24/07/2017

Javier Barba va estudiar Educació Primària-Anglès a la UAB i també el Màster de Recerca en Educació. Actualment és mestre en una escola pública a Sabadell, professor associat a la UAB i un gran aficionat a l’Ultimate, un esport d’equip que es practica amb un disc volador (comunament anomenat Frisbee). L’Ultimate combina elements d’altres esports com el futbol, el bàsquet i el futbol americà amb la diferència que és un esport auto arbitrat, sense contacte, molt sovint mixt i on els valors i l’esportivitat prenen molta importància. L’objectiu és fer avançar el disc fins la zona d’anotació mitjançant passades, sense caminar amb el disc i evitant que aquest caigui a terra o sigui interceptat per l’equip contrari. És un esport que es juga en exterior, tot i que s’ha fet algun torneig indoor, set jugadors per equip en gespa i cinc en platja. Barba exporta els valors i l’esportivitat de l’Ultimate a les aules, aportant una nova mirada de l’esport allunyada de la competitivitat ferotge.

1. Quina és la teva vinculació actual amb la UAB?
Estic vinculat a un projecte a la UAB que es diu Voices, una iniciativa de varies universitats europees. Hi vaig entrar com a mestre de primària, i estava en contacte amb professorat del grau, que em van animar a fer el màster i em va sortir la possibilitat de treballar aquí com a professor associat.

2. Com vas entrar en contacte amb l’Ultimate?
L’equip de Sabadell, on jugo des de fa dos anys, es va crear a partir de l’equip de Terrassa. Jo coneixia a l’entrenador, em va animar, em va parlar dels valors, vaig provar-ho i em vaig enganxar molt ràpid.

3. Quins són aquests valors?
Hi ha l’esperit de joc, que és tant important com la puntuació. Significa respecte  pel contrincant, pels teus companys, respecte i coneixement de normes. Tu valores l’altre equip, l’altre equip et valora a tu i al final del partit hi ha dues puntuacions: anotacions i esperit de joc. I de la mateixa manera, a final de temporada hi ha dos campions, un d’esperit de joc i un d’anotacions.

4. És un esport sense arbitratge.
Exacte, és un esport auto arbitrat, per això és important conèixer les normes. Hi ha tres característiques importants, la primera és aquesta, i les altres dues són que no hi ha contacte físic i que és un joc mixt. A Estats Units hi ha lligues masculines, femenines i mixtes, però aquí el que fem és mixt. Això a nivell educatiu està molt bé i a nivell professional també.

5. Professionalment ets mestre, apliques els valors de l’Ultimate a la teva escola?
Sóc mestre d’escola pública i sí que ho apliquem a l’escola. Als alumnes els engresca molt, és una forma alternativa de practicar l’esport. I, a més,  ens interessa treballar-ho amb el professorat d’educació física i replantejar els valors que s’ensenyen.

6. Què aporta al nens, el fet, per exemple, que sigui un esport auto arbitrat?
Al principi hi ha una mica de conflicte però de seguida entenen que no tothom està preparat per jugar a Ultimate. I si no estàs preparat, has de sortir del joc, mirar-ho des de fora i reflexionar sobre què necessites per tornar a entrar. Hi ha nens que són extra competitius i busquen el conflicte tota l’estona i són els mateixos companys que li diuen que els farà baixar l’esperit si no es comporta en condicions. Els aporta un canvi de mirada. Al Baix Llobregat, per exemple, s’està implementant una nova mirada en l’esport, en el partits de futbol infantil els gols marcats són un màxim d’un 30% de la puntuació final, en canvi, es valoren altres aspectes com les actituds dels participants, les aficions, els entrenadors o el dinamitzador, que seria l’àrbitre.

7. Tot un canvi de mentalitat.
La perspectiva canvia. Si tu i jo, per exemple, tenim un conflicte dins del camp jugant a Ultimate, una altra persona no vindrà i es posarà en el conflicte, sinó que tu i jo hem d’arribar a un acord. No es discuteix, si algú creu que hi ha hagut falta i un altre no, es torna a la posició anterior i es continua. I si hi acord, perfecte.

8. Quants equips d’Ultimate hi ha actualment?
Nosaltres a Catalunya, juguem la lliga catalana, al Vallès hi ha dos equips, després a Tarragona, Lleida, hi ha dos o tres a Girona, tres a Barcelona. A Catalunya és on més organitzat està, per això els campionats d’Espanya normalment es juguen aquí.
 
9. Parla’ns del projecte que teniu a Sabadell amb les escoles.
A Sabadell hi ha un programa que es diu ‘ciutat i escola’ i nosaltres com a equip oferim formacions. Oferim una activitat perquè el que ens interessa no és organitzar un torneig i que els nens vinguin, sinó també que el professorat vegi les virtuts del joc, que li agradi la filosofia i vulgui continuar aplicant-la a l’escola. A final de curs, fem una jornada de totes les escoles de Sabadell i llavors sí que organitzem un campionat, perquè ja hem fet la formació.

10. Què esperaries del projecte Alumni UAB?
Si penso en la gent més jove, recent graduada, penso que hauria de ser una font de recursos per ajudar als titulats a trobar feina.