Ramsés Martí: "La millor campanya per evitar ofegaments: anar i parlar amb la gent"

25/07/2017

Ramsés Martí i Biosca és infermer d’emergències mèdiques, professor de salvament aquàtic, emprenedor en serveis de gestió de dispositius de risc i, des d’aquest mes de maig, un dels primers instructors de rescat aquàtic caní del país. A l’Escola de Prevenció i Seguretat Integral de la UAB, hi va estudiar un Postgrau de Tècnic Competent en l'Elaboració de Plans d'Autoprotecció i un Màster en Gestió de Riscos i Emergències. Però la seva feina no s’acaba aquí. A més d’actuar quan és necessari, ell aposta per anar sempre un pas endavant prevenint a través de la sensibilització i la comunicació directa amb la societat.
 

•  Ets llicenciat en Infermeria i especialitzat en emergències mèdiques, vital per a donar resposta a situacions de risc i estretament lligat al món de la prevenció i seguretat.

 
Des de molt jove vaig estar vinculat al món de les emergències i el salvament aquàtic. Combinava la feina de cap de socorristes a les platges amb la de tècnic d'ambulància, en el que en aquell moment era el 061 de Barcelona. Allà vaig descobrir un tipus d'Infermeria que em va fascinar, i no vaig parar fins a aconseguir ser infermer d'emergències. Això va comportar fer la diplomatura i posteriorment fer un Postgrau en Emergències Extrahospitalàries. Paral·lelament, vaig seguir vinculat al món de la seguretat aquàtica com a professor de socorrisme aquàtic.

Ara mateix treballo com a infermer d’emergències al Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) de la Generalitat, però també he treballat al CECAT i com a coordinador tècnic a la central del mateix SEM.

 
•  En què t'han ajudat el Màster en Gestió de Riscos i Emergències o el Postgrau de Tècnic Competent en l'Elaboració de Plans d'Autoprotecció que vas cursar a l'Escola entre 2013 i 2015? Quin record tens de l'EPSI?

 
Actualment, el treball en el món de la gestió del risc i de les emergències necessita una visió molt multidisciplinària. El perfil d'un tècnic ja no pot limitar-se a titulats que històricament vénen d'estudis molt concrets.
 
Per exemple, un graduat en Infermeria, sovint menystingut en aquest camp, té una base idònia per al perfil d'un gestor de riscos i emergències. Això és degut al fet que la base dels estudis d’Infermeria és la persona i allò que l'envolta. Això transcendeix més enllà del que és l'atenció sanitària: parlem d'allò que importa, l'ésser humà, i que vol protegir la seva mateixa vida i el seu entorn.
 
El Màster de Gestió de Riscos i Emergències de l’EPSI té molt clar aquest aspecte multidisciplinari, així com la gestió actual de les emergències on cada cop més ens trobem davant d'un model mixt, públic i privat, en quant a la gestió d'aquest entorn. Cada perfil acadèmic i professional aporta un valor afegit a la gestió i, de l’EPSI, surts amb eines per afrontar càrrecs operatius en diversos entorns, com ara protecció civil, emergències mèdiques, serveis de salvament, empresa privada….
 

•  També has finalitzat recentment una llicenciatura en Publicitat i Relacions Públiques i ets molt actiu a les xarxes socials. De fet, en un tuït menciones que "la millor campanya per evitar afogaments: anar i parlar amb la gent".

 
La comunicació és vital en el camp de la prevenció i les emergències. Com tota acció de prevenció, cal sempre que la població sigui conscient dels riscos. Sense aquesta conscienciació no és possible que s'interioritzin pautes bàsiques d'autoprotecció. Cal, doncs, disposar d'eines comunicatives que ens permetin arribar al públic, sense generar pànic vers els perills, però sí inquietud vers la seguretat. Actualment assessoro la Fundació CET10, especialment ara durant la seva campanya #Capnensofega, en el camp de la seguretat aquàtica, així com a diversos mitjans de comunicació. Els estudis en comunicació són, doncs, una eina vital.
 

•  I a la societat civil, li falta més educació en aquests àmbits? Com es pot facilitar?

 
L'administració té l'obligació de garantir la seguretat dels ciutadans, però això no és possible sense que la població prengui coneixement de què han de posar-hi de la seva part. Cal que es coresponsabilitzin de la seva pròpia seguretat. Sovint vivim aliens als riscos que ens envolten i això comporta en molts casos l'assumpció de conductes no segures.
 
No és fins quan, malauradament, vivim una situació que ens afecta, que en som conscients i, fins i tot llavors, molts pretenen demanar responsabilitats a l'administració abans d'analitzar quin comportament els ha portat a aquesta situació.
 
Cal disposar de recursos pedagògics molt treballats on cal un enfoc molt sociològic. Recordem que: “Les persones protegim allò que estimem, estimem allò que coneixem, i coneixem allò que en ensenyen”.

 

•  Has esmentat en diversos mitjans, també, la necessitat dels Ajuntaments catalans de facilitar l'accés de la figura del "gos de rescat" a les platges. S'està avançant en aquest sentit ara que estem en plena època estival?

 
En el camp de la seguretat aquàtica sempre és bo que apareguin noves tècniques, dispositius o mitjans que ajudin a reduir els ofegaments. El treball dels equips canins en salvament aquàtic és una especialitat més de la què hem d'aprofitar els beneficis. El gos de salvament aporta seguretat i capacitat d'arrossegament.
 
Cal fer molta pedagogia, ja que ens trobem amb la paradoxa que no hi ha queixes pel fet que es permeti l'accés als gossos pigall a les platges però no als gossos de rescat. La polèmica dels espais lúdics per a gossos a les platges no té res a veure amb la inclusió de gossos per ajudar als socorristes.
 

•  Com va sorgir la idea de la creació de plataformes com First Aid Kids o l'entitat Newfoundland Safety Works?

 
Una de les feines més importants dels gestors de riscos i emergències és detectar mancances en la resposta d’aquests. La prevenció i la seguretat no és en absolut un món estàtic, el que era vàlid ahir potser ja no ho és avui, cal seguir investigant i sempre hi ha marge de millora.
 
Com a membre dels equips de resposta davant d'emergències mèdiques vaig veure que hi havia un buit en els coneixements bàsics en atenció sanitària immediata a nadons i a infants per part de les persones que interactuen amb ells. First Aid Kids fa 5 anys que ofereix formació presencial en aquest camp i amb una metodologia especialment pensada per a pares, mares i cuidadors d'infants.
 
Newfoundland Safety Works acull el vessant relacionat amb seguretat aquàtica, serveis de gestió i coordinació de dispositius de risc previsible. Així mateix ofereix serveis d'estudi d'incidents en medi aquàtic, sobretot ofegaments, actuant com a pèrit o realitzant auditories i formacions d'actualització.
 

•  Animaries a altres professionals com tu a seguir formant-se i apostar per a l’emprenedoria?

 
Tal com he comentat anteriorment, cal un canvi de filosofia en el perfil del professional de la gestió de riscos i emergències, i orientar-se a un perfil més flexible on la formació especialitzada en aquest entorn sigui imprescindible. No s'entén que en serveis d'emergència, per a càrrecs operatius, es valori més la formació de caràcter empresarial que la directament relacionada amb el rol de gestió d'emergències.
 
Els serveis públics sovint estan sobrecarregats i es fa necessari que des de l'entorn privat es doni una resposta. Això, però, no ha de ser la norma. Cal tenir una ment oberta i entendre que si alguns serveis s'han privatitzat per motius d'eficiència o qüestions econòmiques com la crisi, ara toca recuperar-los.
 

•  Des del mes de maig, la Reial Federació Espanyola de Salvament (RFESS) us ha reconegut i certificat per primera vegada a tu i a dos instructors més, únics en tot l'estat. Com haurien de ser a partir d'ara els futurs instructors i equips de rescat?

 
Doncs sí. L'acreditació dels tres primers instructors en rescat aquàtic K9 ha estat el fruit de tres anys de treball per part dels tres instructors: aprendre dels experts, presentar el projecte, realitzar demostracions, habilitar-se com a professor nacional de salvament, presentar el projecte al Congrés Internacional de Prevenció d'Ofegaments, creació de les guies nacionals i realitzar l'habilitació al certificat d'instructor K9...
 
I, finalment, penso que incloure les bases de la preparació de gossos de rescat aquàtic en les formacions de base dels experts en unitats canines de treball seria un pas lògic davant d'aquesta especialitat.
 

•  Què en podem aprendre de França i Itàlia en matèria de gestió de riscos i prevenció?

 
Pel que fa al treball amb gossos per al rescat aquàtic, en aquests països ens porten anys d’avantatge. Fan entrenaments des d'helicòpters, quan aquí encara tenim problemes per entrenar a les platges.
 
Sovint, encara em costa d'entendre el perquè, ens costa acceptar que si hi ha algú que ho està fent i li funciona, no és cap vergonya anar i aprendre per portar-ho a casa nostra. No ens podem excusar sempre dient que “aquí és diferent”, aquesta excusa ja no passa. I això és extrapolable a molts camps de les emergències.