara mateix existeix. Volem treballar amb diferent monòmers per donar alternatives a les actuals, amb sistemes d’estabilització diferents per obtenir productes més estables que durin més i productes que es pugui polimeritzar.
 
8. En quina fase està actualment l’empresa?
Hem creat l’organització, els perfils professionals i els sistemes de qualitat que requereix l’administració al sector mèdic. Per altra banda, si volem sobreviure, hem de tenir entrada de diners, i per això, cal productes, un pipeline per oferir. Has de començar a tenir coses senzilles per poder vendre, tenir entrada de diners i elaborar-ne de mes complicades. Ara hem avançat, ja tenim varis productes. I, d’altra banda, abans de poder vendre, vam presentar-nos a dos projectes del Ministeri d’Economia; RETOS, en consorci amb la Facultat de Ciències i la de Veterinària, i Neotec, i els vam guanyat tots dos.
 
9. I a nivell de clients i projectes, en quina situació esteu?
A començaments del 2017 vam començar un projecte amb una multinacional suïssa que ens van demanar implants dentals, i estan interessats en un producte que s’ha de fer de determinada manera. Ja estem treballant en la segona fase, el desenvolupament i si tot va bé, nosaltres fabricaríem aquest producte per ells, el volen treure al mercat el primer trimestre del 2019. És un negoci interessant, hem tingut èxit amb aquest projecte i ens han sortit altres propostes amb grups de recerca escandinaus i amb altres multinacionals. Ens anem fent un nom, ens han escrit de Corea, d’Emirats Àrabs Units... Al final hi ha poca gent que treballi en aquest camp, i sobretot que tingui el nostre coneixement, i la nostra capacitat tecnològica, ja que gràcies a un acord de cessió amb Affinitica, Cuantum té accés a la seva tecnologia.
 
10. Com s’imagina Cuantum Medical, d’aquí 5 o 10 anys.
M’agradaria que en el decurs d’aquest any fos sostenible econòmicament i que el projecte es consolidi en els properes 2 o 3 anys. Hem de reforçar tot el que és la creació de propietat intel·lectual i tecnologia pròpia, perquè això fa que l’empresa tingui un valor afegit molt més gran. I quan tinguem capacitat, ens podrem plantejar algun projecte amb més risc, a aquest tipus de productes no se’ls ha donat l’empenta suficient.