Si encerto quina cara faràs, m’agradaràs més

 

El treball parteix de teories emergents sobre el paper de les prediccions en la percepció i l’acció, provinents sobretot de la neurociència. Aquestes teories indiquen que el nostre cervell funciona de manera predictiva, amb un model intern que actualitzem constantment en base a l’experiència acumulada, sense esperar obtenir la informació a través dels sentits per interpretar-la. Això ens ajudaria a processar aquesta informació més eficaçment, però també condicionaria la seva incorporació al model.
 

Les investigadores han realitzat l’estudi per constatar que el processament predictiu té un impacte real sobre com entenem i experimentem el món. I ho han fet en un camp força rellevant, com és el de les emocions en la percepció social, que pot tenir aplicacions en moltes disciplines, com ara en investigacions de multiculturalitat, d’estereotips o de trastorns mentals.

 

La recerca ha comprès sis experiments amb un total de 270 participants, que han permès analitzar, de manera canviant, en temps real i donat un context específic, les seves expectatives sobre rostres amb expressions d’alegria, de tristesa i de por. 

 

Els participants van avaluar els individus com més agradables i de major confiança quan mostraven expressions coincidents amb les seves prediccions. “Se sabia que les expressions somrients s’avaluaven més positivament que d’altres, però aquí hem vist que això pot no ser així quan s’espera que els individus mostrin una expressió diferent. Fins i tot hem pogut observar que respecte de dues expressions estereotípiques de la mateixa emoció d’un rostre, els participants avaluen millor la que s’apropa més al seu patró mental”, explica Lorena Chanes, professora Serra Húnter del Departament de Psicologia Clínica i de la Salut de la UAB.

 

Hillary Clinton i Donald Trump confirmen la hipòtesi

 

Les investigadores han confirmat les seves troballes del laboratori al món real amb els dos últims candidats a la presidència dels Estats Units. Els 90 participants en aquest assaig, a més de fer la prova dels altres experiments, van haver de respondre una bateria de preguntes sobre Hillary Clinton i Donald Trump. A més de dir com d’agradables i confiables els semblaven els candidats, també havien de respondre com de predictibles els consideraven. 

 

“Els dos candidats violaven estereotips socials i això podia fer que fossin jutjats com a menys predictibles. Per exemple, ella el de gènere, ell el del decor. Els resultats van confirmar els dels altres experiments: com més predictible era avaluat el candidat, més confiança tenien en ell i els agradava més”, assenyala Lorena Chanes.
 

El treball ha comprovat també que quan les nostres prediccions són congruents amb la informació que esperem responem de manera més ràpida. Aquest resultat està en línia amb les teories de processament predictiu, que proposen que les nostres prediccions tenen un rol d’optimització i d’eficàcia del processament de la informació.

 

Les prediccions emocionals i el seu efecte en el comportament han estat estudiades prèviament de manera indirecta, a través de fenòmens com els estereotips o experiments de congruència emocional (entre senyals verbals i no verbals, per exemple), però no han estat discutits en termes de processament predictiu. ”Els estereotips porten associades connotacions compartides per grups socials. El nostre estudi s’ha fet amb expressions facials que en principi no tenen associat cap judici. Tanmateix, el cost social de violar expectatives sembla gran. Cada dia fem prediccions emocionals de manera no necessàriament conscient que influencien la nostra percepció social. Hem trobat que, finalment, estem més condicionats pel nostre model intern del que esperàvem”.

 

Les investigadores treballen ja en el disseny d’experiments amb població clínica, per veure com persones amb trastorns mentals perceben i avaluen els altres. “Hi ha teories que suggereixen que les persones amb depressió utilitzarien molt el seu model predictiu intern per avaluar aspectes o els altres, amb escassa actualització. Això fa que el reforcin i alhora processin menys informació de l’exterior, quan és l’equilibri entre l’aprenentatge d’allò nou i de predicció d’anticipació del futur el que ens resulta més funcional. El nostre estudi ens podria ajudar a confirmar aquesta hipòtesi”, conclou.

 

Referència: Chanes, L., Wormwood, J. B., Betz, N., & Barrett, L. F. (2018). Facial expression predictions as drivers of social perception. Journal of Personality and Social Psychology, 114(3), 380-396. http://dx.doi.org/10.1037/pspa0000108