La Draga referma la seva importància arqueològica internacional

Enguany s'han recuperat més de 150 pilars, alguns d’ells extraordinàriament conservats, que fan d’aquest jaciment neolític un exemple únic de l’arquitectura en fusta. En procés de ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, La Draga serà objecte d'una exposició al Museu d'Arqueologia de Catalunya.

21/07/2017

Divendres, 21 de juliol, s'han presentat els resultats i novetats més rellevants del projecte quadriennal de recerca arqueològica (2014-2017) del jaciment neolític de la Draga (Banyoles). Els treballs duts a terme per un equip multidisciplinari format per científics del Museu d’Arqueologia de Catalunya, la Universitat Autònoma de Barcelona, del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (IMF) i el Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles, han permès millorar el coneixement del jaciment de La Draga i posicionar-lo internacionalment com l’únic jaciment arqueològic lacustre de la península Ibèrica i un dels més antics i importants de la Mediterrània occidental.

Les intervencions arqueològiques efectuades en aquests darrers anys s’han desenvolupat en una superfície de 148 metres quadrats i han permès documentar l’espai on es desenvoluparen diverses activitats de caràcter domèstic, artesanal i també relacionades amb pràctiques rituals.

Entre les troballes més excepcionals cal destacar la documentació d’un taller on es confeccionaren nombrosos objectes d’ornament com denes i penjolls fets de valves de mol·luscos provinents de la costa i una fossa amb diversos cranis d’animals amb banyes que té un clar sentit ritual. A la Draga sovint el cranis de bous i en menor nombre altres espècies de remugants com les cabres eren manipulats per a mostrar-se com a trofeus o bé per a dipositar-los de forma especial,

També s’han posat al descobert els fonaments de diversos habitatges de fa 7300 anys. S’han recuperat més de 150 pilars, alguns d’ells extraordinàriament conservats, que  mostren un treball extremadament acurat. Aquestes troballes fan d’aquest jaciment un exemple únic de l’arquitectura en fusta de les primeres comunitats agrícoles i ramaderes que s’assentaren a la vora de l’Estany. Són fins ara l’únic exemple conservat de construccions neolítiques en fusta de tota la Península i un dels més antics d’Europa.

Els treballs realitzats han permès la documentació i extracció dels pilars de fusta que formaven parts de les cabanes i altres construccions i un primer estudi i anàlisi d’aquests elements de vital importància per entendre com l’organització dels poblat de La Draga. La majoria d’aquests pilars estaven fets amb fusta de roure, espècie que actualment està poc representada en l’entorn de l’Estany. Els pilars seran mostrejats per fer estudis genètics dels roures, datar-los i caracteritzar el procés d’elaboració.

Bé Cultural d’Interès Nacional

El jaciment de La Draga, degut a la seva singularitat, està en procés de ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) per part del Govern de la Generalitat de Catalunya.

La importància d’aquest poblat prehistòric rau en que va ser un dels primers indrets on les societats pageses neolítiques es van establir al Nord-est de la Península ibèrica, ara fa uns 7300 anys, transformant l’espai que els envoltava per tal de desenvolupar les pràctiques agrícoles i ramaderes necessàries per a la seva subsistència. El tret més singular del jaciment és la conservació d’elements elaborats en fusta i d’altres matèries orgàniques, fet excepcional per a cronologies tant antigues, i que possibilita un apropament diferent i més complet a la comprensió de les primeres societats pageses de la Mediterrània occidental.

En les tasques d’excavació han participat unes 200 persones, entre ells estudiants en pràctiques del grau d’Arqueologia de la UAB, d’altres universitats de l’Estat i de tota Europa. També en els darrers anys han participat una desena d’estudiants de batxillerat d’instituts de tota Catalunya en el marc del programa ARGO de la UAB.

Exposició i reconstrucció virtual al Museu d’Arqueologia de Catalunya

Una mostra de les troballes realitzades fins ara i dels resultats del seu estudi podrà ser visitada en l’exposició que sobre el jaciment organitza el Museu d’Arqueologia de Catalunya i que s’obrirà al públic el 28 de setembre. En aquesta exposició per primera vegada es podran veure les peces originals elaborades amb materials orgànics, a més d’altres objectes, i una reconstrucció virtual del poblat que s’ha pogut dur a terme gràcies a un projecte Recercaixa finançat per l’Obra Social “La Caixa” i l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP).

Els resultats de gran impacte científic i projecció internacional aconseguits en els darrers anys i pel nombre creixent any rere any de visitants que rep el Poblat Neolític de La Draga, permet preveure un futur prometedor per al projecte de recerca i de difusió construït al voltant del jaciment.

En la presentació que ha tingut lloc al jaciment hi han participat el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Banyoles, Jordi Bosch, i la subdirectora general del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic del Departament de Cultura, Elsa Ibar. També hi ha pres part el director del Museu d’Arqueologia de Catalunya, Josep Manuel Rueda; el director del Museu Arqueològic de Banyoles - Parc neolític de la Draga, Lluis Figueres; el vicerector de Relacions Institucionals i de Cultura de la UAB, Carlos Sánchez, i en representació del CSIC-IMF, Xavier Terradas. Després de la roda de premsa s’ha realitzat una visita pels diversos espais del jaciment de La Draga amb l’equip d’investigadors.

Dossier Informatiu sobre les últimes novetats arqueològiques de La Draga

 

Notícies relacionades

La Draga, presentació resultats quadriennals 2017

La Draga referma la seva importància arqueològica internacional

Enguany s'han recuperat més de 150 pilars, alguns d’ells extraordinàriament conservats, que fan d’aquest jaciment neolític un exemple únic de l’arquitectura en fusta. En procés de ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, La Draga serà objecte d'una exposició al Museu d'Arqueologia de Catalunya. Llegir més

Totes les notícies