La UAB excava de nou en La Bastida de la mà de National Geographic

Roda de premsa de la nova fase d'excavació de La Bastida
Roberto Risch, arqueòleg de la UAB, junt a Miriam Guardiola consellera de Cultura de la comunitat autònoma de Múrcia i Andrés García, alcalde de l'Ajuntament de Totana, durant la presentació de la nova campanya d'excavació de La Bastida.

L'equip del Grup ASOME-UAB reprèn els treballs arqueològics al jaciment de La Bastida (Totana, Múrcia), sis anys després del descobriment de l'imponent sistema de fortificació que envoltava la ciutat fa uns 4000 anys. La nova campanya compta amb el suport de la National Geographic Society.

11/05/2018

Com es va construir la gran muralla fortificada de la Bastida en un terreny tan difícil? Va existir un fossat perimetral? Va ser escenari de cruents combats? Quin paper va jugar la força de les armes en la formació de la civilització de El Argar, que es va estendre des de la costa mediterrània fins gairebé La Manxa?

Són algunes de les qüestions a què l’equip del Grup d’Arqueoecologia Social i Mediterrània (ASOME) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) vol donar resposta en una nova fase d'excavació del “Projecte Bastida”, que compta amb el suport econòmic de la National Geographic Society.

El projecte ha estat presentat al jaciment de La Bastida (Totana, Múrcia) per Eva Celdrán, Mª Inés Fregeiro, Miguel Valério, Carlos Velasco y Roberto Risch, investigadors de la UAB, junt amb representants del Govern de la Regió de Múrcia i de l’Ajuntament de Totana. L’acte ha comptat també amb la presència de Miriam Guardiola i Juan Antonio Lorca, consellera de Cultura i director general de Béns Culturals del Govern de la Regió de Múrcia, respectivament, i d’Andrés García, alcalde de l'Ajuntament de Totana.

Els treballs de la nova fase de recerca es localitzen principalment al peu de la muralla exterior i es centren en treure a la llum i documentar tots els elements constructius d’aquesta obra monumental. Aquesta és, segons els investigadors, una tasca clau per entendre els coneixements militars d'aquelles gents i identificar connexions amb altres societats que ja disposaven d'aquest bagatge.

El projecte d’excavació i investigació, en el qual participa una quinzena d’especialistes, acaba de començar i tindrà una durada de tres mesos.

A més del suport de National Geographic i del “Projecte Bastida-UAB”, els treballs es realitzen sota la direcció de l’equip ASOME-UAB i compten amb el suport de l'Ajuntament de Totana i l'Associació d'Amics del Jaciment Arqueològic de la Bastida (ASBA).

L’equip d’ASOME-UAB investiga al jaciment des de fa deu anys, desvelant el que va poder ser una autèntica “civilització perduda” en sòl europeu: la societat urbana de El Argar, de la qual La Bastida seria la capital més important, al capdavant d'un dels primers estats de l'Edat del Bronze (2220 i 1550 abans de la nostra era).

L’any 2012 va descobrir un sistema de fortificació monumental i únic en l'Europa de la seva època, que protegia la ciutat. La importància d'aquesta troballa va posar sobre la taula el debat sobre la idea que les primeres civilitzacions del Vell Món van sorgir només a Orient i sobre els inicis de la violència militaritzada a Europa. Obria, a més, noves hipòtesis sobre la manera com es va expandir aquesta societat pel sud-est peninsular.

Al llarg d’aquesta dècada ha dut a terme també treballs de conservació, restauració i museístics, així com de documentació i anàlisi científica de les troballes. L’última campanya d’excavació va finalitzar fa cinc anys.

La Bastida

A dalt: vista general del jaciment de La Bastida (Totana, Múrcia). A sota: part de la fortificació de La Bastida descoberta el 2012, al peu de la qual se centren ells treballs d’excavació i documentació d’aquesta nova campanya d’investigació. Imatges: ASOME.

Guerra i civilització

La ciutat de la Bastida ocupa un turó amagat entre muntanyes i envoltat per barrancs, un lloc protegit des del qual governava un ampli territori de Múrcia i Almeria.

Els descobriments realitzats el 2012 van posar de manifest que la civilització del Argar s'hauria forjat en un clima de conflicte.

En la fortificació es van identificar dues línies de muralla, diverses torres de defensa i un enginyós dispositiu d'entrada a la ciutat, la qual cosa revela que els seus primers habitants posseïen coneixements sofisticats d'arquitectura i enginyeria, de tal ordre i tan nous a Occident que evoquen l'obra d'un grup especialitzat en l'exercici de la violència.

També s'hi van trobar restes humanes desarticulades al llarg del passadís d'entrada de la muralla. Aquesta descoberta, junt a la d’armes de combat (alabardes i dagues) en tombes de guerrers en diversos jaciments, suggereix guerres de conquista que van expandir la societat argàrica fins als límits de La Manxa.

Continuar les excavacions permetrà als investigadors aprofundir en el coneixement de com i per què es van gestar aquells primers conflictes bèl·lics i precisar l'origen i implantació de la violència militaritzada a Europa Occidental.

Enllaços:
http://www.la-bastida.com/inicio/index.html
http://www.ruta-argarica.es/

 

Notícies relacionades

Totes les notícies