La Càtedra UNESCO MIL per a la Qualitat del Periodisme serà presentada a la MILID Summer School

31/05/2018

Dijous dia 12 de juliol es presentaran les línies d'acció de la recentment signada Càtedra de la UNESCO MIL for Quality Journalism (Alfabetització Mediàtica i informacional per un periodisme de qualitat). L'acte de presentació tindrà lloc durant la ponència sota el nom Global Understanding (Entesa Global) en el marc de la MILID Doctoral Summer School. Tindrà lloc a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB.


El Gabinet de Comunicació i Educació entrevista a José Manuel Pérez Tornero, catedràtic que liderarà la recentment signada Càtedra de la UNESCO de MIL for Quality Journalism (Alfabetització Mediàtica i informacional per un periodisme de qualitat). L'entrevista repassa els reptes més importants al voltant de la investigació i les activitats davant el panorama mediàtic i social actual.


Quins són els principals reptes de la recentment creada càtedra UNESCO sobre Alfabetització Mediàtica i Periodisme de qualitat?

Per respondre, cal situar-se al moment singular i crític que està vivint el periodisme actual. És un moment molt tens i ple de contradiccions.

D'una banda, gairebé tothom, i en gairebé tot el món, es reconeix el paper que el periodisme compleix en la nostra societat a l'hora de potenciar els drets humans i sostenir la democràcia. Prova d'això, és l'èxit internacional de l'última pel·lícula de Spielberg, The Post. El film és una espècie de cant èpic als valors que representa i a la funció crítica que té davant el poder. Però, d'altra banda, cal reconèixer que hi ha molts indicis que cada vegada és més difícil exercir un periodisme autèntic i que la situació dels homes i dones que exerceixen aquest ofici és cada vegada més vulnerable.

Assenyalem només alguns: la creixent dificultat dels periodistes d'exercir el seu ofici en situacions de conflicte on viuen amenaçats i són víctimes d'atemptats i d'assassinats premeditats -Síria, Afganistan, Iemen, Nigèria, Mèxic, etc.-; la disrupció empresarial i institucional que ha portat a la precarietat i debilitat estructural no només a les empreses, sinó als professionals; el paper hegemònic de les xarxes socials que, tot i que no compleixen tasques editorials, estan imposant els seus "lleis" en la circulació de la informació; la facilitat amb què es contamina la informació veraç i com creix la circulació de notícies falses, el periodisme escombraries, el llenguatge de l'odi; i, per resumir el descrèdit i la manca de confiança cap al periodisme i els mitjans de comunicació que, sibil·lina i de mica en mica, es va estenent entre bona part la població mundial i que pot acabar per soscavar les mateixes bases de la convivència i de la democràcia.

Doncs bé, en aquest context estan descrits els principals reptes als quals s'ha d'enfrontar la nova Càtedra UNESCO. La seva missió fonamental és contribuir, des del món acadèmic i de la investigació, a potenciar el periodisme de qualitat, i generar un clima de confiança entre les empreses periodístiques i els periodistes i els seus públics, és a dir, entre tots els ciutadans.


Per què incloure l'alfabetització mediàtica i informacional en aquesta missió de potenciar la qualitat del periodisme?

Per una raó molt senzilla el periodisme no és només qüestió de periodistes. El periodisme de qualitat depèn de la relació mútua que s'estableix entre el món del periodisme -professionals, empreses, institucions, etc.- i els lectors, espectadors o oients, en definitiva, els ciutadans. Si aquesta relació és activa, respectuosa, dialogant, i mútuament exigent, pot haver-hi periodisme de qualitat. Però aquesta relació depèn de les competències i habilitats dels periodistes, d'una banda, i de la dels ciutadans, de l'altra. L'alfabetització mediàtica consisteix, precisament a donar poder als ciutadans -encara que també a periodistes i a les seves empreses- per exercir un pensament crític, per participar en l'esfera pública i per potenciar la seva capacitat creativa i expressiva.

De manera, que la Càtedra neix amb la missió d'afavorir públics més actius, més exigents i capaços d'interactuar en peu d'igualtat amb els mitjans periodístics. Confiem que així es millora l'exercici del periodisme i de la ciutadania.


Quines activitats que es duran a terme a la càtedra?

El que ens està demanant la UNESCO i nosaltres creiem que és molt convenient és que mostrem les possibilitats i maneres de millorar el periodisme mitjançant l'alfabetització mediàtica. Parell això hem d'investigar sobre els problemes reals, proposar solucions, aplicar-les i avaluar-les. És un treball d'innovació i d'experimentació. En tots els camps, en el de la tecnologia, la pedagogia i l'educació, la conscienciació ciutadana, l'experimentació social, etc.


Quin serà el seu camp d'acció?

El conveni signat amb la UNESCO, sense excloure cap zona del món, parla d'Europa, Països àrabs i Amèrica Llatina preferentment. En aquest sentit, tractarem de teixir aliances estratègiques i llançar accions globals. Ens interessen les universitats, centres de recerca, mitjans de comunicació, etc.


Quin paper pot jugar l'alfabetització mediàtica en la millora del periodisme?

L'experiència acumulada en el Gabinet de Comunicació i Educació durant dècades -i que ara traslladarem a la càtedra- és que les polítiques d'alfabetització mediàtica és un element catalitzador en l'entorn comunicacional. Potencia el sentit crític, millora les habilitats comunicacionals i, sobretot, consciència als poders públics sobre la transcendència de la comunicació democràtica. És això el que volem, precisament, potenciar en relació amb el periodisme.


Quines seran les accions immediates?

Posarem en marxa, immediatament, dos grans programes de treball -anomenem així, a espais d'activitat en què convergeixen la recerca, la innovació i el debat públic, a més d'iniciatives concretes-.

Un destinat a tractar de superar el que anomenem les barreres invisibles, és a dir tots els aspectes intel·lectuals i culturals que separen la gent i produeixen discriminació -de gènere, de riquesa, de poder, de cultures, etc.- i que anomenarem Global Understanding . En ell tractarem de trobar vies en què l'alfabetització mediàtica i el periodisme de qualitat poden ajudar a destruir aquestes barreres, o sigui la desinformació i la infoxicació, al llenguatge de l'odi, els estereotips, els diferents supremacismes, molts dels quals s'estenen a través dels mitjans de comunicació i el periodisme. Per la qual cosa el periodisme de qualitat pot ajudar a dissoldre. En aquest sentit, aquest juliol organitzarem una trobada internacional sobre la matèria.

El segon, l'anomenarem News Literacy in Education (InfoEdu) i promourà un seguit d'activitats per millorar l'educació connectant el món de l'ensenyament i el del periodisme.

En cada un d'aquests programes hi haurà infinitat d'accions concretes que tindran abast internacional.