Per cada euro invertit en una entitat d’Agricultura Social hi ha un retorn de tres euros

11/12/2017

Un estudi, liderat pel professor Antoni F. Tulla, investigador principal, juntament amb els investigadors Carles Guirado, Natàlia Valldeperas i Laia Sendra, membres de l’Equip de Recerca en Agricultura Social de la Universitat Autònoma de Barcelona (ERAS-UAB), destaca el paper innovador de l’Agricultura Social en el desenvolupament rural i local en el marc de la multifuncionalitat agrària i la defineix com una pràctica que alberga un ampli ventall d’activitats que tenen en comú la producció, transformació i comercialització de productes agroalimentaris i la inserció i atenció sociosanitària a col·lectius en risc d’exclusió social. L’Agricultura Social ajuda a l’apoderament de persones socialment vulnerables, la promoció i l’establiment de vincles entre l’economia social i solidària i l’agroecologia o l’ampliació i consolidació de serveis de suport sociosanitària a les àrees rurals per a la població en risc d’exclusió social, entre d’altres.

Els investigadors han analitzat les següents entitats: La Klosca (Mataró), Can Calopa de Dalt (Barcelona), Aprodisca Ambientals i Ecològics (Montblanc), Casa Dalmases (Cervera), Delícies del Berguedà (Cercs), L’Ortiga (Valldoreix, Sant Cugat), RiuVerd (Solsona), Horts de Can Salas (Terrassa), Bolet Ben Fet (Sant Antoni de Vilamajor) i Sambucus (Manlleu). L’anàlisi de les 10 entitats seleccionades revela que hi ha un impuls creixent dels projectes que combinen acció social i agricultura a Catalunya i destaca que el retorn social és de mitjana de 3€ per cada euro invertit. La implementació de la metodologia Business Model Canvas, la metodologia Social Return On Investment i el càlcul de ràtios financeres han permès veure quin és l’impacte que generen aquests projectes a la societat i veure quin retorn tenen les inversions públiques i privades.

El resultat total de l’impacte social de les 10 entitats se situa a prop dels 3 milions d’euros (2.903.965,77 €), calculada en base a un any d’activitat (2015) de les entitats seleccionades. D’aquest impacte:

    - El 29% (837.453,9 €) és per a les persones usuàries i el seu entorn, principalment les seves famílies.

     - El 21% (609.192,4 €) és per a l’Administració Pública, el que suposa una reducció de la despesa pública i un retorn de gairebé la totalitat de les subvencions, ajuts i inversions realitzades en aquestes entitats que combinen acció social i agricultura, que és de 665.885,6 €.

    - El 20% (579.159,9 €) és per a les persones gestores del projecte i l’equip tècnic, sobretot per la contribució d’aquestes entitats a la creació d’ocupació i l’adquisició d’habilitats en un sector especialment innovador.

    - El 26% (746.513,8 €) és per al territori local, per la contribució al desenvolupament local, la gestió ambiental del territori i la recuperació d’espais agraris abandonats, principalment a l’espai periurbà.

    - El 4% restant (95.591,2 €) és per a les persones voluntàries, una peça clau per als projectes d’Agricultura Social que representa una contribució important pel seu desenvolupament.

Al mateix temps, l’estudi ha servit per actualitzar el cens de les iniciatives d’Agricultura Social a Catalunya i el mapa interactiu presentat el 2014 en el marc del projecte d’investigació “L’Agricultura Social en el desenvolupament local i l’ocupació de col·lectius en risc d’exclusió social"¹, també amb suport del programa RecerCaixa (convocatòria 2011).

El cens actual consta de 161 entitats d’Agricultura Social, respecte a les 42 que es van comptabilitzar l’any 2014. Aquest augment es deu principalment a dos factors: l’ampliació de criteris en la recopilació de la informació i l’aparició d’un important nombre de nous projectes, sobretot en l’àmbit dels horts comunitaris. Destaca el fet que 74 entitats (46%) se situen en l’àmbit de la inserció sociolaboral i 73 (45%) són horts socials. La resta treballen en l’àmbit de l’educació i la formació o bé en l’àmbit de la teràpia i la rehabilitació. Tot i que l’Agricultura Social és un sector emergent i amb un creixent impuls, encara és poc visible i té importants reptes futurs.

L’estudi posa de manifest que la crisi social i econòmica de 2008 ha motivat la creació de noves experiències d’Agricultura Social i l’ampliació dels tipus de col·lectius que se’n beneficien. Si en un principi se centrava en les persones amb discapacitat com a principals usuaris, ara també participen una sèrie de col·lectius més heterogenis que han vist afectades les seves necessitats més bàsiques arran de la crisi. Aquesta diversitat de col·lectius atorga una gran versatilitat al sector que, al mateix temps, exigeix una major especialització en els equips professionals a causa de les diferents necessitats específiques que cada col·lectiu requereix.

Pel que fa a la especialització, els projectes d’Agricultura Social a Catalunya se centren principalment en l’horticultura, la transformació agroalimentària i els treballs forestals. Gran part d’aquestes experiències elaboren els seus productes mitjançant criteris ecològics, contribuint a dibuixar un model de producció més sostenible i un desenvolupament econòmic més just, ètic i solidari.

En general, es tracta d’un fenomen eminentment periurbà, que ofereix l’oportunitat de recuperar i donar valor als espais agrícoles que han estat abandonats o descurats, en rebre una forta pressió urbanística per la seva proximitat a la ciutat. Els projectes localitzats en àrees més rurals, permeten comprovar l’aportació de l’Agricultura Social al desenvolupament local sostenible, relacionant els recursos locals, activitats i actors d’un mateix territori per generar pràctiques innovadores i productes amb un alt valor afegit que revalorin el territori i creïn noves oportunitats.

Com a reptes de futur del sector destaquen el fet que les entitats d’Agricultura Social necessiten una millor dotació de tècnics especialitzats i un pla de formació per a professionals del sector. Cal aprofundir en la formació en l’àmbit empresarial per tal que les entitats puguin ser econòmicament viables i amb visió d’activitat econòmica sense perdre els valors socials. És necessari establir mesures per impulsar l’Agricultura Social a Catalunya, com per exemple la creació d’una plataforma de suport i un banc de bones pràctiques, la demanda de clàusules socials a l’Administració Pública per a la contractació de serveis o la compra de béns, i la creació d’un segell que certifiqui el valor social dels productes que aquestes entitats comercialitzen

Més informació sobre l’equip investigador i els resultats del projecte:
https://agriculturasocialcat.wordpress.com/

_____________________________________

1 El projecte de recerca “L’Agricultura Social a Catalunya. Desenvolupament local i ocupació per a col·lectius en risc d’exclusió social” desenvolupat en el marc del projecte “L’Agricultura Social en el desenvolupament local i l’ocupació per a col·lectius amb risc de marginació” desenvolupat amb suport de RecerCaixa (convocatòria 2011) va rebre el primer premi en la modalitat d’assaig i recerca de la Fundació Món Rural. Arrel d’aquest premi, l’editorial Cossetània ha publicat un llibre amb els resultats d’aquest projecte, que està a les llibreries des del mes d’octubre de 2017. Més informació: http://www.cossetania.com/laoagricultura-social-a-catalunya-2081