Pallassos Sense Fronteres i la UTCCB tornen al Líban per donar suport als nens refugiats

Expedició de Pallassos Sense Fronteres i la UTCCB al Líban.

La Unitat de Trauma Crisis i Conflictes de la UAB i Pallassos sense fronteres col·laboren en un projecte per donar suport emocional i psicològic als nens refugiats al Líban i estudiar els resultats. Aquest mes de desembre, hi haurà una segona expedició.

Foto: © Samuel Rodríguez | PSF.

01/12/2017

Del 6 al 18 de desembre, els artistes Tortell Poltrona, Marina Benites, Boris Caetano, Dani Fontcubierta i la pallassa d'origen libanès, Patricia Habchy, duran a terme una gira d'espectacles al Líban amb l'objectiu de donar suport emocional i psicològic a la infància refugiada, la majoria vinguda de Síria i Palestina. Aquesta expedició és la segona intervenció dins del projecte recentment iniciat amb la Unitat de Trauma Crisis i Conflictes (UTCCB) de la Facultat de Psicologia de la UAB. A principis del mes d'octubre es va realitzar la primera prova pilot, on els artistes que hi van anar van atendre més de 5.000 nens i nenes refugiats en tansols dues setmanes.

La finalitat del projecte és assolir el màxim impacte possible en accions dirigides a reduir l'estrès posttraumàtic de la infància refugiada que ha patit conflictes bèl·lics. En una primera instància, el projecte comú es preveu que es realitzi primerament al Líban i que es vagi estenent a altres indrets de Pròxim Orient, com el nord de Jordània o el Kurdistan iraquià, llocs on Pallassos Sense Fronteres treballa des de fa anys desenvolupant el seu projecte de gira.

Al llarg del recorregut operacional de l'oenegé, s'ha anat exigint cada cop més que l'impacte de les seves accions fos el més potent possible i la seva eina d'alegria i felicitat fos aprofitada amb el màxim d'eficiència. Per aquesta raó el 2008 amb el suport d'Acció Humanitària de l'Agència Catalana de Cooperació i Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya, Pallassos sense Fronteres va iniciar un procés d'avaluació externa del seu projecte estrella de gires, que va assolir una primera fase metodològica i una segona d'impacte immediat fonamentada en la interacció de les emocions positives en els processos de resiliència dels infants. La crisi econòmica i social que va iniciar aquell mateix any va deixar el procés a mitges i ara l'organització té l'oportunitat de reprendre'l amb l'ajuda de la UTCCB de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Fundació Nous Cims, una entitat catalana que recolza i impulsa projectes socials amb impacte transformador en la societat.

Objectiu i metodologia del projecte

En el marc d'aquest projecte i per tal d'ajudar a Pallassos Sense Fronteres a millorar l'impacte de les seves accions, la UTCCB durà a terme una avaluació quantitativa  d’impacte d'aquestes accions utilitzant una metodologia concreta, i al mateix temps establirà un vincle entre dites accions i les Teaching Recovery Techniques, un mètode que es pot aplicar a les persones afectades per tot tipus de traumes: la guerra, els desastres naturals, la inestabilitat d'una vida en constant refugi, etc. Aquestes tècniques tenen per objectiu proporcionar als infants estratègies per identificar les seves reaccions i poder dominar-les per tal de millorar el seu estat emocional reduint alhora la simptomatologia del seu estrès (malsons, flashbacks...).

A més, aquestes pràctiques es recullen en un manual que pot ser utilitzat per mestres, infermeres o fins i tot familiars que estan a càrrec i/o treballen amb nens i adolescents afectats per guerres o catàstrofes. Aquest aspecte és crucial pel que fa als objectius d'aquesta metodologia: els nens treballen amb persones de la seva confiança i que parlen el seu idioma. Està dissenyat, per tant, de manera que pugui ser aplicat per les persones de referència habituals dels nens: professors, educadors, personal de salut, líders comunitaris i no per experts internacionals, seguint així les recomanacions internacionals per a les intervencions psicosocials. S'ha aplicat i avaluat des de 1999 en països com Grècia, Turquia, Iran, la Xina, Sri Lanka i altres.

Els nens i adolescents no només són la part més vulnerable de la població que està exposada a la guerra, a les crisis o als desastres naturals, sinó que també representen el futur del seu país després d'aquest tipus d'esdeveniments traumàtics. Així doncs, és molt important invertir en la seva recuperació després de la crisi, no només per alleujar el seu sofriment, sinó per crear la condició emocional per que puguin aprendre i millorar el seu futur. Tots dos socis, Pallassos sense Fronteres i la UTCCB, tenen gran experiència en el treball en zones de crisi amb persones amb múltiples vivències traumàtiques.

Més informació: UTCCB-UAB

 

Notícies relacionades

Totes les notícies