La recerca arqueològica de la UAB, en l’exposició “Muntanyes a la Prehistòria”

Exposició Muntanyes a la Prehistòria
Fins al proper 15 de juliol, l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu (Pallars Sobirà, Lleida) acull l'exposició "Muntanyes a la Prehistòria", que mostra els resultats de la recerca duta a terme per arqueòlegs de la UAB i de la IMF-CSIC al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici des del 2004.

24/05/2018

L’exposició està comisariada per Ermengol Gassiot, professor del Departament d’Arqueologia de la UAB i membre del Grup d’Arqueologia de d’Alta Muntanya, format també per investigadors de la Institució Milà i Fontanals del CSIC, que investiguen des de fa gairebé quinze anys la història dels humans que van poblar el que ara es el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Les recerques d’aquest grup ha permès saber que l’ocupació humana d’aquest territori té una antiguitat de més de 10.000 anys i documentar més de 350 vestigis arqueològics fins al moment.

La mostra exhibeix les troballes de les restes arqueològiques trobades fins ara, com olles de ceràmica de 3.500 anys d’antiguitat i nombroses eines de pedra i de sílex a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu. També repassa, mitjançant 14 panells explicatius detallats i molt visuals, totes les fases de la recerca realitzada pels investigadors, les descobertes realitzades i la història de l’ocupació humana a l’alta muntanya a Europa.

En la presentació del catàleg de l’exposició, Ermengol Gassiot explica els inicis de la recerca que van començar a fer al 2004, qualificant d’una “aposta arriscada la que en el seu moment va fer el Parc Nacional. A casa nostra sobtava fins i tot a una part del món de l’arqueologia, que pensava que estava condemnada al fracàs”. 15 anys després, aquesta mostra és molt il·lustrativa de l’encert d’engegar els treballs en aquest territori, on ho hi havia cap vestigi d’ocupació humana documentat fins llavors.

“La breu exposició que presentem aquí intenta mostrar de manera sintètica i didàctica la primera part d’aquesta història, des de les primeres presències humanes després de la darrera glaciació fins al final de la prehistòria. És un període que encara coneixem de manera fragmentària. Crec, però, que té la capacitat de sorprendre’ns i de mostrar-nos que, darrere les pastures, valls i carenes d’aquesta àrea dels Pirineus, l’actual Parc Nacional, hi ha tot un món que just ara anem aprenent a llegir”, conclou l’investigador.